Selecciona Edició
Connecta’t

Les 10 claus de la tornada a l’escola

Més d'1,5 milions d'estudiants catalans comencen el curs, 7.800 més que l'any passat

L'escola Bogatell de Barcelona aquest matí.
L'escola Bogatell de Barcelona aquest matí.

Las aules catalanes obriran aquest dilluns les portes per començar el nou curs escolar. Després de l'aturada de l'estiu, alumnes i mestres tornaran a les classes en un any que es preveu turbulent. En un curs amb més alumnes que l'anterior però menys docents que abans de la crisi, el Departament d'Ensenyament afronta l'inici de l'any escolar amb tota la comunitat educativa inquieta i l'amenaça d'aplicar o no la LOMCE.

Pressupost. Ensenyament destina 1.525 euros menys que fa sis anys a cada alumne català. A partir del pressupost consolidat pel departament el curs 2010-2011 i el curs passat, CCOO va assegurar ahir que l'evolució de la despesa per alumne s'ha reduït un 34%, i s'ha situat l'últim any en 2.935 euros per estudiant. Segons el sindicat, el pressupost executat per Ensenyament es va reduir gairebé un 17% entre el curs 2010-2011 i el 2015-2016, malgrat que el nombre d'alumnes es va incrementar al voltant d'un 8%.

Alumnes. El curs arrencarà amb 1,57 milions d'estudiants, 7.800 més que l'any passat. L'augment d'alumnat es cristal·litza especialment en l'educació secundària, encara que també a batxillerat i primària. On baixa el número d'alumnes és en educació infantil, que perd més d'11.000 matriculats.

Docents. El nou any escolar tindrà uns 66.460 professors. Encara que Ensenyament ha augmentat la plantilla ordinària amb 798 noves contractacions i ha recuperat 400 docents més que ja eren dins del sistema (feien substitucions per cobrir la reducció d'hores setmanals dels més grans de 55 anys), l'increment està per sota del que va anunciar l'estiu passat la consellera del ram, Meritxell Ruiz. La titular d'Ensenyament va garantir que disposaria dels 211 milions d'euros que preveien els nous pressupostos —bloquejats al Parlament— per contractar, a més dels 800 mestres necessaris per afrontar l'augment d'alumnat, 400 professors més per a centres d'alta complexitat i 140 per a l'escola inclusiva. Malgrat el ball de xifres a la baixa que ha sofert la plantilla, ha assegurat que amb els 1.198 docents "es cobriran els llocs per assumir la nova escolarització" i d'aquí es trauran, a més, els 400 mestres més per a col·legis d'alta complexitat i els 140 per a l'escola inclusiva.

Beques menjador. Aquest curs canvia el barem per atorgar les ajudes per al menjador escolar. Les prestacions es donaran en funció del llindar de pobresa i no de l'índex de suficiència de renda de Catalunya (IRSC), com es va fer l'any passat. Es posarà fi al tram variable d'ajudes que lliuraven els consells comarcals, però s'ampliarà la cobertura. El departament ha rebut fins ara, a través dels consells comarcals i del Consorci d'Educació de Barcelona, al voltant de 100.000 sol·licituds, la meitat de les quals ja han estat concedides: 53.000 ja s'han aprovat per subvencionar el 50% del cost i 7.000 per abonar-ne la totalitat. Tot i això, el procés segueix obert i, segons Ruiz, la partida destinada a cobrir aquestes prestacions, també. Les previsions són destinar-hi 12,5 milions d'euros més i arribar als 60 milions.

Llibres de text. Són els mateixos centres els que reben les subvencions per assumir el cost dels llibres de text. Segons el departament, s'han destinat quatre milions d'euros en ajudes per als llibres de text aquest curs i s'han repartit entre 967 centres educatius.

Escola inclusiva. El Departament d'Ensenyament ha anunciat que, a més d'augmentar la partida en 140 docents més per a l'escola inclusiva, incrementaran també les hores de vetlladors. A Barcelona, el Consorci d'Educació ha ampliat de 4.570 a 4.730 les hores de monitoratge a l'alumnat amb necessitats especials als centres públics. Tanmateix, el sindicat CCOO va alertar la setmana passada que el concurs de licitació per a vetlladors té un pressupost més reduït (passa de 12,4 milions el 2015 a 11,9 el 2016), per la qual cosa aquest servei "podria ser una de les víctimes col·laterals de la pròrroga pressupostària", va lamentar el sindicalista Manel Pulido.

Nous centres i barracons. Catalunya tindrà sis escoles de nova creació, dos instituts més i dos instituts escola extra, un d'ells a la Mina. Quatre centres que estaven íntegrament en barracons han passat a edificis, tot i que encara sobreviuen 1.010 mòduls prefabricats.

La LOMCE i la revàlida. Ruiz deixa en l'aire el conflicte obert per l'aplicació o no de la LOMCE, especialment pel que fa a la revàlida, l'examen que imposa la normativa per accedir al batxillerat. Encara que ha assegurat per activa i per passiva que Catalunya no aplicarà la controvertida llei, no ha especificat com n'afrontarà un eventual inici. Ruiz s'aferra al fet que el nou Executiu estatal frenarà la LOMCE.

Immersió lingüística. Només 113 famílies catalanes han sol·licitat al Ministeri d'Educació l'ajuda per educar els seus fills en castellà i així sortir del sistema d'immersió lingüística en català. I d'aquestes peticions, només 50 han rebut el vistiplau per rebre l'ajuda.

Malestar de la comunitat educativa. El departament arrencarà el curs amb mestres, pares i sindicats en peu de guerra. La setmana passada, la comunitat educativa va fer patent el seu malestar amb Ensenyament per mantenir més d'un miler de barracons, per incrementar "de forma insuficient" les plantilles i per mantenir unes ràtios d'alumnes per aula, al seu parer, molt altes. El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), la plataforma que engloba docents, famílies i sindicats, van exigir a Ruiz "un posicionament clar, coherent i contundent contra la LOMCE" i van demanar combatre la segregació escolar i revertir les retallades que assolen des de fa quatre anys el sistema educatiu.

MÉS INFORMACIÓ