_
_
_
_
_

Desallotjaments al límit de la llei

Barcelona estudia la proliferació d'empreses que prometen fer fora els okupes dels pisos sense ordre judicial

Carlos Garfella Palmer
Els individus que van intentar desallotjar l'immoble del carrer de la Cera.
Els individus que van intentar desallotjar l'immoble del carrer de la Cera.CARLOS GARFELLA

Cinc homes vestits de negre, corpulents i amb el cap rapat, es presenten a cases okupades de Barcelona. Toquen el timbre, asseguren que els envia el propietari de l'habitatge i conviden els inquilins il·legals a desallotjar-lo en unes hores. És el nou fenomen de la desokupació exprés, sense ordre judicial i mitjançant empreses autodenominades “de seguretat”. L'Ajuntament estudia la legalitat d'aquest “nou fenomen” i els juristes adverteixen de les “pràctiques il·legals” en les quals poden concórrer els propietaris que contracten aquests serveis. “És un terreny pantanós entre el delicte d'intimidació i el dret a la propietat”, explica un advocat especialitzat en dret immobiliari.

“Intermediació legal, eficaç, segura i ràpida”, es llegeix a la web de Desokupa, l'empresa especialitzada en aquests desallotjaments que, segons els Mossos d'Esquadra, va intentar el passat 26 d'agost desallotjar un pis ocupat al carrer de la Cera, 15, del Raval. El desallotjament finalment va ser paralitzat gràcies a la intervenció de mig centenar de veïns que es van mobilitzar i van trucar a la policia després de veure com cinc homes “pressionaven” els okupes per desallotjar l'habitatge. “Vivíem de lloguer. Vam deixar de pagar, ens van desallotjar i vam decidir okupar l'habitatge”, asseguren els inquilins. Mentre els veïns pressionaven al carrer per aturar el desallotjament, els suposats treballadors de l'empresa Desokupa van instal·lar una porta blindada i una alarma de seguretat a l'habitatge. L'empresa pretenia avançar-se al procés judicial obert contra els okupes.

L'immoble, tal com es recull al Registre de la Propietat, havia pertangut a Bankia fins el passat 11 de juliol, data en la qual el banc el va vendre —ja ocupat— a la immobiliària Univness, una empresa “especialitzada en inversions segures en subhastes”, com es promocionen en el seu web. La data de compra coincideix amb l'inici de les suposades pressions. “Vam haver de trucar a la policia. Venia un home i ens deia que ens farien fora, però mai es va identificar”, diu Olimpia Caringol, una de les inquilines.

L'empresa propietària nega qualsevol relació amb l'immoble i la contractació de l'empresa Desokupa per desallotjar-lo. “No tenim res a dir sobre aquest tema”, diu un dels seus fundadors, que assegura “desconèixer” els fets. El Consistori diu que no va tenir constància d'aquestes pràctiques fins el passat 26 d'agost. “Estem estudiant la legalitat de les accions de cara a poder prendre accions en el futur”, expliquen fonts municipals.

Dotze milions d'euros per evitar desnonaments

Des del 2015, després de l'aprovació d'un decret llei de mesures urgents, la Generalitat té el dret de tempteig i retractament —compra preferent— sobre habitatges que provinguin d'execucions hipotecàries, algunes ocupades. Un dret que no va decidir exercir per comprar el pis del Raval, en no complir  “els barems necessaris”, segons expliquen fonts de la Generalitat. L'any passat l'Executiu català es va adjudicar 180 habitatges d'execució hipotecària i aquest any ha destinat 12 milions a l'adquisició de 270 més.

A Desokupa prefereixen mantenir el silenci davant la “campanya difamatòria” que, asseguren, estan patint a les xarxes socials. Per bé que admeten haver dut a terme aquest tipus d'accions fins a 70 ocasions a Espanya. “No hem rebut denúncies ni hem tingut problemes amb els Mossos”, explica Daniel Esteve, el número de telèfon del qual apareix relacionat com a contacte en el web de Desokupa. Esteve era propietari de Morosos BCN, una empresa que presumptament utilitzava mètodes delictius en el cobrament de deutes a la capital catalana i que el 2008 va ser arrestat per delictes de detenció il·legal i extorsions.

L'habitatge del Raval, tal com es pot comprovar al Registre de la Propietat, va ser venut per Bankia l'11 de juliol amb els okupes dins. És el que en l'àmbit bancari i immobiliari es coneix com a compravenda “amb bestiola”: L'entitat financera es “desfà” d'aquests pisos mitjançant un contracte de compravenda amb clàusules especials: “L'immoble es transmet ocupat il·legalment per tercers. El venedor no respon ni dels vicis o defectes ocults ni de l'estat de conservació de l'immoble”, es pot llegir en un dels anuncis en els quals Bankia ofereix un pis de 71 metres amb okupes per 93.600 euros al carrer Alfons el Magnànim de Barcelona. “Aquest tipus de vendes es fa amb total transparència. No existeix un percentatge concret de descompte, el preu es valora en funció de cada immoble i els temps del procés judicial, per bé que acostuma a ser substancial”, expliquen des de Bankia. Dels 6.000 habitatges aproximats que l'entitat va vendre l'any passat, al voltant del 5% estaven okupats.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carlos Garfella Palmer
Es redactor de la delegación de Barcelona desde 2016. Cubre temas ambientales, con un especial interés en el Mediterráneo y los Pirineos. Es graduado en Derecho por la Universidad de las Islas Baleares, Máster en Periodismo de EL PAÍS y actualmente cursa la carrera de Filosofía por la UNED. Ha colaborado para otros medios como IB3 y Ctxt.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_