_
_
_
_
_

Les monges de Sixena van ocultar el parador de 23 peces

La sanció per no informar de la destinació dels béns catalogats pot arribar als 138.000 euros. Un bressol va aparèixer en una subhasta

José Ángel Montañés
Monestir de Vilanova de Sixena
Monestir de Vilanova de SixenaMassimiliano Minocri (EL PAÍS)

El cas Sixena, que enfronta Catalunya i Aragó en un litigi per unes pintures murals romàniques i 97 béns del monestir de Santa Maria de Sixena, que es conserven a la comunitat veïna d'Osca, té un capítol nou. Es tracta ara d'un altre lot de 23 peces catalogades per la Generalitat, de les quals es desconeix el parador des del 1993 perquè les monges que les custodiaven no en donen informació. Les religioses poden haver d'afrontar una multa de 138.000 euros per aquesta raó.

Más información
Catalunya retorna 53 obres a Sixena però reté les millors
Catalunya desatén el jutge i no retorna les 97 obres de Sixena
Un poble derrotat per la història

Amb aquest nou lot són, almenys, 120 les peces que les monges van treure el 1970 del monestir d'Osca i van portar fins a Catalunya. Al cap d'uns anys, el 1983 i el 1992, van vendre 97 de les obres i ornaments d'aquell monestir a la Generalitat, que van acabar dipositades al Museu de Lleida i el 1994 al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Totes, per gairebé 300.000 euros.

Una sentència recent del jutjat d'instrucció número 1 d'Osca va obligar a retornar a Aragó aquestes peces i Catalunya ja n'ha lliurat 53. Però 44 més, que es consideren les més destacades, segueixen exposades a Lleida, malgrat que la jutgessa pot enviar la policia a recollir-les i traslladar-les a Aragó a partir d'aquest mateix dijous, dia en què es reprèn l'activitat judicial després del mes d'agost.

A principis dels setanta, quan les monges van arribar a Catalunya, van deixar les peces “perquè en sigueu custodis” als museus d'art municipals de Barcelona amb un acord, signat per la priora del monestir, Angelita Opi, i el director dels museus, Joan Ainaud Lasarte, que permetia recuperar-les en qualsevol moment. Aquestes 23 peces, ara en parador ignorat, les van reclamar les monges al museu el 1993 al·legant raons sentimentals. La Generalitat va complir i les hi va lliurar, però abans les va catalogar com a béns culturals, una protecció que obliga a informar de la destinació i situació en què es troben les peces, una informació que ara es desconeix, com asseguren a la Generalitat, tot i que el convent on eren es va clausurar el 2007 i l'Administració no hi ha intervingut des de llavors.

Una falta així pot suposar, segons la Llei de Patrimoni, una sanció de fins a 6.000 euros per cada peça; sumades totes, la xifra ascendiria a 138.000 euros que haurien d'abonar les monges si la Generalitat engega el procés sancionador. Però només diuen: “Estem estudiant el tema i la situació de les peces i el que ha passat. Després es prendrà una decisió”.

Reliquiari de Sant Joan Baptista de plata, segle XIX, procedent del monestir de Sixena.
Reliquiari de Sant Joan Baptista de plata, segle XIX, procedent del monestir de Sixena.

No és aquest l'únic cas en el qual objectes que pertanyen a patrimoni nacional o que estan catalogats estan en mans privades. Entre els objectes recuperats per les monges, segons la relació a la qual ha tingut EL PAÍS, hi havia sis reliquiaris, un d'ells amb restes que pertanyen, segons els catòlics, a la creu de Jesucrist, i un altre de Sant Joan Bautista; dos portapaus de plata, un amb el Bon Pastor i dos àngels i un altre amb un crucifix, dues capsetes eucarístiques, tres plats de ceràmica, dues culleres, un gerro, una tapa de llibre, un nen Jesús d'ivori, el seu bressol i diversos elements d'un pessebre de plata.

A la base de dades de la Generalitat consta que el lliurament es va fer el març del 1993 a les monges que vivien al carrer Santjoanistes de Sant Cugat (Vallès Occidental). I des de llavors no se n'ha sabut res més fins que al començament d'aquest any va aparèixer en una subhasta el ja famós bressol de Sixena, que es venia amb un preu de sortida de 10.000 a 12.000 euros. Per valorar la seva importància s'assegurava que el bressol estava catalogat. Això va posar en alerta el Departament de Cultura que va ordenar als Mossos que la retiressin de la venda, per no haver-se notificat, tal com estableix la Llei de Patrimoni, que canviaria de destinació. Des del juliol, el bressol està en possessió del Govern d'Aragó (dipositat al Museu de Saragossa) després que al gener un jutge d'Osca enviés la policia judicial al domicili dels seus amos, a Barcelona, i se l'enduguessin sense notificar-ho a la Generalitat, un fet que va motivar la queixa formal del conseller de Cultura, Santi Vila, al Ministeri de l'Interior, que encara no ha donat resposta.

Més irregularitats

El bressol és la mostra de les irregularitats en què han incorregut les monges de Sixena. Segons les lleis de patrimoni, el posseïdor d'un bé catalogat ha de notificar a l'Administració els actes jurídics, els trasllats i el canvi de propietat que afectin aquests béns. Les santjoanistes no van informar de la sortida de les peces el 1970 des del monestir, ni de la seva venda el 1983, el 1992 i el 1994. Per això, aquestes monges eren part demandada pel Govern aragonès i l'Ajuntament de Sixena en el judici que ha acabat obligant Catalunya a retornar les 97 peces, tot i que, finalment, la jutgessa les exculpa.

Les monges tampoc van informar la Generalitat que el bressol, i possiblement tots els béns lliurats el 1993, havia passat a les mans de Pilar Alcalde Bretón (mare de la persona que va intentar subhastar-la), com a agraïment, van dir, per haver-les ajudat econòmicament, o sigui, a canvi de diners. Sí que consta a la base de dades de la Conselleria de Cultura que Alcalde Bretón va comunicar el 2001 (tal com exigeix la llei) que el bressol, el nen Jesús i dos canelobres viatjarien a Madrid per participar en una exposició de pessebres espanyols que organitzava la Fundació Germán Sánchez Ruipérez.

“Res a dir sobre aquest tema”

Una de les incògnites que planen sobre aquest assumpte és si algunes d'aquestes 23 peces van viatjar al convent que l'orde té a Salinas de Añana (Àlaba), on resideix Virginia Calatayud, la superiora o presidenta federal de l'orde, ja que María Antonia Doz Eri i Josefa Avellanas Ducons, les dues últimes monges de Sixena que vivien a Valldoreix van morir el 1998 i el 2000, respectivament.

La superiora Calatayud va declarar en el judici de les pintures murals que el convent que dirigeix a Añana és l'hereu del de Sixena i que volen aixecar el dipòsit que van fer al MNAC de les pintures. Per això han cedit al Govern d'Aragó les accions legals per a la seva recuperació. Calatayud ahir, després de la trucada d'aquest diari, es va limitar a respondre: “No haig de dir res sobre aquest tema”. I va penjar.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_