Selecciona Edició
Connecta’t
CALENDARI ESCOLAR

Les vacances escolars de tardor s’imposen a Europa

Els alumnes de Cantàbria descansaran al novembre, igual que els de França, Alemanya, Anglaterra o Finlàndia. Espanya segueix al capdavant en setmanes lliures a l'estiu

Excursió dels alumnes de l'escola pública Ramón Campoamor de Navia, Astúries.
Excursió dels alumnes de l'escola pública Ramón Campoamor de Navia, Astúries.

Cantàbria segueix la tendència de la resta d'Europa amb el seu nou pla de vacances escolars. Els alumnes de primària i secundària de 24 països del continent fan un primer descans a la tardor, com els nens i adolescents de Cantàbria. És el que reflecteix un estudi de la Comissió Europea sobre els horaris del curs 2016-2017, publicat ahir. Els alumnes espanyols són al grup dels que tenen més setmanes lliures, juntament amb els de 12 nacions més.

Assistir a classe sense descans fins al Nadal és l'habitual a Espanya, però no a Europa. Fins a 24 països tenen una pausa escolar durant el primer trimestre de classe. És la fórmula que acaba d'implantar Cantàbria, la primera regió espanyola que varia el calendari i inclou una setmana de vacances cada dos mesos de classe.

L'informe Organització del calendari escolar a Europa, elaborat per la Comissió Europea i publicat aquest dimarts, analitza els temps de classe i de descans en educació primària i secundària a tot el continent. A més dels 28 de la UE, hi afegeix nou països més, com els nòrdics, Suïssa i Turquia, entre d'altres. En total, són 37 nacions.

Gairebé tots aposten per un descans a la tardor —al marge de la resta de vacances—, tot i que amb una durada diferent. Hi ha alguns països que tenen menys d'una setmana, com passa amb els tres dies d'Islàndia o els cinc que preveu Finlàndia. Fins a 17 països paren durant una setmana, com Bèlgica, Luxemburg, Noruega o Lituània, entre d'altres.

Suïssa i França, els que més paren a la tardor

Entre els que més descansen hi ha França, amb dues setmanes, o Suïssa, amb tres. I en el grup dels que no paren fins al desembre, a més de la majoria de les comunitats d'Espanya, coincideix la majoria del sud d'Europa (Portugal, Itàlia o Grècia).

Catalunya se suma al debat obert per Cantàbria

CAMILO S. BAQUERO

El debat dels horaris escolars també plana sobre l'inici del curs a Catalunya. La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, va deixar entreveure ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio, un possible canvi en assegurar que les 175 jornades lectives actuals “podrien distribuir-se d'una altra manera”. El tema dels horaris i la durada de les vacances està sobre la taula en diversos àmbits catalans: serà un dels temes que abordarà a l'octubre el Consell Escolar i es tractarà dins de la reforma horària que avança la Generalitat.

Els sindicats catalans s'oposen a escurçar les vacances. “L'estiu mediterrani no és per anar a escola, és per estiuejar”, va assegurar Ramont Font, portaveu d'Ustec. “A Finlàndia entenc que al setembre no hi ha cap problema, però poseu 36 nens de l'ESO en un espai molt petit a 29 graus a veure què passa”, afegeix.

Catalunya ja va viure un intent de canvi en les vacances. El 2011, el llavors conseller Ernest Maragall va posar una setmana de descans al març per a les escoles. La setmana blanca va durar només un any per problemes de conciliació per a les famílies i per l'alt preu que tenien les colònies ofertes. 

Els 93.438 alumnes càntabres pararan les classes entre l'1 i el 6 de novembre. La iniciativa d'aquesta comunitat arriba per primera vegada aquest curs després d'aprovar el pla el juny passat i obrir un debat no exempt de polèmica. Entre altres motius, perquè les famílies no van participar en l'elaboració del nou pla. És més, se'n van assabentar a través de la premsa.

El conseller d'Educació de Cantàbria, Ramón Ruiz (PSOE), va defensar llavors que la seva fórmula era millor perquè “racionalitza els temps lectius amb períodes més equilibrats per a l'alumnat” i va subratllar, a més, que permet que hi hagi més avaluacions i que els professors puguin “reflexionar ja abans del Nadal sobre elements que cal corregir si va malament”. Va prometre obrir “prou centres” per atendre els alumnes que vulguin fer activitats extraescolars o que no es puguin quedar a casa perquè els seus pares treballen.

Pedagogia i deures

Les famílies càntabres segueixen pendents de conèixer els avantatges pedagògics d'aquest model, com van demanar al juny. “Encara no en sabem res més, valorarem com funciona el curs i com els va als alumnes”, explica Leticia Cardenal, presidenta de la Fapa de Cantàbria, la federació de pares i mares de l'escola pública. “Als centres que hem consultat no tenen constància que hi hagi menjador al juny i al setembre com ens havien promès”, assenyala.

“La solució no passa per posar setmanes alternes de vacances amb molts deures perquè no perdin el ritme”, afegeix José Luis Pazos, president de la confederació estatal de famílies de la pública, Ceapa, que reclama “un estudi real de les necessitats de l'alumne”.

Entre els sindicats docents, la UGT reclama una modificació del model de calendari escolar espanyol, amb una distribució dels dies “més racional”. Tant la UGT com CCOO consideren que els canvis serien favorables per al rendiment tant dels alumnes com dels professors. “El calendari de Cantàbria ens sembla raonable sempre que mantinguin oberts els centres amb serveis complementaris que permetin atendre els alumnes sense implicar els professors”, afegeix Francisco García (CCOO). “Som defensors del calendari actual d'Espanya per tradició i cultura, però no ens sembla malament que hi hagi comunitats que ho canviïn si hi ha consens”, rebat per la seva banda Nicolás Fernández, del sindicat ANPE.

Concentrar el gruix de les vacances a l'estiu situa Espanya entre els països que més setmanes descansen en aquest període. Amb 12 setmanes de mitjana d'aturada, se situa a una d'Itàlia, Portugal, Malta, Turquia o Irlanda, entre d'altres, totes entre 12 i 13 setmanes. Països com Finlàndia, Suècia, Grècia, Xipre o Croàcia en tenen entre 10 i 11. A la cua, amb set setmanes o menys, hi ha Dinamarca, Alemanya o Anglaterra.

El nombre de dies de classe del curs varia entre els 162 dies a França i els 200 de Dinamarca i Itàlia. La meitat dels països tenen entre 170 i 180 dies lectius. A Espanya en són 175. En general, el nombre de dies de classe és el mateix a primària i secundària a Europa, tot i que amb algunes excepcions: a Bèlgica, en l'etapa d'educació secundària superior de França i a Bòsnia Hercegovina, els alumnes més grans tenen més jornades de treball a les aules.