Selecciona Edició
Connecta’t

Ensenyament contracta 200 mestres menys dels anunciats per al nou curs

La Generalitat manté les noves dotacions per a programes d'inclusió i equitat educativa

Diversos pares porten els seus fills al primer dia de classes en un centre de Barcelona
Diversos pares porten els seus fills al primer dia de classes en un centre de Barcelona

El nou curs escolar, que comença el 12 de setembre, tindrà un total de 66.461 professors, 798 més que el que va acabar el juny. No obstant això, la xifra és un 25% inferior a la que va anunciar la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, el juny passat, a tres dies de les eleccions generals. Ruiz va explicar llavors que tenia assegurats els recursos que li permetrien tenir 1.340 professors addicionals. La Generalitat ha mantingut el personal destinat a l'educació inclusiva i als centres d'entorns desfavorits.

El projecte de Pressupostos incloïa una partida de 211 milions d'euros addicionals amb els quals Ensenyament esperava augmentar el nombre de docents per atendre programes d'educació inclusiva —com les unitats de suport a l'educació especial— i els de millora en l'equitat, és a dir, més recursos per als 340 centres catalogats com de màxima complexitat per la seva realitat socioeconòmica. Per a això va calcular 140 i 400 professors addicionals, respectivament.

Més estudiants, més docents

Aquest curs el sistema educatiu català tindrà 1.570.011 alumnes. D'ells, 1,5 milions són de l'educació obligatòria.

Hi haurà també un augment de professors, amb 798 noves unitats a la plantilla.

S’han creat sis noves escoles, dos instituts i dos instituts escola.

Mentre que en una escola tipus la ràtios va fins a 25 alumnes per classe, en les d'alta complexitat és de 22.

Així mateix, des del departament es va assegurar que l'augment de la població escolaritzada, especialment en secundària, requeriria la contractació de 800 professors addicionals. El cost salarial d'alguns d’ells s'assumiria acabant amb la reducció de jornada dels professors de més de 55 anys.

Després del veto als comptes, Ruiz va anunciar que caldria retallar els seus plans, la qual cosa va indignar la comunitat educativa. No obstant això, a tres dies de les eleccions generals, la consellera va assegurar en una entrevista a TV-3 que havia trobat una fórmula amb el Departament d'Economia: "El proper curs començarà amb les previsions que havíem fet. Els 211 milions en recursos addicionals que havíem promès, encara que no els tindrem, estan garantits. Els traurem d'altres partides per destinar-los a l'escola inclusiva i a les escoles de màxima complexitat”, va dir Ruiz.

D'acord amb les dades presentades ahir, Ensenyament ha mantingut el seu compromís d'augment en les plantilles de les unitats especials. Però només contractarà 258 mestres per atendre l'augment d'alumnes a les classes. Des del departament insisteixen que 350 professors més es pagaran amb els diners provinents de la reducció de jornada. Tot i així, el total de mestres queda a 192 unitats del que havia anunciat la consellera, que ahir no va explicar quin percentatge dels 211 milions d'euros s'ha executat.

Ruiz va assegurar que ha augmentat en una dècima el nombre d'estudiants de l'escola pública obligatòria, arribant a un 64,7% del total. En el cas de P-3, només el 3,3% de les classes tenen una ràtio de més de 25 estudiants per mestre. En el departament insisteixen que cap curs té més de 27 alumnes. En el cas de primer de secundària, el 98% de les classes tenen una ràtio de 30 estudiants per professor.

El nou curs tindrà a més un nou barem per a les beques menjador, que es basarà en l’Índex de Suficiència de Renda de Catalunya (IRSC). S'eliminarà el tram variable d'ajudes que lliuraven els consells comarcals però se n’ampliarà la cobertura. Ruiz va assegurar que la partida estarà oberta. Les previsions són destinar 12,5 milions d'euros més i arribar als 60 milions.

Catalunya disposarà de sis escoles de nova creació (dues a Barcelona: Entença i Sagrera), dos instituts més i dos instituts escola extres, un d'ells a la Mina. Quatre centres que estaven íntegrament en barracons han passat a edificis, malgrat que encara hi ha 1.010 mòduls.

L'anomenada llei Wert també va planar sobre la presentació del curs. Ruiz va explicar que les revàlides a les quals d'acord a la norma s'han de sotmetre els estudiants de quart de secundària i de batxillerat no tindran efecte en l'historial acadèmic. La Generalitat no modificarà els temaris però el pròxim curs, si res no canvia, haurà d'abordar la gestió d'aquests exàmens.