Selecciona Edició
Connecta’t

“Això és la gasolina del procés”

Una multitud, amb famílies de fins a quatre generacions, pren el passeig de Sant Joan en la Diada

Manifestants durant la Diada al passeig de Lluís Companys.
Manifestants durant la Diada al passeig de Lluís Companys.

L'accelerat creixement sobiranista després de la sentència de l'Estatut el 2010, la cadena humana del 2013, la V amb les quatre barres del 2014, la Meridiana dels punters l'any passat. Ja són cinc anys de manifestacions massives i l'experiència es nota. Dels entrepans i les cues llarguíssimes per trobar una ampolla d'aigua de la primera Diada multitudinària d'aquest segle, els manifestants han passat a un nivell gairebé professional de participant en la protesta de l'11 de setembre a Barcelona. No hi falten la samarreta commemorativa, les ampolles d'aigua congelada, fruita pelada i tallada, cadires plegables perquè els més grans de la família es puguin asseure, pareos per al pícnic de l'hora de dinar, canyes de pescar per fer onejar l'estelada ben amunt i bateries extra per al mòbil.

Des de mig matí l'ambient de protesta i eufòria ha pres l'ampli passeig de Sant Joan, escenari aquest any de l'acte de la Diada. Al migdia una multitud arribada amb cotxe o transport públic ja augurava una altra gran mobilització festiva i protagonitzada per famílies senceres. Els parterres eren plens a l'hora de dinar, i els bars, que també n'hi ha molts, han omplert les neveres i la caixa. 2.000 cafès ja havien servit a les cinc de la tarda al Bracafé de la plaça de Tetuan.

El blanc de la samarreta d'aquest any i el groc, vermell i blau de l'estelada han tornat a prendre el carrer. Entre els participants, alguns veuen "més a prop" la independència de Catalunya, d'altres admeten que hi ha certa aturada en el procés sobiranista, que hi ha pocs avanços reals. Però, tot i això, no se'ls passa pel cap faltar a la cita, la que dóna embranzida ciutadana a la política d'americana i corbata, i a la qual acudeixen al marge de si hi va o hi deixa d'anar el president de la Generalitat o l'alcaldessa de Barcelona.

"Si no és ara, mai", manté Trini, una manifestant animada

Manifestants a qui no els espanta ni la calor ni l'edat. Aquí hi havia la Gracia i la Trini. 80 i 84 anys. Consogres. De Mataró. Assegudes en cadires plegables a l'ombra de la plaça de Tetuan, que ha triomfat com a zona de pícnic. "Si no és ara, mai", manté la Trini, animada, "no podem seguir sent una colònia", diu. La Gracia, "andalusa de naixement", no ho veu tan fàcil, diu "que molta gent de fora, com jo, té por". A la pregunta de què passaria en cas que es fes un referèndum i que el resultat fos no, responen: "Ho acceptaríem, estem en democràcia". "Però la pregunta és si el Govern espanyol acceptaria el sí", afegeix Jordi Puigvert, del mateix grup.

La capacitat d'organització de l'ANC és innegable: casetes amb marxandatge a cada cantonada –tenen forta competència de venedors ambulants–, lavabos mòbils –fins i tot per a discapacitats–, papereres, palets amb caixes que contenen els punts que donen nom al lema d'aquest any. I un exèrcit de voluntaris que ho deixen tot a punt. Les unitats mòbils de les televisions, grues i plataformes per als mitjans de comunicació i potents equips de megafonia tampoc falten a una cita a la qual aquest any s'han sumat els operadors de telefonia, amb antenes mòbils per evitar l'apagada que s'acostuma a produir en el moment àlgid.

El que està fet està fet, no anirem enrere. Cal anar superant etapes”, diu en Josep, un manifestant

Menjant entrepans en un banc a l'ombra hi havia al migdia la família Fortuny, de Mollet, que va per cinquè any a la capital. En Josep és optimista: "El que està fet ja està fet, no anirem enrere. Cal anar superant etapes". La seva dona, l'Elisabet, veu "una certa aturada". "Però no cal tirar la tovallola", diu, i assenyala "l'emoció enorme" de les manifestacions de la Diada: "Em salten les llàgrimes". Tots dos convenen que les mobilitzacions de la Diada "són la gasolina del procés, que també alimenten les pífies de Madrid".

Però els manifestants no només arriben de l'àrea metropolitana. Des de Sant Sebastià, aprofitant el parèntesi de la festa patronal, el Mikel i els seus quatre amics tampoc s'han perdut la cita. I també repeteixen. És la seva tercera Diada consecutiva. Duen estelades, ikurriñes i la bandera que demana l'acostament dels presos a les presons basques. "Per nosaltres és com un deure, ho seguirem fent fins que vinguem a celebrar la independència. També l'Aberri Eguna, el dia de la pàtria basca, vénen molts catalans", recorden.

MÉS INFORMACIÓ