Selecciona Edició
Connecta’t

Dilma Rousseff, deposada definitivament pel Senat brasiler

El procés de destitució posa fi al mandat de la primera presidenta del Brasil i amb 13 anys de govern del seu partit

L'expresidenta del Brasil, Dilma Rousseff, dilluns al Senat.
L'expresidenta del Brasil, Dilma Rousseff, dilluns al Senat. REUTERS

El Senat brasiler condemna Dilma Rousseff per 61 vots a 20 a deixar des d’avui definitivament la presidència. Rousseff, del Partit dels Treballadors (PT), apartada provisionalment del càrrec des del maig, també té un mes de termini a partir d’avui per abandonar per sempre el Palau de l’Alvorada, la seva residència oficial durant sis anys, dos mandats i mig. El Brasil culmina així el canvi de govern més traumàtic i esquizofrènic de les últimes dècades. La votació va constituir l’últim i esperat capítol d’un llarg procés d’impeachment que va començar el 2 de desembre i que ha mantingut el país en suspens.

Rousseff va decidir aguantar fins al final i esgotar totes i cadascuna de les fases malgrat que les previsions aventuraven el seu fracàs gairebé des del principi. La seva resistència era més simbòlica que pràctica, encaminada a deixar clar que no acceptava ni acceptaria mai el veredicte i que se sentia jutjada no només injustament sinó antidemocràticament. “Estem a un pas de la concretització d’un veritable cop d’Estat”, va dir Rousseff dilluns, davant dels 81 senadors que la van jutjar. Michel Temer, el president interí (abans vicepresident i aliat de Rousseff, ara enemic seu declarat) assumirà la presidència completa avui mateix per marxar després a la cimera del G-20 a la Xina.

L’origen remot del procés cal buscar-lo en un informe de tres advocats que van denunciar la presidenta fa més de nou mesos per maquillar els comptes públics a força de fer trampes amb el pressupost mitjançant un mecanisme abstrús de préstecs públics. Els senadors brasilers s’han passat hores i dies i mesos discutint en un dia de la marmota perpetu sobre si el retard per part del Govern a reemborsar un pagament efectuat per un banc públic a un programa estatal es podia considerar delicte o no.

En els últims mesos han sorgit al país centenars d’especialistes en aquesta minúcia comptable, en una trinxera i en una altra. Per a la defensa, això ni és delicte ni és cap cosa estranya: tots els presidents anteriors ho han fet. Els acusadors han repetit que ningú està per sobre de la llei, ni tan sols el president de la República i ni tan sols per a aquesta qüestió. Un dels defensors més fervents de Rousseff, l’exministre d’Economia Nelson Barboza, va replicar dissabte: “Vostès han decidit que hi ha un crim i després han buscat el delicte”.

En el fons, l’impeachment sempre ha estat polític. A Rousseff se l’ha jutjat (i condemnat), entre altres coses, per la seva gestió. Per això, no hauria estat expulsada del càrrec si l’economia no s’hagués estimbat el 2105 i el 2016 més d’un 3% del PIB, si l’atur no hagués escalat fins a un 11% o si la inflació, un veritable fantasma en la societat brasilera, no hagués repuntat fins a un 7% després d’èpoques d’estar controlada. Dit d’una altra manera: si sota el seu segon mandat el Brasil no hagués embarrancat en la recessió més gran dels últims 80 anys.