La sequera a Catalunya bat rècords dels últims cent anys

L'any pluviomètric 2015-2016 ha estat un dels tres més secs a Catalunya des que es fan registres, fa més de cent anys. L'any pluviomètric o any hidrològic correspon al període comprès entre l'inici de la tardor d'un any i el final de l'estiu de l'any següent, així que l'any pluviomètric 2015-2016 abraça el període comprès entre l'1 de setembre del 2015 i el 31 d'agost del 2016.

Segons ha informat el Servei Meteorològic de Catalunya, el percentatge de la precipitació recollida en aquest període ha estat d'entre un 50 i un 90% respecte de la precipitació mitjana climàtica corresponent al període 1961-1990.

Només en algunes àrees del Pirineu i el Prepirineu i de la conca del Francolí es pot qualificar d'any pluviomètric normal, i encara més restringidament d'any plujós només en alguns punts d'alta muntanya, per damunt dels 2.000 metres d'altitud, al nord del Pallars Sobirà, al sud de la Vall d'Aran i al Ripollès.

De les dues sèries climàtiques disponibles amb més de 100 anys d'història i que a Catalunya encara prenen mesures, l'any pluviomètric des del 2015 fins al 2016 ha estat d'entre els més secs.

A l'Observatori Fabra de Barcelona, que acumula 103 anys de dades, ha estat el segon més sec, amb només 365,2 litres d'aigua per metre quadrat, només superat per l'any pluviomètric 2004-2005 amb un registre de 341,7 litres.

Pel que fa a l'Observatori de l'Ebre a Roquetes (Baix Ebre), amb 109 anys de dades, ha estat el tercer més sec amb només 302,6 litres d'aigua per metre quadrat, darrere dels anys des del 1923 fins al 1924 i des del 1924 fins al 1925, encara més secs, amb 302,5 i 212,6 litres, respectivament.

Als dos observatoris la precipitació recollida significa poc més del 50% de la mitjana climàtica de referència corresponent al període 1961-1990. En altres sèries que no disposen de tants anys d'història, l'any pluviomètric 2015-2016 ha estat el més sec.

A les 13 estacions automàtiques gestionades per l'SMC, integrades a la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), que disposen de més de 20 anys de dades anuals, aquest any pluviomètric també ha estat entre els més secs i, en quatre, Fabra (Barcelona), Cabanes (Alt Empordà), Viladecans (Baix Llobregat), i Cabrils (Maresme), aquest any ha estat el més sec.

A Barcelona ciutat, es va registrar entre el 4 de novembre del 2015 i el 5 de febrer del 2016 el rècord de 94 dies sense pluja, valor que va superar els 85 dies de ratxa seca registrada el 1928.

L'estiu del 2016 ha estat, a més, un dels més secs dels últims anys i les nevades del passat hivern van ser menors que en els anys anteriors. L'hivern 2015-2016, i en contraposició amb els hiverns dels últims anys, les zones d'alta muntanya del Pirineu i del Prepirineu no van experimentar cap nevada important. Durant tot l'hivern el mantell de neu va ser gairebé absent o va presentar poc gruix, sobretot al sector més oriental.

En canvi, la primavera del 2016 va ser en general més nevosa que la de l'any 2015, gràcies sobretot a un episodi de principis d'abril que va deixar gruixos de neu nova al Pirineu de 20 a 60 centímetres a les estacions d'alta muntanya situades entre els 2.000 i els 2.500 metres.