Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat recorre contra la sentència sobre les pintures murals de Sixena

El jutge va decidir al juliol que les obres, que conserva i exposa el MNAC, tornin al monestir d'Osca

Les pintures murals de Sixena, tal com s'exhibeixen al MNAC de Barcelona.
Les pintures murals de Sixena, tal com s'exhibeixen al MNAC de Barcelona.

L'Aragó i Catalunya no només s'enfronten als jutjats pels 97 béns culturals del monestir de Sixena, a Osca, que s'han conservat des dels anys setanta al Museu de Lleida i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). També per unes esplèndides pintures romàniques que decoraven la sala capitular d'aquest convent que després patir un incendi a començaments de la Guerra Civil van ser arrencades i transportades a Barcelona el 1936. Aquest divendres la Generalitat ha fet el pas que va anunciar que faria després de conèixer la sentència del juliol del Jutjat de Primera Instància número 2 en la qual es va establir que el MNAC haurà de restituir les pintures murals a la sala capitular. Així ho ha fet el Gabinet Jurídic del Departament de Presidència del Govern català que ha enviat un recurs d'apel·lació al jutjat d'Osca perquè revisi el plet pel qual s'ha donat la raó al Govern d'Aragó, en nom de les religioses de la comunitat de Sixena, que reclamen els murals. S'espera que aquest mateix divendres o dilluns vinent, últim dia hàbil per fer-ho, el MNAC faci el mateix.

En el recurs, després de discrepar de la sentència per no respectar “les normes processals ni constitucionals”, ni les “competències de la Generalitat en matèria de la protecció del patrimoni artístic situat als seus museus”, es fa valer la falta de jurisdicció i la falta de competència territorial del jutjat d'Osca per tractar l'assumpte i destaca el fet que “una vegada desaparegut i arruïnat l'immoble” on estaven ubicades, “les pintures esdevenen béns mobles”. Entre els motius que ha portat a presentar el recurs, la Generalitat també recorre fins a set resolucions processals que el jutge va desestimar, com no haver admès documents i proves aportats pel MNAC i la Generalitat durant el procés i sí del Govern d'Aragó. El recurs recorre la vigència de l'acord de comodat de les pintures murals, malgrat el que es va decidir en la sentència i qüestiona que el Govern d'Aragó tingui legitimitat per reclamar les pintures, per cessió de les monges, entre altres al·legacions. En el seu escrit l'Executiu català també defensa l'actuació de Josep Gudiol i de la Generalitat en defensa del monestir de Sixena quan es van arrencar les pintures el 1936 i es van traslladar a Catalunya, malgrat el que s'assegura en la sentència de fa dos mesos.

El recurs d'apel·lació és el primer acte d'un setembre que es preveu carregat d'esdeveniments relacionats amb els béns patrimonials d'aquest monestir, convertit en la pedra a la sabata de les conselleries de Cultura de les dues comunitats, sobretot de la catalana, que dirigeix Santi Vila. Passat el parèntesi estiuenc s'espera veure com actua la jutge d'Osca després de comprovar com des de Catalunya es complien només a mitges les seves ordres el dia 26 i es lliuraven tan sols 53 de les 97 obres, amb la qual cosa les altres 44 (les de més valor patrimonial) es quedaven al Museu de Lleida. Una decisió que, va amenaçar la jutge, podria tenir conseqüències: el conseller podria ser inhabilitat per desacatament. També per al museu, que podria veure com les forces de l'ordre truquen a la porta per emportar-se les obres, cosa que hauran de fer després de despenjar de la paret i treure de les vitrines les set obres que s'exposen i baixar als magatzems a buscar la resta i embalar-les, perquè les obres continuen com fins ara. A la Generalitat confien que això no passi. També que el recurs d'empara al Constitucional del 30 de juliol (cinc dies després de lliurar les peces del MNAC), en què es demanava la “suspensió parcial immediata” de la interlocutòria d'execució de les obres de Lleida, sigui favorable.

Durant el mes d'agost el conseller català ha assegurat, de totes les maneres possibles, que les obres no es tornaran perquè “violentarien les lleis catalanes”. Però Vila ha iniciat un procés inèdit en la història del patrimoni català: la descatalogació de béns protegits. El 14 de setembre la Junta de Museus debatrà un informe “per deixar sense efecte la declaració d'inclusió en el catàleg del patrimoni”, tal com preveu el punt quart de l'ordre del dia. A l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) van rebre també una carta el 10 d'agost passat en què se'ls demana que per procediment d'urgència (no hi ha prevista una reunió fins a l'octubre) es tracti el tema de la descatalogació i així donar compliment a la sentència del 2015. Hauran de fer el mateix l'Acadèmia de Sant Jordi i el Consell Consultiu del Patrimoni Català. Els informes són preceptius per catalogar (i ara descatalogar), però no vinculants. Fonts properes a aquest procés asseguren que només es prova de “guanyar temps”, esperant que l'“escenari canviï”, a més d'eludir la possible acusació de desacatament de la jutge. La Junta i l'IEC ja van emetre sengles informes contraris al trasllat i la descatalogació de les obres.

Cultura assegura que també ha demanat a la Conselleria d'Economia que desclassifiqui les peces per poder lliurar-les. Però des de la Conselleria que dirigeix Oriol Junqueras, líder d'ERC que es va oposar a la firma del conveni, que estava a punt de tancar Vila amb la seva homòloga, Mayte Pérez, el mes d'abril asseguren que no és un tema que els competeixi, “tal com els hem explicat abans de l'estiu”.

Mentrestant, a l'Aragó han començat les obres per condicionar la sala capitular per acollir les pintures murals que es reclamen al MNAC. El pressupost és de 252.700 euros i està previst que durin cinc mesos. Quan acabin els treballs s'hi podran veure, segons l'alcalde de la localitat, els objectes que ja s'han lliurat i els que s'han de tornar.