Selecciona Edició
Connecta’t

Desencís monumental al Camp Nou

El Barça, irreconeixible des de l'alineació, impotent en atac i vulnerable en defensa, cau davant un esplèndid Alabès

Neymar es lamenta després d'una ocasió fallada. Ampliar foto
Neymar es lamenta després d'una ocasió fallada. AFP

Mal assumpte quan es dóna per guanyat un partit i es pensa més en el següent, fins i tot si l'equip és el Barça, campió de Lliga. La premsa demana a l'uníson que descansi Messi, els seguidors mandregen, a l'entrenador se li en va la mà amb els canvis i quan arriba l'hora els futbolistes no entren en joc, incrèduls i paralitzats per la derrota irreparable que se'ls ve al damunt, sagnant si el contrari és un equip aparentment accessible com el Alabès. Els blaugrana sempre van anar a remolc dels alegres nois de Pellegrino, i els titulars no van poder corregir l'encontre que tan malament van afrontar els suplents per més fons d'armari que tingui Luis Enrique. L'Alabès ni tan sols va trencar a suar davant dels barcelonistes, molt vulgars i rendits, sense futbol ni amor propi, sense ànima ni fe, sense i amb Messi.

Ningú va reconèixer de sortida al Barça. No jugava per una vegada l'equip de Messi, afectat per la pubàlgia, i Luis Enrique va canviar la defensa i l'atac respecte a San Mamés. Els únics que han tingut continuïtat des de l'inici del curs han estat els migcampistes i no hi ha hagut més figura que Arda. No es va queixar d'inici l'afició perquè sabia que si hi havia un partit per a les rotacions era aquest. Hi ha jornades en què fins i tot es pot dissimular que en l'alineació no figuri més futbolista format a casa que Busquets, símptoma dels nous temps que corren al Camp Nou. L'exigent mes de setembre convidava a dosificar el trident i a presumir de plantilla, millorada respecte a la temporada passada, rematada pel fitxatge d'Alcàsser.

La paciència de l'afició va durar mitja hora, i es va acabar després amb el gol de l'Alabès. El centre de Kiko Femenía i la rematada de Deyverson, que es va anticipar a Mascherano, van expressar l'apatia del Barça. No hi havia notícia dels debutants, ni del porter Cillessen, titular per lesió de Ter Stegen, ni tampoc de l'ariet Alcàsser, mentre Neymar semblava un turista que acabava d'arribar de Rio. El brasiler simbolitza la sorpresa, i de vegades també el caos, perquè s'embulla en el regateig, s'equivoca en la presa de decisions, obstinat a protagonitzar la jugada del partit a cada intervenció, i més en absència de Messi. L'equip no tenia línia de joc, descoordinat i confós pels canvis, sense espais pel bon tancament de l'Alabès, parapetat enfront de l'àrea.

No funcionaven els intèrprets i no hi ha solfeig quan no toquen els nois de La Masia. Feia anys que no es veia un equip barcelonista tan avorrit al Camp Nou. No hi havia profunditat ni desequilibri i el joc es va alentir tant des del bàndol blaugrana que només va despertar amb el gol del davanter centre de l'Alabès. Els espectadors van començar a mirar a la banqueta, alarmats per entendre que l'entrenador perdia el temps amb aquella tropa tan avorrida, imprecisa i previsible, sense profunditat ni desequilibri, incapaç de tirar una vegada a porta. A Luis Enrique, no obstant això, no convé portar-li la contrària perquè va mantenir al mateix onze després del descans i al minut va empatar el partit amb un cop de cap de Mathieu.

Mancant talent, s'imposava la intensitat i l'agressivitat, i també jugades convencionals, com les de pilota parada que va suposar l'1-1. Mathieu va perdonar fins i tot el 2-1 abans que l'àrbitre anul·lés un gol a l'Alabèss. La càrrega blaugrana va anar en augment i el partit es va posar a punt per a l'entrada de Messi i una mica més tard del capità Iniesta. Va millorar molt l'ofensiva blaugrana i en canvi es va mantenir la seva vulnerabilitat defensiva, certificada amb el gol d'Ibai, que no va tenir pietat després d'una segona errada de Mascherano, i va posar l'1-2. La resposta de Luis Enrique va ser situar a la pista Luis Suárez. La situació era de tanta emergència que exigia la presència dels tres migcampistes i els tres davanters titulars del Barça. Calia jugar a contrarellotge davant el revitalitzat Alabès.

Els blaugrana no van trobar solucions col·lectives ni individuals per revertir el partit i el desencís va ser monumental al Camp Nou. La quietud va ser colpidora a l'estadi: no es van comptar oportunitats a la pista ni van haver-hi xiulades a la graderia mentre retrunyia Vitòria. El partit es va acabar amb una rematada de Messi que es va escapar prop del pal esquerre de Pacheco. El Barça no va tenir equip ni plantilla, ni titulars ni fons d'armari, vençuts pel virus FIFA, per les rotacions, per les lesions i sobretot per un excel·lent Alabès. Ningú va estar pel partit al Barça.