Selecciona Edició
Connecta’t

Les Galeries Maldà aposten per la gastronomia per renéixer

El grup Tragaluz prepara el seu aterratge a l'enclavament comercial

Un dels passadissos de les Galeries Maldà.
Un dels passadissos de les Galeries Maldà.

El carrer de la Portaferrissa és un dels més bulliciosos i comercials del centre de Barcelona. En el número 22 es troba el principal dels quatre accessos a un laberint comercial on regna el silenci. Són les Galeries Maldà.

Magda Pla regenta el negoci més antic del recinte. La Policlínica de Bebès és una botiga de venda i reparació de joguines que fa 70 anys que és oberta. Pla sintetitza la decadència del lloc en una única frase: “Vam ser la milla d'or del comerç a Barcelona i ara és un desert”.

El laberint de locals és actualment un eixam de comerços tancats i abandonats. Amb prou feines sobreviuen una vintena dels 63 disponibles. La presència de venedors de souvenirs, samarretes del Barça i tangues grocs amb les lletres de Barcelona estampades a la part davantera de la peça ha començat a proliferar en un lloc maleït en el qual també ha aconseguit sobreviure una administració de loteria.

Els múltiples amos de les Galeries Maldà compliquen el seu futur

Els propietaris de les Galeries Maldà fa anys que busquen una solució en forma d'operador que, a manera d'àngel salvador, ocupi els locals buits. Un dels seus amos ja ha trobat el seu custodi particular. El grup Tragaluz pretén instal·lar a l'interior del complex un dels seus restaurants. Propietaris i llogaters creuen que així potser recuperaran l'activitat aquells passadissos oblidats pels compradors.

L'operació s'ha dut en secret però entre els comerços ja s'ha escampat la notícia. La Avgvstina és una altra botiga de moda per a nadons. Està òrfena de veïns i fins i tot li han permès utilitzar l'aparador d'altres locals per promocionar els seus productes. Si no fos per les seves faldilles i altres complements, només s'hi podria veure la pols i la ruïna a l'interior d'antics comerços. La seva dependenta assegura que entre els pocs comerciants ja s'ha sentit que la nova aventura de les galeries passa per la restauració: “A veure si col·loquen alguna cosa que atregui molts clients i així se'ns veu una mica més”, diu.

La història de les Galeries Maldà explica com s'ha arribat a aquesta situació. El Marqués de Castellbell va construir les galeries el 1939 inspirat en l'èxit comercial d'espais similars d'altres ciutats europees. La novetat eren carrers tapats per cúpules de vidre a l'interior d'un recinte comercial. Però el noble precursor de la instal·lació comercial va dividir entre els seus hereus la propietat de les galeries.

Amb la divisió patrimonial de les Galeries Maldà, el 35,53% del complex és de la societat Maldanell. El seu propietari és l'artista i compositor Alfonso Vilallonga Serra, baró de Maldà. El 28,11% és propietat de la família Carranza i un altre 12,71%, un conjunt de locals sense accés des de l'exterior, del comte de San Miguel, Juan de Vilallonga. El 23,64% restant és on es concentra la major activitat comercial, amb entrada pel carrer de la Portaferrissa. En el seu moment va ser de la família Salvador, però es van anar venent els locals i ara són de 13 propietaris diferents.

Mentre les galeries van ser la milla d'or, els comerciants van gestionar el manteniment, la seguretat i la neteja del complex, però amb el canvi de mil·lenni la decadència es va ensenyorir dels passadissos. El 2007 el declivi era evident. Una portaveu de Maldanell explica que han fet diversos intents “de remodelació, canvi d'imatge…”, però els propietaris mai es posen d'acord. A més hi havia locals amb lloguer de renda antiga que no volien marxar. El Nadal de 2012 van aconseguir realitzar un esdeveniment amb botigues efímeres que van omplir els locals. Va ser un miratge. Després de Reis, les galeries Maldà van seguir el seu declivi.

Després d'anys de desacords, la part del comte de San Miguel s'aferra al grup Tragaluz, que manté en secret l'operació, per sortir del clot,. La resta de propietaris manté contactes amb altres operadors. Mentrestant, al passadís de Portaferrisa, hi proliferen els souvenirs.