Monòlegs solidaris al Lliure

El tumult d'emocions als camps de refugiats i l'experiència d'escapar de la guerra són algunes de les sensacions que el Teatre Lliure de Montjuïc intentarà transmetre dilluns que ve 12 amb l'espectacle solidari De Damasc a Idomeni, on 20 monòlegs aprofundiran sobre l'actual crisi humanitària a Europa. “Els petits gestos poden provocar grans canvis i, de fet, ho hem viscut”, afirma el director de l'ONG Proactiva Open Arms, Òscar Camps, els objectius de la qual són difondre la situació i recaptar 22.400 euros per mantenir actiu durant 15 dies el vaixell de salvament marítim Astral amb el qual rescaten els refugiats. Per a això, 60 persones del món del teatre s'han unit amb la intenció de convertir el pati de butaques de la Sala Fabià Puigserver en un mar d'emocions. Els actors oferiran monòlegs de cinc minuts, en rotació, als vuit assistents asseguts en cadascuna de les 20 taules que es distribuiran per aquest espai. Després d'una aportació mínima de 50 euros, cada espectador podrà escoltar fins a sis monòlegs —que s'interpretaran de forma simultània en les diferents taules— durant els tres quarts d'hora que durarà la funció.

Amb aquesta iniciativa, el Lliure arrencarà la seva nova temporada amb les dues úniques sessions de l'espectacle, ideat per l'associació de dramaturgs Barcelona Playrights amb la voluntat de conscienciar sobre els refugiats. “Volíem escriure històries sobre els refugiats i representar una experiència que normalment no es pot tenir en un teatre, així que els actors interpretaran els monòlegs gairebé en murmuris, des de la proximitat”, explica la Marta Buchaca, creadora d'un dels textos en col·laboració amb el Llàtzer Garcia i la Marilia Samper.

L'associació de dramaturgs va contactar amb activistes, experts i persones que van estar sobre el terreny, així com refugiats sirians per crear els textos. Entre els actors, Vicky Peña, Aina Clotet, Àlex Casanovas, Lluís Homar, Emma Vilarasau o Jordi Bosch a càrrec d'una vintena de directors, com Sergi Belbel, Xavier Albertí o Carme Portaceli. “Cada dramaturg ha fet el text diferent i el conjunt és molt variat”, afegeix Buchaca.

“La UE està finançant fronteres externes i els refugiats estan sent deportats, aquesta és la realitat de l'Europa que tenim”, critica Camps, que amb la seva actuació ha aconseguit ajudar més de 2.000 persones diàries que fugien de la guerra pel mar. “L'Europa dels drets humans ha mort, està enterrada al Mediterrani i hauríem de tornar-la a pescar”, sentencia.

Camps ha denunciat les conseqüències de conflictes com el de Síria, on persones en situacions de “desesperació extrema” han pagat una gran quantitat de diners per sortir del país: “Trobem milers de persones que han decidit morir, i així ho confessen, que prefereixen fugir sense voler ser rescatats abans que seguir a la guerra”. Propostes com De Damasc a Idomeni són necessàries, segons Camps, per entendre quins són els interessos que es mouen en un conflicte i conèixer de primera mà les vivències dels supervivents. “No hi haurà frontera, ni barrera, ni tanca que els pugui detenir, perquè estan disposats a morir i no tenen res que perdre”, lamenta.