Selecciona Edició
Connecta’t

Totes les xifres són mentida

El recompte de manifestants sol ser imprecís i partidista, però mai ha estat tan complicat donar una dada científica d’assistència com en aquesta Diada, deslocalitzada en cinc escenaris

Manifestants a l'avinguda Meridiana a la Diada del 2015.
Manifestants a l'avinguda Meridiana a la Diada del 2015.

Diada massiva, però una mica diluïda en nombre d’assistents (875.000) respecte a l’any anterior. Aquest és la dada que s’obté en sumar les xifres proporcionades per la policia local de cadascun dels municipis on s’ha celebrat aquesta edició. Tots ells governats per diferents partits, no sempre  sobiranistes, i amb mètodes de recompte dispars. A partir d’aquí, pot donar les xifres per bones, o no. No obstant això, sembla clar que no convé fiar-se’n.

Els càlculs aquest any oscil·len entre 1 milió d'assistents i 252.000

Si atenem al ball de xifres ofert per les diferents parts (organitzadors, Guàrdia Urbana, Delegació del Govern, entitats civils, catedràtics d’estadística...) en el recompte de les últimes cinc Diades, es fa difícil obtenir una xifra que resolgui dubtes d’una vegada. Tot el que es pot oferir és una aproximació basada en diferents mètodes que acaba sempre inclinant-se sospitosament cap a un costat o un altre en funció dels interessos de cadascun. A més, si l’any passat el volum de participants en l’acte celebrat a l’avinguda Meridiana va oscil·lar entre els dos milions dels quals parlava l’organització i els 520.000 que va comptar la Delegació del Govern, en aquesta edició el procés de recompte es complica encara més amb la descentralització de les convocatòries en cinc llocs diferents (Salt, Tarragona, Lleida, Berga i Barcelona) i les seves fonts d’informació corresponents, influenciades inevitablement pels partits que governen en cada lloc.

En el cas de la Diada celebrada a Barcelona, les dades oficials solen procedir de la Guàrdia Urbana i de la Delegació del Govern. Aquesta última encarrega a la Policia Nacional el recompte que, bàsicament, segons explica un portaveu, mesura la superfície de l’àrea on es concentraran els manifestants i atribueix “de forma generosa” quatre persones per metre quadrat. D’aquesta manera, per exemple, en la concentració a Barcelona –un espai de1.600 metres x 50 metres– d’aquest 2016 no podria haver-hi més de 270.000 persones (descomptant arbres i mobiliari urbà) si no s’haguessin superat els límits entre la Diagonal i el passeig de Lluís Companys (no ha anat així, ja que s’ha desbordat de molt aquesta previsió). Però la xifra que finalment han donat és de 170.000 persones.

Les variacions coincideixen sempre amb la influència política que rep la font

La Guàrdia Urbana és qui calcula la mida dels carrers i també fa el seu propi mesurament. La diferència respecte a la Policia Nacional (que treballa amb les mateixes dimensions) és que es calcula la densitat de participants per trams i no s’atribueix un nombre fix de persones per metre quadrat. Però mai és més de 4 participants, explica una portaveu. Així que les dades ofertes per ambdues policies no haurien de ser gaire diferents. No obstant això, el resultat final sempre és més gran que el de la Delegació del Govern. Avui han estat el triple: 540.000 participants.

Davant el desajustament tendenciós habitual, en els últims anys es va buscar un mètode científic per comptar les aglomeracions. Així va néixer Lynce, una empresa que va comptabilitzar –un per un, segons van dir– molt a la baixa grans protestes i de diferent signe ideològic com la manifestació contra l’avortament del 2011 a Madrid (ells en van donar 37.742 participants i la Policia Nacional 250.000) o la marxa contra la sentència de l’Estatut del 2010 (la seva xifra va ser de 74.000 assistents i la de la Guàrdia Urbana, 1,2 milions). L’agència EFE els va contractar per a aquest últim mesurament, realitzat amb fotos aèries i una suposada precisió fins llavors inèdita. No obstant això, després vam saber que la minsa xifra es va obtenir amb fotos realitzades a les 20.30, quan la manifestació començava a dissoldre’s. Professionalment discutida i amb cert fracàs comercial, l’empresa va tancar el 2012.

L'últim intent per aplicar un mètode científic al recompte va ser un desastre que va acabar amb la fallida de l'empresa

Sense altres mètodes i disconforme amb les xifres oficials, Societat Civil Catalana va demanar l’any passat a dos catedràtics que utilitzessin un nou sistema estadístic per mesurar la convocatòria de la Meridiana. La base era el comptatge real de diverses zones de la manifestació, i després van enviar al Center for Research in Computer Vision (CRCV) de la Universitat de Florida Central (EUA) les imatges de la marxa (amb instantànies de fins a 67 trams) perquè apliquessin un programari que comptava assistents. La xifra final va ser de 530.000, de nou molt allunyat dels 1,4 milions defensats per la Guàrdia Urbana, però molt a prop en aquesta ocasió dels 520.000 de la Delegació del Govern. Aquest any, no obstant això, els seus càlculs han donat com a resultat 292.000 assistents a tot Catalunya. Per sota fins i tot de la xifra de la Delegació. Una nova xifra per a la discòrdia. O totes són mentida?