Selecciona Edició
Connecta’t

L’Orfeó Català del segle XXI

Simon Halsey obre una nova etapa per als cors del Palau de la Música: més carrer, més formació i repertori nou amb compositors joves

Simon Halsey, nou director de l'Orfeó Català, al Palau de la Música.
Simon Halsey, nou director de l'Orfeó Català, al Palau de la Música.

El Lincoln Center de Nova York va ser l’escenari d’una experiència singular aquest estiu: més de 1.000 veus es van unir per cantar en un gran espai obert. La persona que dirigia l’experiència, The Public Domain, era Simon Halsey, el nou director dels cors de l’Orfeó Català i assessor musical de la Fundació del Palau de la Música, que assegura que farà una cosa semblant a Barcelona. La figura de Halsey (Londres,1958) és a la música coral el que Daniel Barenboim o Simon Rattle a la simfònica: és director del Cor de l’Orquestra Simfònica de Londres –ho compatibilitzarà amb la seva responsabilitat a Barcelona– de la Simfònica de la Ciutat de Birmingham i del programa coral de Joves de la Filharmònica de Berlín, entre altres responsabilitats. Va venir a Barcelona fa dos anys per a un assaig dels cors de l’Orfeó Català amb el Rèquiem de Fauré. Prou temps, assegura, per tenir una impressió “excel·lent”. Tant, que va acceptar la proposta que li va fer la direcció del Palau per assumir el comandament de totes les agrupacions de l’Orfeó i prendre el relleu a Josep Vila, que n’ha estat el director en els últims 18 anys.

Per una institució que va néixer el 1891, l’Orfeó només ha tingut 9 directors, comptant en Halsey. “I cap dona”, subratlla contemplant la paret on estan els retrats. Està convençut que la persona que el succeeixi –el seu contracte és, en principi, de cinc anys– hauria de ser “jove, d’uns 30 anys, i que parli català i preferentment dona”. Aquesta sembla que és una de les metes del nou director coral: la formació de joves directors corals, tal com ha fet a Londres i a Berlín: “Cal buscar nous compositors i directors per crear el nostre equip de futur”. Mirant una fotografia antiga de l’Orfeó –de finals del segle XIX– , Halsey afirma que cal “repensar” la funció de la institució. Per començar unificant, en certa manera, la seva estructura: “Hi ha set cors i cadascun d’ells creix i viu de forma independent, com si fossin set plantes i jo vull que conformin un jardí junts”. No vol parlar de revolució, però sí d’evolució: “Fa més de cent anys l’Orfeó va néixer amb una idea, ara hauríem de pensar o, millor dit, repensar perquè aquestes idees originals es mantinguin vives”. I n’esbossa algunes: prosseguir amb el cant coral en català però obrint el ventall a un repertori de nous compositors de Catalunya o d’internacionals que puguin escriure en aquesta llengua. Una tasca que es pot fer en col·laboració amb altres institucions musicals i apunta a la Simfònica de Londres o la Filharmònica de Berlín.

En la que serà la primera temporada de Halsey –que coincideix amb el 125è aniversari de la fundació de l’Orfeó– els cors actuaran sota la batuta de directors i orquestres de prestigi reconegut. Avui ho farà amb el Rèquiem de Verdi –en el concert d’obertura de temporada– i l’Orquestra Simfònica de Londres amb la direcció de Gianandrea Noseda i el març del 2017 amb Gustavo Dudamel amb la Novena Simfonia de Beethoven.

Halsey vol situar els cors del Palau de la Música en el top ten internacional, la qual cosa no vol dir exactament que les agrupacions corals incrementin la seva activitat a l’estranger: “El més important és que sigui tan bo com sigui possible, tant, que hi hagi interès internacional per venir aquí, al Palau, a escoltar-los”. La segona responsabilitat que tindrà serà l’educació i formació musical. “Necessitem que molta gent d’aquesta ciutat i regió pugui cantar. Que tothom que vulgui cantar pugui fer-ho, com es practica el futbol”. Comenta, a més, que en altres països i ciutats el finançament públic a una institució musical està condicionada, precisament, al fet que treballi un projecte educatiu. No es desanima quan se li fa notar que a Espanya la sensibilitat dels estaments públics amb l’educació musical és manifestament millorable: “Jo he lluitat per la música en tots els països en els quals he treballat i aquí faré el mateix”.

Assegura que els cors sortiran més al carrer: “Tinc molt interès a presentar l’Orfeó en llocs nous, de diferents maneres i hores per atreure més gent”. Idees per aconseguir-ho no n’hi falten. Per exemple, Halsey va protagonitzar un capítol dels Ted talks –xerrades de reconeguts experts en qualsevol matèria– que es va convertir en una classe de cant coral.