_
_
_
_
_

Brussel·les ajudarà els països a calcular la quantitat que Apple els ha deixat de pagar

L'informe de la investigació a la companyia inclou dades que determinen quins beneficis dels que es van declarar a Irlanda corresponen a cada Estat

Lucía Abellán

Brussel·les ha elaborat un document de 130 pàgines que permet calcular quants impostos ha deixat de pagar el gegant nord-americà Apple a cada país europeu entre els anys 2003 i 2014. La versió confidencial de la investigació oberta a la companyia tecnològica, que ha de retornar 13.000 milions d'euros a Irlanda —on té la seu fiscal europea— inclou dades que determinen què correspon a cada Estat. Amb aquesta informació, els governs europeus sabran quina quantitat podrien haver recaptat les seves arques públiques si els beneficis de la companyia s'haguessin declarat on es van generar.

Una botiga d'Apple a Londres.
Una botiga d'Apple a Londres.DANIEL LEAL-OLIVAS (AFP)

La investigació que el departament de la comissària Margrethe Vestager ha conclòs sobre els beneficis que Apple tenia a Irlanda inclou molts detalls sobre la procedència dels diners, com ara de quins països van arribar. Ara que han finalitzat les perquisicions, la Comissió negociarà amb la companyia i amb el Govern irlandès quants detalls difon perquè la resta d'Estats membres els utilitzin a favor seu i reclamin a Apple impostos que va eludir per transferir-los a Irlanda.

L'Executiu comunitari està decidit a facilitar el camí a les autoritats fiscals nacionals, tot i que encara pot trigar mesos a publicar la versió no confidencial d'aquest cas. Tant l'empresa com Dublín es resistiran a veure reflectides en un paper les argúcies fiscals que han emprat durant anys per esquivar el gruix del pagament de l'impost de societats. Però fins i tot sense alguns dels detalls, la Comissió confia que les hisendes europees puguin estimar quant hauria d'haver tributat el fabricant nord-americà al seu territori coneixent l'estructura de com operava a Irlanda.

Apple ha de retornar 13.000 milions a Irlanda, perquè la Comissió Europea considera que aquest país li va permetre estalviar-se aquests diners amb una tributació especial reduïda, que es considera una ajuda d'Estat. I les ajudes d'Estat que distorsionen la competència són il·legals. Encara que aquest conflicte és a tres bandes (Brussel·les-Irlanda-Apple), la resta dels països de la UE han patit indirectament els privilegis que Irlanda oferia a la multinacional. "Gràcies al tractament fiscal que Irlanda li va aplicar, Apple va poder evitar la imposició de la pràctica totalitat dels beneficis generats per les vendes dels seus productes al mercat únic de la UE en conjunt. Això es deu a la decisió d'aquesta empresa de registrar totes les vendes a Irlanda en comptes de fer-ho als països on es van vendre els productes en qüestió", assenyalava dimarts la Comissió Europea després de l'anunci de la sanció a la companyia Apple.

Malgrat que Competència subratlla que Apple es va emportar a Irlanda beneficis obtinguts en diferents països (i amb ells l'abonament dels impostos corresponents), aquesta pràctica sobrepassa les seves atribucions de control sobre les ajudes d'Estat. Tot i això, ja ha deixat clar que considera que els Estats podrien intervenir en l'assumpte. "En cas que altres països decidissin exigir a Apple el pagament d'impostos addicionals sobre els beneficis de les dues empreses al llarg del mateix període, de conformitat amb la seva normativa nacional en matèria d'imposició, l'import que ha de recuperar Irlanda es reduiria", va assenyalar dilluns la Comissió en el seu comunicat.

D'entrada, la devolució dels 13.000 milions se li adjudica a Irlanda perquè és en aquest país on la tecnològica nord-americana ha fixat la seu de les dues companyies (Apple Sales International i Apple Operations Europe) beneficiàries del vestit a mida que els ha aplicat Dublín. Però Competència anima la resta d'Estats membres a rastrejar i reclamar la seva quota perquè aquestes dues companyies amb seu a Irlanda canalitzin el gruix dels beneficis que el gegant nord-americà recull a Europa (a més dels del Pròxim Orient, Àfrica i l'Índia).

Reclamacions nacionals

Els procediments que pugui iniciar cada Govern seran independents i es regiran per les regles nacionals. Les autoritats s'hauran d'adreçar a Apple i exigir-li el que considerin que ha deixat d'ingressar a les seves arques públiques, tenint en compte els criteris de prescripció de cada país. La quantitat, en tot cas, s'haurà de descomptar dels 13.000 milions d'euros que Brussel·les considera que el fabricant ha deixat d'ingressar a Irlanda durant més de 10 anys, entre el 2003 i el 2014, període en el qual se centra la reclamació de Competència.

Els procediments que pugui iniciar cada Govern seran independents i es regiran per les regles nacionals

El text de la investigació que ha elaborat Competència pot resultar molt eloqüent. Perquè si Espanya descobreix, per exemple, que determinades quantitats que Apple no va sotmetre a tributació perquè es declaraven a Irlanda finalment van quedar exemptes (o gairebé exemptes), podrà reclamar a la tecnològica aquests pagaments.

En el cas d'Espanya, a més, l'Agència Tributària ja té oberta una investigació sobre els comptes de la companyia de la poma. Segons van revelar els comptes lliurats al Registre Mercantil per les dues filials espanyoles (Apple Marketing Iberia i Apple Retail Spain) Hisenda està fent una inspecció per l'IVA, l'impost de societats i l'impost sobre la renda de no residents abonat entre el 2009 i el 2012. Preguntada per si la sanció de Brussel·les pot accelerar la conclusió sobre aquestes investigacions, l'Agència Tributària va assenyalar ahir que no pot parlar sobre processos oberts a contribuents, ja que són confidencials.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lucía Abellán
La redactora jefa de Internacional de EL PAÍS ha desarrollado casi toda su carrera profesional en este diario. Comenzó en 1999 en la sección de Economía, donde se especializó en mercado laboral y fiscalidad. Entre 2012 y 2018 fue corresponsal en Bruselas y posteriormente corresponsal diplomática adscrita a la sección de España.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_