_
_
_
_
_

L’islam acadèmic es posa a caminar a Espanya

La creació d’universitats islàmiques cerca contrarestar a les aules les interpretacions extremistes que circulen pels llocs web

Alumnes del curs de retòrica a L'Alcúdia.
Alumnes del curs de retòrica a L'Alcúdia.JOSÉ JORDÁN

La primera universitat islàmica d’Espanya ha obert les seves portes aquesta setmana. Amb seu a Sant Sebastià, el centre formarà imams, professors de religió i qualsevol que desitgi llicenciar-se en ciències islàmiques. La idea és contrarestar el coneixement de “lectures desviades i corrents extremistes”, assegura Rachid Boutarbouch, el seu fundador. La necessitat d’oferir formació als musulmans espanyols la comparteix la Federació Espanyola d’Entitats Religioses Islàmiques (FEERI), que també prepara l’obertura de la seva pròpia universitat islàmica aquesta tardor, però que discrepa amb el plantejament del centre basc per impartir les classes en àrab i no buscar un encaix en el sistema educatiu espanyol. Ambdues iniciatives són una mostra del moment de redefinició que travessa l’islam europeu i de la necessitat de fer front des de l’àmbit acadèmic a la marea de propaganda terrorista que circula pels llocs web en nom de l’islam.

“Hi ha una necessitat clara. La majoria dels imams a Espanya no estan preparats. Aquí ve algú del Marroc, no troba feina i se’n va a la mesquita a treballar d’imam. També hi ha molta gent que coneix l’Alcorà, però que no sap com ensenyar-lo”, pensa Boutarbouch, que es desmarca de les seves suposades vinculacions amb Justícia i Caritat, el moviment islamista il·legalitzat al Marroc. El representant de la universitat basca, Badar Hijra explica que “hi ha molts joves que volen conèixer la nostra religió, però només ho poden fer per la xarxa. Volem que els nostres joves no acceptin els pensaments radicals”.

Boutarbouch, el rector del centre de Sant Sebastià explica que han rebut molts correus d’alumnes que volen matricular-s’hi. Són “imams, metges, enginyers i tot tipus de professionals que volen aprendre la religió islàmica”. Molts són part dels gairebé dos milions de musulmans d’Espanya, però també hi ha estudiants de França, Itàlia o Alemanya, detalla per telèfon des de Rabat, on es troba per assistir a la festa del sacrifici del xai. La universitat de Sant Sebastià ofereix els seus cursos en línia, però els exàmens seran presencials a la seu física a la ciutat basca. La llei islàmica, l’emissió de fàtues o la tradició profètica o la jurisprudència per a minories musulmanes a Occident són algunes de les assignatures que es reparteixen al llarg de quatre anys. És una filial de la universitat Islàmica de Minnesota i el títol estarà homologat per la universitat d’Al-Azhar al Caire, la gran escola de l’islam sunnita. El curs començarà a principis d’octubre.

Les assignatures s’imparteixen en àrab clàssic, encara que preparen un curs intensiu en castellà. Aquest és precisament un dels punts de conflicte amb el projecte que la FEERI té previst llançar en les properes setmanes. “La universitat islàmica han de fer-la els musulmans espanyols. No estem d’acord que hi hagi una sucursal d’una universitat estrangera a Espanya, perquè la idea és que sigui un islam adaptat a la vida a Europa. Aquí sabem quin islam necessitem”, afirma Mounir Benjelloun, president de la FEERI. Per a les segones i terceres generacions de musulmans espanyols estudiar en àrab clàssic resultaria pràcticament impossible, perquè el seu dia a dia transcorre en castellà. La FEERI, que agrupa a 450 comunitats musulmanes aspira al fet que la seva llicenciatura s’imparteixi íntegrament en castellà en uns quatre anys. “El problema és que és molt difícil trobar professors de ciències islàmiques en castellà”. De moment, comptaran amb professors del Marroc, el Regne Unit, Bèlgica i França. Treballen també en la traducció de manuals, sovint procedents de països com l’Aràbia Saudita, amb interpretacions de l’islam allunyades de la pràctica europea.

Titulació reconeguda

Benjelloun aspira que la titulació de la FEERI sigui reconeguda a Espanya com la de la resta d’universitats. “Els musulmans tenim el dret pels acords a tenir els nostres centres d’estudis. Igual que hi ha universitats catòliques, ha d’haver-hi universitats musulmanes que es regeixin per la llei espanyola”. Fa referència a l’Acord de Cooperació de l’Estat amb la Comissió Islàmica d’Espanya del 1992, que en l’ article 10.6. estableix que els musulmans “podran establir i dirigir centres docents […] així com universitats i centres de formació islàmica”. La universitat que impulsa la FEERI oferirà una llicenciatura d’uns tres o quatre anys i planegen oferir també màsters per a alumnes que no siguin musulmans. “Hi ha molts funcionaris, polítics o periodistes interessats. Ha de ser una finestra oberta a tothom, per apropar la societat a l’islam”.

Riay Tatary, president de la Comissió Islàmica d’Espanya explica que ells també pensen en “quatre o cinc projectes educatius”, que han temptejat universitats a Egipte i al Líban, però que de moment, no els han convençut. “Volem fer alguna cosa aquí, ha de ser alguna cosa espanyola”. Tatary creu que urgeix la formació d’imams espanyols, sobretot en centres penitenciaris i que cal formar els líders religiosos en la jurisprudència espanyola.

La fórmula d’un projecte que tingui el reconeixement oficial espanyol és la “idònia”, segons Fernando Arias, director de la Fundació Pluralisme i Convivència, l’organisme del ministeri de Justícia encarregat dels assumptes interreligiosos. Arias considera evident “la necessitat d’una formació arrelada aquí, des d’una perspectiva de socialització a Espanya”, però reconeix que falten recursos i que en qualsevol cas l’ideal seria que no fos un projecte exclusiu de la FEERI, sinó que naixés del consens entre totes les organitzacions musulmanes agrupades en la Comissió Islàmica d’Espanya, l’òrgan d’interlocució amb l’Estat, històricament dividida.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_