Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat renegocia el cost de la L9 per reprendre les obres

Rull posarà sobre la taula de bancs, constructores i fons una proposta per alliberar 200 milions d'euros anuals

Estació de la línia 9 del metro de Barcelona.
Estació de la línia 9 del metro de Barcelona.

El Govern de la Generalitat treballa en una proposta de reestructuració financera de la línia 9 del metro de Barcelona per alliberar fons que puguin destinar-se a avançar les obres i posar en funcionament nous trams i estacions. El Departament de Territori i Sostenibilitat està negociant amb bancs, constructores i fons d'inversió per rebaixar els cànons i interessos que s'estan pagant actualment. En concret, el conseller Josep Rull ha assegurat en una entrevista a Europa Press que vol obtenir 200 milions d'euros anuals per poder dur a terme les obres.

La idea de Territori és anar abordant el tram central de la línia, comprès entre les estacions de La Sagrera i Zona Universitària. La Generalitat encara té pendents de construir 16,7 quilòmetres per acabar la infraestructura, la qual cosa suposa un desemborsament d'almenys 1.200 milions d'euros, sense tenir en compte els sobrecostos que s'hauran d'assumir després de la paralització d'aquest tram central. Rull afirma que la Generalitat ha aportat aquest any 450 milions d'euros a la L9, la qual cosa suposa que l'obra es menja un terç del pressupost de la conselleria. D'aquests, 250 milions corresponen a pagar cànons de les estacions, algunes de les quals encara no estan en servei.

“És la fase més ambiciosa”, sosté Rull, que afegeix que, a més dels cànons, s'estan pagant “alguns elements” amb un 8% d'interès. “És impensable. Davant d'això hem de fer tot el possible per revertir aquesta situació”, afegeix el conseller. Per això, el departament està finalitzant una proposta que posarà damunt de la taula de bancs, fons d'inversió i constructores a finals d'any. En total, la L9 haurà suposat una inversió de 16.000 milions d'euros, incloent les despeses financeres. L'obra estrictament costa més de 6.000 milions, i encara queden 1.200 milions per executar. “Volem reduir la despesa financera i estar per sota dels 16.000 milions. Creiem que és possible”, afegeix.

L'objectiu és anar obrint estacions gradualment perquè l'obra estigui operativa al més aviat possible. “Fins que es va engegar el tram des de la Zona Universitària fins a l'aeroport de Barcelona, vam tenir 2.000 milions d'euros enterrats i sense servei. Cada euro ha de donar un servei immediat”, ha afegit Rull, que ha admès que s'hauria d'haver començat pel tram central, ja que, com que s'ha començat pels extrems, no s'ha pogut captar tota la demanda potencial. La construcció iniciada pels extrems s'explicava per la facilitat d'introduir les tuneladores evitant la zona més edificada de Barcelona.

MÉS INFORMACIÓ