Selecciona Edició
Connecta’t

Els agricultors avisen de la reducció de les collites per la sequera

El sindicat Unió de Pagesos alerta que poden morir la meitat dels ametllers i que les pastures per al bestiar estan seques

El pantà de Susqueda aquest agost.
El pantà de Susqueda aquest agost.

Les escasses pluges d'aquest estiu han acabat per afectar les collites i les pastures per a la ramaderia. El sindicat Unió de Pagesos alerta sobre les importants pèrdues de les collites —entorn del 30%— en cultius de secà com la vinya, l'ametlla, l'avellana i l'olivera. La falta de pluges també ha afectat als ramaders que, des de principis de mes, han hagut de comprar farratge per al bestiar perquè les pastures estan cremades pel sol. El mes d'agost ha estat un dels més secs dels últims anys i és el quart mes del 2016 en què les pluges han estat escasses. Tot i que els embassaments estan al voltant del 60%, cosa que fa allunyar els fantasmes d'una gran sequera encara que no és un percentatge òptim, el nivell dels aqüífers és molt baix, ja que no s'omplen amb les poques i ràpides tempestes que han caigut a la fi d'aquest mes.

L'agost no ha tingut unes temperatures molt altes, però des del Servei Meteorològic de Catalunya expliquen que l'estabilitat atmosfèrica ha fet que hi hagi escasses precipitacions, sobretot a finals de mes, quan és habitual que hi hagi tempestes estivals. Aquest agost, "comparable als del 2011 o 2001", només ha deixat pluges en punts molt concrets del Pirineu oriental i del Pla d'Urgell. Més d'una tercera part de les estacions meteorològiques han recollit quantitats inferiors a cinc litres per metre quadrat, i a les zones de la Catalunya central i prelitoral sud, on la situació ha estat més extrema, la precipitació mensual no ha arribat a un litre per metre quadrat. A més d'afectar la producció agrícola, alguns municipis s'han vist obligats a prendre mesures d'estalvi d'aigua durant l'estiu

En aquestes zones més afectades és on hi ha els cultius de secà, les collites del qual es veuen en perill. En el cas de l'olivera, el coordinador territorial de la Unió de Pagesos de l'Ebre, Rafel Verdiell, explica que si no plou en dues setmanes la meitat de la collita es pot donar per perduda. Un dels sectors més afectats és el de la fruita seca: "L'olivera tira el fruit però no mor, i en canvi l'ametller no deixa anar el seu fruit esperant que arribi l'aigua i al final s'asseca", explica Verdiell. Els agricultors avisen que el 20% dels ametllers de la província de Lleida ja han mort, i que si no plou en 15 dies la meitat d'aquests arbres quedaran secs. A causa de les poques pluges, les ametlles i avellanes que es cullin "seran més petites i difícils de pelar, i per tant de torrar".

En el cultiu de la vinya, la manca de precipitacions ha afectat les zones normalment més productives com la de l'Alt Penedès o el Priorat, segons Joan Santó, responsable sindical del sector de la vinya. "Els efectes econòmics d'aquesta situació dependran de la varietat i la producció, però si el raïm va per a la producció de cava, on es feien 12.000 tones es produiran 8.000", assegura Santó. Per compensar-ho, les empreses compradores de raïm per a cava ja han actualitzat els preus fins a un 20% més del que pagaven l'any passat, i el quilo arriba a 45 cèntims. Els agricultors constaten que a causa de la manca de pluges hi ha una reducció de les varietats chardonnay i macabeo.

La precipitació acumulada a l'agost està per sota de la mitjana climàtica.
La precipitació acumulada a l'agost està per sota de la mitjana climàtica.

El problema s'estén als cultius de regadiu. Per suportar les poques pluges els agricultors han tingut un increment dels costos d'energia, ja que han hagut de regar des de maig fins a setembre, el doble que en un any normal: "Els aqüífers estan baixant tant que hem de baixar cada vegada més la bomba d'aigua, i això costa diners", explica Verdiell.

La falta de pluges també afecta la ramaderia, que compta amb les pastures extensives. "A l'estiu, els ramaders pugen el bestiar a l'alta muntanya i a mesura que van passant els dies el van baixant cap a mitja muntanya fins que a l'hivern l'alimenten amb farratge", explica Santi Querol, responsable sindical de ramaderia. El que passa en estius secs com el d'aquest any és que bona part de les pastures de mitja muntanya estan secs i, per tant, han de començar a gastar les reserves. Molts van començar a comprar farratge a principis d'agost i uns altres preveuen retirar els animals de les pastures abans del previst i comprar l'aliment. "Quan acabin les reserves ja veurem el que costarà en el mercat, segurament haurem d'anar a buscar aliment de segona qualitat", explica Querol. La Llotja de Vic ja preveu l'augment del preu del farratge a causa de l'escassetat de pluges. El preu actual d'una tona de palla és de 45 euros, i el del farratge és de 132 euros la tona. 

La por, tant d'agricultors com de ramaders, és que l'asseguradora no cobreixi aquestes pèrdues per sequera. "En aquests moments el satèl·lit no detecta sequera, perquè no pot veure l'altura de l'herba de les pastures", explica Querol. El sindicat està fent un seguiment amb l'asseguradora Agroseguro amb visites als camps per detectar quin és l'abast de les pèrdues per falta de pluja.