Selecciona Edició
Connecta’t

La pell de la serp

El PP, com Convergència, tracta de desprendre's de la seva llarguíssima pell de corrupció amb el suport de Ciutadans. Diuen que són uns altres, nets i nous, però són els mateixos

Quan, a començaments del 2013, en la investigació de la Gürtel, els papers de Bárcenas van comprometre seriosament el PP, el Jutjat Central 5 de l'Audiència Nacional va exigir explicacions. El PP va començar a lluir les astúcies de picaplets que fins aleshores només havia practicat per les defenses habituals de la delinqüència professional. En comptes de donar les explicacions que se li exigien, va pretendre defensar-se atacant i es va presentar com a acusació popular, però no per col·laborar en la investigació aportant proves, sinó per obstaculitzar-la ocultant-les. El Jutjat Central va estimar, amb criteri raonable, que la pretensió del PP era incompatible amb la seva possible futura responsabilitat criminal, i el 4 d'abril va denegar aquesta malintencionada pretensió. Al cap de quinze dies, el PP, a la seva seu central, va esborrar i va triturar els discos durs dels ordinadors de Bárcenas, en un gest mafiós de prepotència.

El Jutjat Central 5, raonablement, va reaccionar estimant que aquest gest podia constituir un delicte de danys informàtics i un altre d'encobriment la investigació dels quals corresponia a un jutjat ordinari, i ho va remetre als jutjats d'instrucció de Madrid; li va correspondre el cas al jutjat 32. Davant d'aquest jutjat van comparèixer com a querellants UPyD, IU i d'altres, exercint l'acció popular, per exigir responsabilitats penals al PP i als seus dirigents pels delictes apuntats pel Jutjat Central.

El jutjat 32, el dia 30 d'octubre, es va treure de sobre l'assumpte, arxivant-lo sense practicar la més mínima investigació. Entre novembre i gener els querellants van recórrer contra aquesta decisió infundada i fulminant. I a continuació, el voluminós expedient amb els seus recursos, casualment (?) va desaparèixer, i el cas es va paralitzar. Només quan els que recorrien van protestar per la tardança, es va descobrir el que havia passat, un any després. L'Audiència Provincial de Madrid va ordenar reconstruir les actuacions, i així va poder resoldre aquesta sospitosíssima peripècia processal que va titllar d'“insòlita i agitada”. Va ordenar al jutjat 32 que comencés la investigació perquè “no era irracional” la qualificació inicial i provisional del Jutjat Central 5.

Una nova jutge del jutjat 32, seguint el que havia indicat l'Audiència Provincial, va practicar i concloure la investigació, declarant el PP en situació processal d'investigat. Molt probablement el veurem al banc dels acusats. Perquè s'ha de recordar que el PP, ignorant cínicament la seva corrupció, i amb la supèrbia de qui es considera impune, va canviar el Codi penal per intimidar els altres partits polítics i els sindicats. Segons la reforma, des del 17 de gener del 2013 els partits i sindicats poden ser responsables penalment, i condemnats a penes de multa, suspensió o fins i tot dissolució. Aquesta novetat penal es va estrenar, al cap de dos mesos de néixer, contra el seu creador, el PP.

En l'article 5 del recent codi ètic del PP de Madrid s'estableix com causa de renúncia un càrrec polític “ser investigat formalment per delictes de corrupció o que per la seva gravetat causen especial alarma social”. Si conservés un mínim de coherència ètica, el PP s'hauria de cessar a si mateix, perquè ja ha estat declarat com a formalment investigat per obstruir la investigació judicial d'un assumpte relatiu a la seva pròpia corrupció.

El PP, encara que ara no els estimi, sembla que aprèn dels convergents catalans. Aquests estaven fins al coll de corrupció. Es van reunir i van declarar que ja no existeixen, que ara, sent els mateixos, són altres i estan nets. Van deixar viva, tot i que inerta com una pell de serp, l'anterior organització convergent, perquè es podrís ella sola amb els seus delictes i deutes. Es dóna la circumstància que els delictes de corrupció fins ara atribuïts judicialment a Convergència són anteriors a la reforma penal del 2013 i per això, com a partit polític, no pot ser acusada. Però el PP sí, perquè va destruir els ordinadors després del 17 de gener del 2013, data de naixement de la seva reforma penal.

Tot i això, el PP vol, com Convergència, desprendre's de la llarguíssima pell de corrupció, amb el suport regenerador o còmplice de Ciutadans. Sense confessió dels pecats ni propòsit d'esmena, proclama que ara són altres, nous i nets, tot i que siguin els mateixos de sempre, disposats a governar-nos com sempre. Però no mereixem continuar suportant, no només la putrefacta pell morta de la corrupció passada, sinó tampoc la perillosa serp viva, sempre disposada a mudar, hipòcritament, de tant en tant, la seva bruta camisa. Seria vergonyós que ens continuï governant un partit polític amb antecedents penals.

José María Mena va ser fiscal en cap del TSJC.