El “líquid de la veritat” que va matar Cipriano Martos

Antonio Martos va rebre la trucada dos dies després: el seu germà Cipriano havia mort. No va saber per què ni com. Tampoc no va poder assistir a l'enterrament. El cadàver del Cipriano va ser dipositat, sense la presència de testimonis incòmodes, en una fossa de beneficència del cementiri de Reus. Era el 20 de setembre del 1973. Quatre mesos després, les autoritats van lliurar a l'Antonio un moneder i altres objectes que el seu germà portava a sobre quan va ser traslladat a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus, on, després d'una angoixosa tortura en la qual se'l va obligar a beure àcid, va morir.

L'Antonio ha tornat a recordar avui aquell tràgic episodi. Un jutge de Sabadell (Barcelona) li ha pres declaració per exhort de la jutgessa argentina María Servini, que investiga els crims del franquisme. La família del Cipriano es va afegir a la querella presentada per les víctimes i vol justícia. A més d'esbrinar el nom dels guàrdies que van subministrar al seu germà l'anomenat "còctel de la veritat" (un beuratge a base d'"àcid corrosiu"), volen que s'ordeni l'exhumació de les restes del Cipriano.

Als 74 anys, i encara amb un inconfusible accent granadí, l'Antonio ha anat als jutjats amb la fotografia del seu germà (mirada serena rere les ulleres de pasta, abundant mata de cabells rematada per unes patilles també generoses) i un missatge: "Ni oblit ni perdó". "Els governants d'aquest país haurien de tenir una mica de moral i sentir alguna cosa en veure que ha hagut de venir una persona de fora perquè s'entreobrin les portes que han tingut tancades amb pany i clau", ha denunciat l'Antonio.

Més de quatre dècades després del crim, encara s'ignoren moltes de les circumstàncies. En part, per l'opacitat del Govern espanyol a l'hora d'aportar dades: "Vam demanar els noms dels guàrdies, però ens van contestar que no podien donar-los perquè vulnerarien el seu dret a la intimitat", explica Felipe Moreno, coordinador de la xarxa catalanobalear de la querella argentina. L'Antonio admet que "possiblement viuen alguns" dels que van causar la mort del seu germà. Però lamenta que no hagin estat "els màxims responsables" els que paguin per aquest i altres crims.

Cipriano Martos va arribar a Catalunya fugint de la misèria de la seva terra natal. Nascuts el 1945 a Huétor-Tájar (Granada), els germans pertanyien a una família humil de jornalers. El Cipriano va ser jornaler a Sevilla, miner a Terol, empleat del tèxtil a Sabadell i Terrassa i, finalment, encofrador a Reus, localitat on va arribar a començaments del 1973. Des de jove va militar a Comissions Obreres i al Partit Comunista d'Espanya Marxista Leninista (PCE-M-L), així com al Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP).

El 25 d'agost del 1973, el van detenir al seu lloc de treball durant una batuda que va afectar més persones. L'acusaven d'haver repartit, uns dies abans, propaganda contrària al règim a Igualada. Va ser traslladat a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus on, malgrat les tortures infligides, es va negar a revelar els noms dels seus companys. Finalment, els guàrdies van decidir subministrar-li el "còctel de la veritat" per forçar-lo a confessar.

Aquell verí li va abrasar l'estómac i va haver de ser traslladat a l'Hospital de Sant Joan. L'informe mèdic assenyala que el Cipriano ja no es trobava "en condicions de declarar". Tanmateix, el van tornar a portar a la caserna, on els guàrdies el van sotmetre a nous i violents interrogatoris. L'estat de salut del Cipriano era llavors tan precari que el van haver de portar novament a l'hospital. El 17 de setembre, segons la documentació mèdica, va morir per "hemorràgies internes".