Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

La qüestió de confiança

Si el president perd la moció plantejada, no pot dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions. La llei preveu que s’obri un nou procés d’investidura

Carles Puigdemont.
Carles Puigdemont. EL PAÍS

El 8 de juny el Parlament de Catalunya va rebutjar, per 72 vots en contra i 62 a favor, el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2016. El president de la Generalitat va anunciar en la mateixa sessió parlamentària que presentaria una qüestió de confiança el mes de setembre, ja que entenia que el “pacte d’estabilitat” amb la CUP s’havia trencat i, posteriorment, va anunciar que la qüestió se substanciaria el 28 de setembre.

La confiança de la majoria del Parlament obtinguda pel Govern mitjançant el procediment d’investidura s’ha de mantenir al llarg de la legislatura. No obstant això, aquesta confiança pot variar per diverses circumstàncies. En aquest cas, el president, prèvia deliberació no vinculant del Govern, pot plantejar al Parlament una qüestió de confiança sobre el seu programa, sobre una declaració de política general o sobre una decisió de transcendència excepcional. La finalitat és, formalment, verificar que el president manté la confiança del Parlament expressada en la votació d’investidura. L’objecte de la qüestió ha de ser necessàriament el programa del Govern, una declaració de política general o una decisió de transcendència excepcional. En cap cas no es pot plantejar sobre un text legislatiu, inclosa la llei de pressupostos, cosa que suposaria alterar el procediment legislatiu ordinari.

Un cop fet el debat, hi hauria la possibilitat que el president de la Generalitat, davant de l’eventualitat d’un resultat advers de la votació, d’acord amb el que estableix l’article 75 de l’Estatut, dissolgués el Parlament? Anteriorment a la votació no hi ha cap obstacle legal que impedeixi al president exercir la seva facultat de dissolució anticipada, la qual cosa no obsta per deixar constància de la paradoxa que representaria que es frustrés un procediment que ell mateix havia posat en marxa.

Si en la votació el president obté la majoria simple dels vots emesos, s’entén que la confiança ha estat atorgada. En aquest cas, el president i el Govern continuen en l’exercici de les seves funcions. Si el Parlament li denega la confiança, el president cessa automàticament en el càrrec i el Parlament ha d’elegir un nou president d’acord amb el que està establert per al procediment d’investidura. Tant el president com els membres del Govern cessants continuen en funcions fins a la presa de possessió del nou Executiu i, òbviament, el president no pot dissoldre anticipadament el Parlament i convocar eleccions, ja que en el moment del cessament automàtic s’inicia el procediment d’investidura, d’acord amb el que estableix la llei.

La proposta d’un candidat a la presidència de la Generalitat, que necessàriament ha de ser parlamentari, per part de la presidenta del Parlament, prèvia consulta als partits i grups polítics amb representació parlamentària, s’ha de fer en el termini dels deu dies següents al cessament de l’anterior president.

D’acord amb això es poden fer tres tipus de consideracions. A través de les eleccions i de la composició del Parlament la pluralitat de la societat es redueix, però els plurals mandats electorals s’han de traduir políticament en una majoria parlamentària capaç de formar i sustentar un govern. Aquesta falta de traducció és el que batega en el fons de la qüestió anunciada.

Pel que fa a la majoria simple requerida, és coherent. S’ha de tenir en compte que el sistema de doble votació establert en el procés d’investidura és distorsionador. Si el candidat pot ser investit en segona votació per majoria simple, esdevé innecessària l’exigència de majoria absoluta en la primera votació, ja que si ja gaudeix del suport d’aquesta majoria, amb una única votació seria suficient.

Finalment, la superació d’una qüestió de confiança no suposa cap millora en la posició jurídica del president, ja que haurà de superar igualment totes i cadascuna de les votacions que se li presentin al llarg de la legislatura. Cal tenir en compte que el reglament del Parlament de Catalunya ha previst i regulat la celebració d’un debat sobre l’orientació general de la política del Govern a l’inici del període de sessions de setembre, amb la qual cosa els objectius perseguits mitjançant la qüestió podrien assolir-se a través d’aquest debat, que es configura com una qüestió de confiança oficiosa.

Jordi Conde és professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.