Ana Belén, Goya d’Honor 2017

Ana Belén rebrà el Goya dHonor 2017. “M'omple d'emoció i em fa sentir profundament agraïda. No em sento mereixedora perquè estimo molt aquesta professió i sento que el que he rebut és molt més gran que tot l'amor i l'afecte amb el qual m'hi he dedicat durant anys. Aquest premi és la manera que els meus grans companys han tingut de dir-me que m'estimen, significa que em tenen estima i això és el que més emoció em produeix: sentir-me part de la família del cinema, saber que pensen en mi”, assegura l'actriu en un comunicat de l'Acadèmia del Cinema Espanyol. La intèrpret, nascuda a Madrid i el nom real de la qual és María del Pilar Cuesta, va complir 65 anys el passat 27 de maig.

La Junta Directiva de l'organisme destaca en el mateix document que el premi —assignat per unanimitat— reconeix "una intèrpret que és referent de moltes generacions i segueix sent rostre i veu imprescindible de la nostra cinematografia”. Ana Belén ha estat nominada cinc vegades al Goya, encara que mai el va guanyar: en quatre ocasions com a millor actriu principal (Miss Carib, El vuelo de la paloma, La pasión turca i Cosas que hacen que la vida valga la pena) i en un cas com a directora novella, per Cómo ser mujer y no morir en el intento.

Al llarg de la seva trajectòria, ha interpretat més de 50 produccions. La més recent és La reina de España, la nova pel·lícula de Fernando Trueba, seqüela de La niña de tus ojos, que s'estrenarà el proper 25 de novembre.

L'actriu i cantant es va estrenar al cinema amb només 13 anys, a Zampo y yo, de Luis Lucia, el 1965, on interpretava diversos temes d'Augusto Algueró i Adolfo Watizman. A partir d'aquí i durant cinc anys va aparèixer sobretot als escenaris teatrals, fins que el 1970 va tornar al cinema amb Españolas en París, de Roberto Bodegas. En aquesta mateixa dècada va començar a construir les bases del seu èxit, amb films com Aunque la hormona se vista de seda, de Vicente Escrivá, Morbo i Al diablo con el amor, de Gonzalo Suárez, Separación matrimonial, de Angelino Fons, Vida conyugal sana, de Roberto Bodegas, El amor del capitàn Brando y Jo, papá, de Jaime de Armiñán. Alhora, es va convertir en una veu mes cèlebres de la música espanyola. 

L'Acadèmia de Cinema recorda la llarga llista de músics amb els quals Ana Belén ha col·laborat en la seva trajectòria: entre uns altres, Joan Manuel Serrat, Víctor Manuel, Luis Eduardo Aute, Joaquín Sabina, Pablo Milanés, Miguel Ríos, Carlos Mejía Godoy o Chico Buarque. Amb Ríos, Serrat i Víctor Manuel, l'actriu està celebrant aquest any amb una sèrie de concerts les dues dècades que han passat des de la seva mítica gira El gusto es nuestro. La seva propera parada serà el 16 de setembre a Granada i l'endemà a Sevilla.

"Va començar la dècada dels vuitanta colant-se a les llars dels espectadors a través de l'arxiconeguda sèrie de televisió Fortunata y Jacinta. Seguiren títols indispensables del nostre cinema en els quals Ana Belén va interpretar destacats papers: El rusc i La casa de Bernarda Alba, de Mario Camus; Demonios en el jardín, de Manuel Gutiérrez Aragó; La corte del Faraón, Divinas palabras i El vuelo de la paloma, de Jose Luis García Sánchez; Sé infiel y no mires con quién, de Fernando Trueba…", agrega el comunicat.

El 1991 va debutar com a directora de cinema amb Cómo ser mujer y no morir en el intento, adaptant l'obra homònima de Carmen Rico Godoy. La pel·lícula va ser el film espanyol més taquiller d'aquest any i li va valer una nominació al Goya a la millor cineasta novella. Durant les últimes dues dècades de la seva carrera, ha protagonitzat films com Rosa, rosae, de Fernando Colomo; La pasión turca i Libertarias, de Vicente Aranda; El amor perjudica seriamente la salud, de Manuel Gómez Pereira, Antigua vida mia, d'Héctor Olivera; i Cosas que hacen que la vida valga la pena, de Gómez Pereira, segons recorda l'Acadèmia.