Selecciona Edició
Connecta’t

“Marsal no podia cobrar, els Estatuts són molt clars”

L'expresident de la patronal del metall afronta el judici per apropiar-se de més de 600.000 euros de l'entitat destinats a cursos de formació

Antoni Marsal, expresident de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM), aquest dimarts a la seva sortida de la primera sessió del judici.
Antoni Marsal, expresident de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM), aquest dimarts a la seva sortida de la primera sessió del judici.

Manuel Rosillo no és un d'aquests testimonis que llueixen (i es llueixen) en els judicis amb acusacions contundents o frases per a la galeria. Contingut, prudent i sovint desmemoriat (“no sé, no recordo, això va ser fa molts anys”, va repetir), el que va ser vicepresident de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM) va explicar, molt o poc, el que recordava d'aquella època. Rosillo va rememorar com, el 2012, els treballadors de la UPM —que agrupa 18.000 empreses del sector— van signar una carta de denúncia en la qual acusaven el president, Antoni Marsal, d'apropiar-se de fons de l'entitat. Rosillo va deixar clar que el càrrec de president de Marsal era representatiu i no remunerat: “No podia cobrar, els Estatuts són molt clars. Si volia fer alguna cosa de forma voluntària, era cosa seva...”

Rosillo va ser l'únic testimoni que ha declarat aquest dimarts en el judici (hi ha 11 sessions programades) contra Antoni Marsal i altres cinc persones pel saqueig de la UPM. La Fiscalia demana 11 anys de presó per Marsal per apoderar-se de més de 600.000 euros dels fons de la patronal. Més de la meitat d'aquests diners (310.000 euros) procedeixen de subvencions de l'Estat i de la Generalitat i estaven destinats a cursos de formació per a treballadors del sector del metall. L'expresident està processat per malversació i falsedat.

Marsal va arribar a la presidència de la UPM el 2006 i ja no la va abandonar fins al 2012, quan els empleats van veure perillar els seus llocs de treball pels números vermells de l'entitat i van denunciar els “cobraments il·legals” del seu president. Com va recordar Rosillo, els Estatuts precisen que el càrrec de president és, sobretot, institucional, i no remunerat. La Fiscalia creu que, malgrat això, Marsal va voler cobrar. I, per justificar aquest sou al qual no tenia dret, “va emetre factures falses” a través de les seves empreses per suposats treballs per la UPM que, en realitat, no havia executat.

Entre el 2007 i el 2009, una empresa administrada per Marsal (MCR) va facturar 310.519 euros a la patronal per les partides de formació. A més de pagar-se a si mateix, “no n'existeix cap evidència”, segons l'acusació, que “hagi prestat cap servei” a l'entitat relacionat amb els cursos. En aquesta època, el 70% dels ingressos d'MCR procedien de la facturació amb la patronal del metall.

“Si el president fa funcions executives, llavors, què feia el director general?”, es va qüestionar Rosillo a preguntes de l'advocat de Marsal, que tracta de demostrar en el judici que el seu client va dur a terme realment les tasques per les quals va cobrar. Marsal havia defensat, des de l'inici del seu mandat, una presidència “professionalitzada” per l'UPM i que el càrrec fos de plena dedicació.

Amb Marsal, se seu des d'aquest dimarts en el banc dels acusats l'exdirector general, Ángel Hermosilla, que s'enfronta a una petició de nou anys de presó per autoritzar els pagaments a les empreses de Marsal. Altres dues ex empleades de l'UPM —la responsable de formació, Magda Grau, i la d'administració, Isabel López— estan acusades perquè no van vetllar per “la correcta destinació dels fons” públics i privats que manejava la patronal.