La Moncloa i el PP culpen De Guindos del ‘cas Soria’ per alliberar Rajoy
El president va trucar dimarts dues vegades a l'exministre per forçar la seva renúncia davant el temor que el Banc Mundial el rebutgés
A la Moncloa i al PP busquen un culpable per endossar-li ara la responsabilitat de la polèmica pel cas Soria i creuen que l’han trobat en la figura del ministre d'Economia, Luis de Guindos, amic i responsable últim de la proposta de nomenament de l'exministre d'Indústria com a representant d'Espanya davant el Banc Mundial. En el Govern i la cúpula del partit es pensa que De Guindos “no va proporcionar bona i encertada informació, ni bones i oportunes explicacions” sobre la designació de José Manuel Soria al mateix president de l'Executiu. Mariano Rajoy va ser qui va parlar per telèfon dues vegades amb Soria, dimarts passat: una des de l'avió presidencial a Sibèria anant cap a Madrid en la tornada de la cimera del G-20 a la Xina i una altra ja des del seu despatx a la capital, per demanar-li la seva renúncia.
Després de parlar dues vegades amb Rajoy, l'exministre Soria va trucar a la secretària general del PP, Dolores de Cospedal, per confirmar-li que després de les converses amb el president el millor per a ell i per al Govern era abandonar. Al PP neguen que el factor determinant per forçar la caiguda de Soria hagi estat la pressió creixent dels barons més rellevants i dels dirigents territorials del partit, preocupats per les conseqüències electorals de l'escàndol, i apunten més aviat cap a la garrotada que podria haver suposat directament per Rajoy i el Govern que el mateix Banc Mundial hagués rebutjat la candidatura per no complir el seu codi ètic intern que requereix l'exigència d'exemplaritat i transparència econòmica als seus consellers i directius i als seus familiars propers.
Rajoy va evitar aquest dimecres, durant la presentació exhaustiva que va fer en un hotel de luxe de Madrid de les excel·lències del seu candidat per a les eleccions basques, qualsevol referència directa o indirecta del cas Soria. Alfonso Alonso, el candidat basc, tampoc va respondre a les preguntes sobre la polèmica i es va limitar a subratllar que l'assumpte havia quedat resolt el dimarts, quan es va forçar la seva renúncia, i que no tenia gaire més a afegir. No és el que pensa Alonso en privat, preocupat per la repercussió electoral de l'escàndol, igual que ho està l'altre candidat autonòmic que es juga un resultat directe en les eleccions gallegues del 25 de setembre, Alberto Núñez Feijóo, i també ho estan en general els dirigents més importants del PP i l'entorn directe de Rajoy.
El PP està molt inquiet per com pot afectar el cas Soria a les seves properes compareixences electorals, tant autonòmiques com davant la probable repetició de les eleccions generals al desembre, si Rajoy no aconsegueix desembussar abans la seva investidura. En la cúpula del partit interpreten així el devessall final de dirigents territorials desmarcant-se del nomenament de Soria, exigint més explicacions i reconeixent el mal que els estava provocant. A més de Feijóo, han sortit públicament reconeixent el problema la presidenta madrilenya, Cristina Cifuentes, l'andalús Juan Manuel Moreno, i els castellanolleonesos Juan Vicente Herrera, i la seva vicepresidenta, Rosa Valdeón, que va ser la primera que es va pronunciar en públic contra la decisió i la va qualificar de “vergonya”.
La direcció del PP, no obstant això, no creu que la pressió dels dirigents territorials fos determinant per provocar la caiguda i retirada del candidat. Membres de la cúpula popular que han estat en contacte directe amb Rajoy aquests dies assenyalen que ha estat més rellevant la sensació del president que no ha tingut ni tota la informació necessària del cas, ni l’adequada. I miren cap al ministre Luis de Guindos quan asseguren que el president s'ha vist forçat a cometre errors tan grans com assegurar que l'adjudicació del lloc a Soria s'havia donat per concurs com a qualsevol altre funcionari, quan no existeix tal concurs, i la plaça es va donar en una comissió ministerial composta per cinc alts càrrecs del Ministeri d'Economia en funció de criteris de confiança, antiguitat i després de valorar especialment que l'aspirant havia estat sobretot ministre del Govern d'Espanya.
A la Moncloa, quan s'ha preguntat en aquests últims dies i hores sobre els rumbs del cas, es va precisar que les explicacions havia de facilitar-les el Ministeri d'Economia. En el citat Ministeri, no obstant això, amb prou feines s'han proporcionat dades de tràmit de la polèmica i detalls coneguts de com es convoquen i resolen aquest tipus de vacants en institucions financeres internacionals. Ni la Moncloa ni Economia van voler especificar quin responsable del Govern havia demanat a Soria que es retirés, com aquest va reconèixer en la carta que va enviar la tarda del dimarts al secretari d’Estat, Íñigo Fernández de Mesa, per oficialitzar la seva renúncia. Fernández de Mesa va ser l'alt càrrec d'Economia que divendres passat va presidir la comissió que va resoldre la nominació en favor de Soria.
“És clar de qui ha estat l’error: Luis de Guindos no va haver de tramitar aquest nomenament divendres passat just quan s'estava votant la investidura de Rajoy al Congrés i no va donar abans ni després les explicacions degudes a l'opinió pública ni tampoc al president”, va concloure aquest dimecres un dels dirigents més importants del PP, membre del seu comitè de direcció. Almenys tres membres més de la cúpula popular coincideixen en aquest criteri. En la direcció del partit subscriuen que De Guindos no ha manejat bé aquesta polèmica i li atribueixen tota la responsabilitat, per permetre primer el nomenament i per no tenir ben informat el president Rajoy.
Sobre la firma
