Selecciona Edició
Connecta’t
Selecciona Edició
Mida de la lletra

Estelades en territori hostil

Tarragona i Lleida van viure les manifestacions més grans de la seva història per la Diada

Una estelada penja del balcó del Mediterrani.
Una estelada penja del balcó del Mediterrani.

Tarragona i Lleida van viure l'11-S les concentracions més multitudinàries de tota la seva història. Així ho reconeixen els alcaldes de les dues ciutats, Josep Fèlix Ballesteros i Àngel Ros, del PSC, que es van resignar al fet que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) escollís les dues capitals, històricament refractàries a l'independentisme, per acollir la Diada. Ni tan sols la manifestació per l'atemptat d'ETA a Enpetrol, el 12 de juny del 1987, a Tarragona va generar tanta assistència. Van ser llavors 10.000 persones les que es van manifestar. L'Ajuntament de Tarragona no ha donat xifres de la Diada, però Ballesteros rebaixa l'eufòria secessionista i convida a fer un cop d'ull a la composició del Consistori (8 regidors secessionistes de 27). Ros nega les xifres de l'ANC, que va calcular que hi havia 120.000 persones i l'alcalde les redueix a entre 25.000 i 30.000.

“La Guàrdia Urbana fa bé la seva feina”, al·lega. “Va mesurar la longitud i l'amplada de la zona de la concentració. No van arribar més de 45 autocars. Parlen de 120.000 persones i això és tot un Camp Nou i un 30% més”, va afirmar, mentre apuntava que entre els dos ponts de la canalització no hi cap un estadi com el blaugrana. No va ser l'única feina que va tenir la Guàrdia Urbana de Lleida: va onejar una estelada uns minuts a la Paeria, que va penjar un regidor. “Un regidor va trencar el pacte que vam signar fa 13 anys: vam retirar totes les banderes i vam deixar la senyera al balcó. Vaig ordenar que retiressin l'estelada: no és una bandera oficial i és una falta de respecte a l'espai públic".

Parlen de 120.000 persones i això és tot un Camp Nou i un 30% més”, diu Ros que nega les xifres de l'ANC

Tarragona concentrava les pors de l'ANC i el risc de fiasco va sobrevolar durant dies la Rambla Nova. No obstant això, la principal avinguda, de gairebé un quilòmetre, era plena a vessar. Ni l'Ajuntament ni la Guàrdia Urbana van donar xifres sobre l'aforament. “L'única manera de saber si la ciutat està o no a favor de la independència és fixar-se en la composició del ple municipal”, replica Ballesteros, que governa en aliança amb el PP i Unió davant d'una minoria independentista.

Ballesteros rebaixa l'eufòria secessionista i recorda que els regidors independentistes són minoria a Tarragona

Reus, governada pel PDP, va reclamar ser seu de la Diada, però l'ANC va triar Tarragona. L'alcalde no descarta que l'ANC volgués fer una demostració de força en un lloc “no independentista”. Però rebutja fer una lectura en clau electoral de l'èxit de l'11-S: “Només significa que la gent que està a favor de la independència o el referèndum està més motivada i té més capacitat de mobilització”. No es va manifestar per coherència, tot i que recalca que hi hauria anat “encantat de la vida” per reclamar un millor finançament o un nou encaix a Espanya. Ros, això sí, va convidar Rajoy a reaccionar: “Jo també vull votar en un referèndum de reforma federal. Tindria una majoria amplíssima a Catalunya”. A cap dels dos alcaldes els devia sorprendre l'èxit: Jordi Sànchez, líder de l'ANC, va revelar divendres que tots dos li van confessar que acollirien les manifestacions més grans viscudes mai a les respectives ciutats.