Selecciona Edició
Connecta’t
Obituari

La Transició de Narcís-Jordi Aragó

El periodista va morir el passat 23 d'agost als 84 anys a Girona

Narcís-Jordi Aragó.
Narcís-Jordi Aragó.

En l'adéu a protagonistes de la Transició es dubta sovint sobre quins aspectes cal destacar dels seus rics perfils biogràfics. Com a periodista culte, crític i renovador, Narcís-Jordi Aragó Masó (Girona, 1932), que va morir el passat 23 d'agost als 84 anys, va compatibilitzar la direcció del setmanari en català Presència amb la corresponsalia del diari barceloní TeleXpres. Com a advocat, va defensar aquesta i altres revistes de l'aplicació punitiva de la Llei de Premsa del 1966. Admirador de la revista Cuadernos para el Diálogo, de Joaquín Ruiz-Jiménez, a qui va tractar a la Costa Brava, va practicar el mateix esperit de col·laboració amb tot l'antifranquisme, que va trobar tribuna d'expressió en la combativa Presència, emparada subtilment en moments crítics pel bisbe Narcís Jubany.

Complerta aquesta missió, bolcades les inquietuds dels joves en la creació del diari avui conegut com a El Punt Avui i havent-se esforçat per la unitat professional com a primer president de la secció gironina del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Aragó va construir una extensa obra històrica i literària sobre la seva ciutat. S'havia estrenat amb Girona grisa i negra, el 1971, obra en coautoria encara avui recordada com a manifest crític i esperançat per la ciutat democràtica.

La seva col·laboració simultània amb la política cultural de l'Ajuntament socialista i la direcció de la Revista de Girona de la Diputació convergent va consolidar una figura patrícia que ha deixat també altres llegats. El més visible, el lliurament al patrimoni monumental de la casa sobre l'Onyar construïda pel seu oncle, l'arquitecte noucentista Rafael Masó, incloent-hi un ric arxiu documental.

El llegat moral té a veure amb l'esperit de diàleg més genuí de la Transició. Fill d'una família catòlica i catalanista que va patir doblement les tensions de la Guerra Civil, va reivindicar la figura del republicà Carles Rahola, afusellat per Franco a causa de tres articles a L’Autonomista, el diari que va competir políticament i periodísticament amb el Diari de Girona de l'avi Masó.

Aragó va encarregar il·lustrar el recordatori de les seves exèquies amb un gravat de Girona del seu amic Enric Marquès, que va ser militant comunista i exiliat, i un passatge dels Quatre Quartets, de T. S. Elliot, aquelles línies en què el poeta convida a escoltar la veu dels qui ja se n'han anat.

Jaume Guillamet és catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra.