Selecciona Edició
Connecta’t

Ildefonso Falcones ravaleja

L'escriptor passeja pels escenaris que recrea en la seva nova novel·la de ficció històrica ‘Els hereus de la Terra’, una continuació de ‘L'església del Mar’

Ildefonso Falcones a la nau central de les Drassanes davant d'una reproducció de la Galera Reial.
Ildefonso Falcones a la nau central de les Drassanes davant d'una reproducció de la Galera Reial.

De la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona a l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau, dels carrers del barri de la Ribera al gòtic civil del Raval, i del moviment de les Drassanes i la construcció de vaixells a les vinyes. Es podria dir que és la transició que ha elaborat Ildefonso Falcones entre L'església del Mar, un èxit supervendes amb sis milions d'exemplars venuts a 43 països, i la novel·la que acaba de sortir d'impremta: Els hereus de la Terra (Rosa dels Vents en català i Grijalbo en castellà). “No és una segona part, a mi m'agrada veure-la com una continuació”, explicava després d'un llarg passeig pels escenaris en què ha ambientat Els hereus de la Terra, de la qual ja, d'entrada, s'han editat 400.000 exemplars en castellà i 40.000 en català. Unes xifres que superen per pallissa el tiratge mitjà de qualsevol primera edició en narrativa que tot just sobrepassa els 3.000 exemplars, segons les xifres que aquesta mateixa setmana es van fer públiques a l'inici de la Setmana del Llibre en Català. La nova novel·la de Falcones ja s'ha col·locat al primer lloc dels rànquings des que es va posar a la venda el passat 31 d'agost.

Els hereus de la Terra arrenca només tres anys després de l'època històrica que recrea L'església del Mar. El primer capítol de la nova novel·la és, en certa manera, de transició i apareixen alguns dels personatges clau del que va ser el seu best-seller per donar pas als nous protagonistes. “Em vaig centrar en una nova part de la ciutat i necessitava un nou personatge”, apuntava l'autor recorrent un Raval atapeït i divers, entre processons de turistes. El nou personatge és l'Hugo, fill d'un mariner mort, que s'ha d'obrir pas en la vida des dels 12 anys, quan treballa a les Drassanes. I és la seva trajectòria vital la que articula la novel·la de ficció històrica que transcorre a la Barcelona de finals del segle XIV i principis del XV. Un període en el qual la ciutat va créixer pel Raval, la gran extensió d'hortes i camps que envoltaven la muralla romana.

“Un territori que ha estat d'acollida des de sempre, en aquesta època d'esclaus i lliberts. També on es van situar els oficis que necessitaven zones obertes —com els escorxadors i els carnissers— i els petits hospitals que tenia la ciutat fins que es va construir el de la Santa Creu i Sant Pau el 1401”, apuntava Lucía Conte, professora d'Història Medieval de la Pompeu Fabra en el passeig pels escenaris de la novel·la. Una experiència que ja va realitzar amb L'església del Mar: “els lectors volien visitar els escenaris i unes 6.000 persones van passar per aquella ruta literària”, explicava.

Les esglésies i els convents són elements destacats en el llibre. “Si el Raval de seguida es va veure esquitxat de convents i esglésies va ser perquè el Pere III el Gran va prohibir que es construïssin més intermuralles perquè no deixaven espai perquè la ciutat creixés”, apuntava l'autor.

Passejant pels jardins de la Biblioteca de Catalunya, en el que va ser l'Hospital de la Santa Creu, el barri del Call i la plaça del Rei —emplaçaments que surten al llibre—, Falcones va desgranant alguns fets històrics de la Barcelona medieval que utilitza en la seva ficció: “Sens dubte es podria dir que va ser l'època que va marcar la castellanització de la ciutat, amb el Compromís de Casp que va desplaçar el comte d'Urgell”.

Com ja va fer a L'església del Mar, Falcones fa una recreació minuciosa de la societat barcelonina de l'època. A través de l'Hugo i d'altres personatges descriu el trist episodi de l'assalt al barri del Call que va arrasar bona part de la població jueva de Barcelona, que llavors representava el 10% dels 40.000 habitants. “Es parla de l'expulsió dels jueus del 1492, però a Barcelona i en altres ciutats el període més dur va ser cent anys abans”. L'esclavitud, la compravenda de la llibertat de les persones —també cristianes— i l'enfrontament entre l'autoritat civil i eclesiàstica és un altre dels focus d'Els hereus de la Terra: “Tot es mercantilitzava”.

La publicació de la nova novel·la de Falcones —autor també de La mano de Fátima i La reina descalza— coincideix amb el rodatge de la pel·lícula L'església del Mar, que es basa en el best-seller del mateix nom, dirigida per Jordi Frades i que es localitza en diferents ciutats, entre elles Barcelona. “No intervinc en el guió i, encara que és impossible fer un paral·lelisme amb la novel·la, sí que espero que en mantingui l'esperit”, va aclarir l'escriptor, que ha estat exonerat de l'acusació d'un delicte fiscal d'1,4 milions.