Selecciona Edició
Connecta’t

La superilla del Poblenou redueix a la meitat l’espai per als cotxes

El govern de Colau vol restringir el trànsit a 18 grans àrees més de Barcelona

Una informadora en una de les entrades de la superilla.
Una informadora en una de les entrades de la superilla.

Veïns contents, d'altres queixant-se, desorientació entre els conductors, malestar entre els repartidors... i els responsables de Mobilitat de l'Ajuntament, exultants. El barri del Poblenou de Barcelona ha estrenat aquest dilluns la primera superilla del mandat de l'alcaldessa Ada Colau, un conjunt de nou illes en les quals el trànsit —poc, habitualment— es redueix fins a més de la meitat i se li compliquen els moviments. L'objectiu és el mateix que l'executiu de Colau persegueix triplicant la xarxa de carrils bici, ampliant la xarxa ortogonal de bus o en l'aposta pel tramvia: treure cotxes del carrer.

Els vehicles disposen només d'un carril i la resta de l'espai, també el que hi ha al centre de les interseccions, és per a vianants o bicis, sempre que circulin a menys de 10 quilòmetres per hora. En total, es guanyen 8.500 metres quadrats. La idea és pacificar les calçades i reduir el trànsit de motor al mínim imprescindible. Tant, que ni tan sols els autobusos travessen la superilla, cosa que ha obligat a desplaçar uns 200 metres una parada, entre queixes dels usuaris.

Set milions de metres quadrats 'alliberats'

Salvador Rueda.
Salvador Rueda.

De tot l'equip de tècnics municipals que aquest dilluns han anat a l'arrencada de la superilla, n'hi havia un de molt emocionat. És Salvador Rueda, actual director de l'Agència d'Ecologia Urbana, veterà a l'Ajuntament, que va començar a parlar de superilles el 1987. Rueda preferia no parlar avui de "com de difícil ha estat arribar fins aquí". Preferia explicar que si s'aconsegueixen fer moltes més superilles "es podrien alliberar set milions de metres quadrats per tot just 50 milions". Unes xifres que contribuirien a reduir la xifra de 3.500 morts prematures que cada any es produeixen per culpa de la contaminació a l'àrea metropolitana.

La superilla que la ciutat estrena aquesta setmana és la que comprèn els carrers de Tànger, Badajoz, Pallars i Llacuna. El consistori ha triat el districte de Sant Martí per implantar fins a vuit superilles. A l'extrem sud-oest de la ciutat, el trànsit de motor en aquesta zona és notablement més baix que al centre de la ciutat.

Per això l'executiu de Colau comença per les zones on implantar-les serà més fàcil, perquè el model que aquest dilluns arrenca al Poblenou serà molt més complicat d'aplicar a l'Eixample. Fora de Sant Martí, el govern municipal parla de crear 10 superilles en els propers tres anys, almenys dues a l'Eixample i dues més als nuclis antics de Nou Barris i Horta, però no concreta ni ubicacions ni calendaris.

"La majoria de la ciutadania camina i té poc espai; i els cotxes, que en desplaçaments pesen molt menys, tenen la major part de l'espai. Hi ha un gran desequilibri, és una qüestió de justícia urbana", ha resumit la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal. El govern recorda que les superilles figuren en el Pla de mobilitat urbana aprovat el 2014, un pla que parla de reduir els desplaçaments amb cotxe un 21%. Vidal ha celebrat la implantació de la primera superilla "en la trama Cerdà" i ha subratllat el benefici, la "colonització" per a la ciutadania que aporta una inversió de "només 55.000 euros".

En paral·lel a la implantació de la superilla, durant aquesta setmana un grup d'estudiants de cinc escoles d'arquitectura definiran, juntament amb els veïns, els usos que es poden donar als espais alliberats.

MÉS INFORMACIÓ