Selecciona Edició
Connecta’t

La bona salut dels cineclubs catalans

El cinema independent i d'autor atreu més de 84.000 espectadors en sales no comercials de tot Catalunya

Projecció al Festival Gollut 2016 de Ribes de Freser.
Projecció al Festival Gollut 2016 de Ribes de Freser.

En una època de crisi, de tancament de desenes de sales de cinema i d'una pràctica escandalosa —i impune— de la pirateria, la salut del cineclubisme es manifesta de ferro. És més, en els últims anys han sorgit noves entitats i associacions disperses per tot Catalunya que programen cinema d'autor i independent. L'any passat els 48 cineclubs existents van rebre més de 84.000 espectadors, un set per cent més que l'any anterior.

N'hi ha de molt antics, com els de Granollers, Valls, Manresa, Sabadell i Vic, tots ells de la dècada dels 50. A la dècada següent també se'n van obrir uns quants, entre ells el de Vilafranca del Penedès, Calella, Malgrat de Mar i La Seu d'Urgell. Els 70, 80 i 90, per contra, no van ser d'obertura de molts cineclubs. Fins a l'inici del mil·lenni, en el qual el fenomen va ressorgir amb força i se'n van crear 15, com els de Vidreres, Molins de Rei o Lloret. Durant la dècada present se n'han obert quatre més. “El ressorgir del cineclubisme té molt a veure amb la crisi del cinema i el tancament de moltes sales en localitats mitjanes i petites. La fórmula del cineclub parteix de voluntaris i d'una estructura més senzilla i menys costosa que una sala de cinema comercial encara que també s'ha de pagar les distribuïdores. Es podria dir que hi ha una mica d'acte reivindicatiu de la societat que no es resigna a no poder veure bon cinema i en bones condicions”, explica Pablo Sancho, president de la Federació Catalana de Cineclubs i responsable del de Vilafranca del Penedès.

La capital del Penedès es va quedar sense sales de cinema comercial fa quatre anys i la sala que existia s'obre una vegada per setmana per a l'exhibició de les pel·lícules del cineclub i els caps de setmana s'hi programen títols més de circuit comercial. “Ha estat l'opció de moltes ciutats petites, compartir les sales comercials que havien tancat en una programació de substitució que alterna les pel·lícules de cineclub amb unes altres”, afegeix. Aquesta combinació és la que es fa també a Ribes de Freser (Ripollès).

Els que no tenen una sala de cinema convoquen les sessions en diferents espais. De vegades és un equipament municipal, d'altres en teatres, com passa a Vic on es programa cinema d'autor i independent tres vegades per setmana. Per bé que el més freqüent siguin una o dues sessions. L'any passat s'hi van realitzar més d'1.300 sessions, la gran majoria, un 64%, en versió original subtitulada. Una opció de cinema que ha augmentat un 9% respecte al 2014. Passa el mateix amb el cinema català —producció catalana o subtitulat en aquest idioma—que l'any passat va ocupar 300 sessions. “Estem molt satisfets perquè tenim una ocupació de 66 persones per sessió, molt per sobre del que tenen les sales comercials”, puntualitza el president de la Federació. Les estadístiques de l'entitat avalen l'optimisme: el 2011 els espectadors van ser 70.000 i l'any passat van sobrepassar els 84.000.

A la sessió d'un cineclub poden anar els socis de l'entitat que paguen una quota anual o qualsevol espectador, que abonarà tres o quatre euros. És un cinema que compta amb certa ajuda pública, especialment de l'administració local pel paper cultural que assumeix. L'any passat cada cineclub va rebre una mitjana de 3.609 euros de subvenció per al funcionament.

Setmana a la Filmoteca

Moltes vegades no es tracta solament del visionat de la pel·lícula i els espectadors poden mantenir un debat amb algun convidat relacionat amb la cinta que s'ha exhibit. “Va més enllà que veure una pel·lícula, és un esdeveniment que reuneix les persones aficionades al cinema d'autor i independent”, comenta Sancho que aclareix que l'edat mitjana del cineclubista està entorn els 40 . El 2015 es van exhibir 440 pel·lícules als cineclubs catalans com Magical Girl, Nightcrawler, La sal de la terra, Les costures de la pell, Boyhood, Relatos Salvajes, Camí a l'escola, Pride, Mandarines o Un món que no és el nostre, entre d'altres. Les sales de cineclub disseminades arreu del territori són l'equivalent als Verdi o als Renoir de la capital catalana que, a més, compta amb la Filmoteca de Catalunya amb la qual la Federació de Cineclubs té acords de col·laboració. És a la Filmoteca on se celebrarà a partir del proper dimarts la III Setmana del cineclubisme català.