Selecciona Edició
Connecta’t
Brexit

Els dubtes de May amb el ‘Brexit’ disparen el malestar al Regne Unit

En l'arrencada d'un curs transcendental, el Govern britànic es mostra molt lluny de poder emprendre una negociació detallada per trencar amb la UE

Amb el Regne Unit immers en un curs polític transcendental, creix el malestar per la inconcreció, en els seus plans per trencar amb la UE, d'un Govern que sembla incapaç d'avançar més enllà del recurrent “Brexit vol dir Brexit”. Un eslògan potser eficaç per esvair els dubtes durant les setmanes posteriors al referèndum, però insuficient quan el flamant ministeri del Brexit ja fa dos mesos que funciona. El fet que fins i tot les tèbies paraules del ministre, en la seva primera aparició parlamentària, haguessin de ser rectificades per Downing Street, mina la paciència tant dels euròfobs com dels proeuropeus. El Govern de May, admeten en privat els mateixos tories, encara és massa lluny de poder emprendre una negociació detallada amb uns socis europeus que pressionen el Regne Unit.

Theresa May en una reunió del G-20, a la Xina.

Amb la solemnitat de qui, per primera vegada en els seus 30 anys com a diputat, es dirigeix a la Cambra des del banc reservat al Govern, David Davis va arrencar el seu primer discurs parlamentari com a ministre del Brexit amb una veritat incontestable: “Brexit vol dir abandonar la Unió Europea”. L'oposició va dedicar riures i esbroncades al titular del ministeri que s'acaba de crear, que té 180 persones a Londres i 120 a Brussel·les, i que ja ha gastat 250.000 lliures en assessoria jurídica interna en els seus dos mesos de vida.

La pel·lícula del retorn a l'activitat parlamentària, després de sis setmanes de vacances, podria haver-la signat el genial guionista William Goldman, que va resumir en les seves memòries la indústria de Hollywood amb tres paraules: “Ningú sap res”. La laborista Yvette Cooper va qualificar el discurs del ministre de “sorprenentment buit”. “Això és tot?”, va preguntar sorprès un diputat del nacionalisme escocès. Les crítiques van venir fins i tot de les files del partit del Govern: “L'eslògan de Brexit vol dir Brexit ja ha caducat”, va dir la diputada conservadora Anna Soubry, “és hora de començar a donar detalls”.

Amb el debat ja avançat, i pressionat pels diputats, Davis va aconseguir concretar una mica més. Va semblar que el Govern s'inclinarà per l'anomenat “Brexit dur”: que estaria disposat a abandonar el mercat únic per no renunciar al control de la immigració. “Si un requisit de la permanència [al mercat únic] és afluixar en el control de les fronteres, crec que això el fa molt improbable”, va dir. Ràpidament va ser rectificat per Downing Street: el ministre expressava la seva opinió i no la posició del Govern, va dir una portaveu.

Davis va abandonar la Cambra flanquejat per Boris Johnson, ministre d'Exteriors, i Liam Fox, titular de Comerç Internacional. El triumvirat que ha de redefinir el lloc del Regne Unit al món no té, a priori, una posició comuna: l'equip de Johnson és partidari d'allunyar-se el menys possible de la UE; Davis confia que Brussel·les oferirà un bon acord a Londres pel seu propi interès, i Fox ha defensat que l'exclusió del mercat únic és un preu assumible a canvi del control de fronteres. Alguns analistes polítics van trobar una explicació a la sorprenent exhibició d'unitat entre els tres: és difícil que aflorin les divergències davant del no-res.

Boris pressiona May

Boris Johnson, titular d'Exteriors, ha donat suport a una nova campanya creada per eminents euròfobs amb la missió de pressionar Theresa May perquè compleixi en tota la seva magnitud el mandat dels britànics en el referèndum. En un moviment insòlit per a algú designat per la primera ministra per dirigir la política exterior, Johnson va gravar un missatge en vídeo per llançar la campanya batejada com Change Britain, en què defensa que “ara més que mai” els polítics han de demostrar que escolten els votants. L'exalcalde de Londres, i portaveu de la campanya pel Brexit en el referèndum, adverteix contra qualsevol intent de matisar la voluntat expressada a les urnes de recuperar el control sobre “les lleis, fronteres, finances i comerç”. El gest torna a posar de manifest les tensions al si del Govern de May sobre l'assumpte més important de tots els que ha d'afrontar.

“Fins ara el que hem pogut saber de la posició negociadora del Govern és que no introduirà un sistema d'immigració per punts a l'australiana i que no destinarà 350 milions de lliures setmanals al servei públic de sanitat. Són justament les dues promeses clau dels partidaris d'abandonar la UE en la campanya del referèndum. El Govern ha passat de la negligència grollera a la incompetència fètida. Van improvisant a mesura que avancen”, va resumir la laborista Emily Thornberry, contrapart de Davis a l'oposició.

La primera ministra contemplava de lluny l'espectacle, des de la cimera del G-20 a la Xina. I les notícies que arribaven d'allà tampoc eren gaire encoratjadores. May va voler aprofitar l'ocasió per presentar el Regne Unit com a estendard del lliure comerç mundial, però la sensació que es va desprendre va ser més aviat de cert menyspreu per part dels altres líders, entre advertiments sobre les conseqüències d'abandonar la UE.

El president Obama, en la seva primer reunió bilateral amb May, va recordar a la primera ministra que la seva prioritat immediata són les negociacions comercials amb la UE sobre el TTIP i amb un bloc de nacions del Pacífic, abans de començar a negociar qualsevol acord amb el Regne Unit. Després va venir el missatge del Japó, encara més preocupant: advertia d'eventuals sortides d'empreses nipones de territori britànic si l'accés al mercat únic no es manté.

De tornada a casa, May es va enfrontar dimecres a la impaciència dels diputats en la seva segona sessió de preguntes a la primera ministra. Pocs dubtes va esvair sobre el Brexit. “No prendrem decisions fins que estiguem preparats”, va dir. “No revelarem les nostres cartes prematurament i no oferirem comentaris sobre cada pas de la negociació”.

Al final de la setmana la primera ministra rebia a Londres el president del Consell Europeu, Donald Tusk, que va voler augmentar la pressió al Govern britànic. “La pilota ara és al seu camp”, li va dir a May, abans d'anunciar-li que els líders dels altres 27 membres es reuniran aquest divendres a Bratislava per parlar del futur de la UE sense el Regne Unit. El cap de setmana, el conservador The Daily Telegraph informava de la creixent satisfacció a Brussel·les davant la “paràlisi” i el “caos” del Govern britànic en aquest inici d'un procés en el qual, tant el Regne Unit com la mateixa UE, s'hi juguen molt.

MÉS INFORMACIÓ