Selecciona Edició
Connecta’t
Recerca científica

El tractament contra el càncer que substituirà la quimioteràpia

La immunoteràpia ja és una realitat per a alguns tumors. En d'altres avança per reemplaçar tècniques més agressives, però encara hauran de conviure durant anys

Fa més d'un segle, el cirurgià novaiorquès William Coley va observar que els tumors amb alguna infecció tendien a remetre. Els bacteris o virus a la zona on les cèl·lules s'estaven multiplicant descontroladament alertaven el sistema immunitari, que fins llavors no s'havia adonat de l'anomalia. Els científics creuen que és molt possible que les nostres defenses frenin molts tumors abans que siguin detectables; el que coneixem com a càncer serien aquells casos en els quals les cèl·lules malignes han burlat el nostre sistema immunitari i han aconseguit propagar-se sense que cap mecanisme les detectés.

Coley va experimentar amb aquesta idea inoculant estreptococs als tumors per avisar les defenses del cos. Ho va fer amb alguns èxits, però sobretot amb fracassos, ja que la toxicitat del bacteri provocava més problemes que solucions. La investigació contra el càncer va agafar altres camins. Es van descobrir tractaments terriblement agressius, però més efectius, com la quimioteràpia, que intoxica les cèl·lules per matar-les, o la radioteràpia, que fa alguna cosa semblant, però d'una manera més focalitzada.

Es van descobrir tractaments molt agressius, però més efectius, com la quimioteràpia o la radioteràpia

Els efectes secundaris i la manca d'una solució definitiva contra el càncer va fer que la idea d'estimular el sistema immunitari, que sempre ha estat latent, tornés a cobrar força ara fa uns anys. Els avanços que es van fer en investigació bàsica li van valer a la immunoteràpia el reconeixement de troballa científica del 2013, segons la prestigiosa revista Science. Des de llavors, el camp no ha fet més que progressar. Només un 1% dels estudis presentats al congrés de la Societat Americana d'Oncologia Clínica es basaven en aquesta tècnica fa tres edicions; la xifra va pujar al 10% en la següent i en l'últim congrés van ser una quarta part dels treballs els que parlaven d'immunoteràpia.

Aquest creixement exponencial dóna pistes de per on va la investigació contra el càncer. Dues disciplines que pràcticament s'havien donat l'esquena durant anys (l'oncologia i la immunologia) van ara de la mà fins al punt que aquests tractaments oncològics han estat un dels temes estrella en el Congrés Internacional d'Immunologia que es va fer la setmana passada a Melbourne.

Encara que per a molts tipus de càncer els tractaments immunològics són encara molt experimentals, aquesta tècnica és una realitat relativament consolidada en d'altres. Un exemple vivent és Susanne Harris, que fa nou anys va patir un estrany melanoma que es resistia a desaparèixer amb les teràpies convencionals. El 2013 es va enrolar en el que llavors era un assaig. Havia d'anar cada tres setmanes des de Melbourne, on viu amb el seu marit, fins a Sidney perquè durant mitja hora li injectessin un fàrmac anomenat Keytruda. En menys de dos mesos el tumor ja estava remetent. Després de 12 gairebé no es podia veure. Al novembre farà un any que va deixar de rebre tractament i el tumor ha desaparegut, tal com mostrava fa un parell de setmanes l'últim escàner, que va confirmar tots els anteriors. “Tot sense cap efecte secundari”, relata emocionada.

Dues disciplines que pràcticament es van donar l’esquena durant anys (l’oncologia i la immunologia) van ara de la mà

El seu cas podria ser anecdòtic o fruit de la casualitat, però és un dels centenars que se sumen a l'evidència de l'efectivitat d'aquest tractament. Encara que les proves que pot funcionar són consistents, també ho són les de la seva increïble selectivitat. Només fa efecte en un 24% dels malalts. Jonathan Cebon, director de l'Insitut de Recerca del Càncer Olivia Newton-John —que ha participat en l'experiment que va salvar la vida de Harris—, reconeix que un dels grans reptes és saber per què en els mateixos tumors la immunoteràpia funciona en només alguns individus.

En el cas del melanoma, no obstant això, és especialment esperançadora. S'ha beneficiat del poc èxit que tenen la quimioteràpia i la radioteràpia contra aquest tipus de càncer. Mitja dotzena de tractaments ja han estat aprovats per la FDA americana. Cebon assegura que combinant-los l'efectivitat arriba al 80%. “Però són xifres que estan en constant moviment en funció dels avanços que es van presentant”, matisa.

Encara que tots els tractaments amb immunoteràpia es basen a ajudar les pròpies defenses del cos a localitzar i eradicar el càncer, hi ha diversos mecanismes d'acció. En el cas de la Ketruda es basa a neutralitzar una proteïna de la superfície de les cèl·lules cancerígenes coneguda com a PD1, que fa que els limfòcits no lluitin contra elles. Bona part de la recerca oncològica passa per neutralitzar-los perquè l'organisme pugui destruir els tumors.

Un dels grans reptes és saber per què en els mateixos tumors la immunoteràpia funciona en només alguns individus

Altres tècniques passen per extreure glòbuls blancs del pacient, ja sigui del tumor o de fora, seleccionar els que tenen més activitat antitumoral per fer-ne un cultiu i activar-los i, finalment, tornar-los a implantar al malalt. És un mètode una mica més experimental que l'anterior; els científics investiguen com es poden manipular aquestes cèl·lules per fer-les més efectives contra els tumors.

Una tercera via d'immunoteràpia contra el càncer són les vacunes. Però no les preventives, com les que s'utilitzen per frenar el xarampió o la grip, sinó les terapèutiques, quan el pacient ja té la malaltia o fins i tot quan l'ha superat. L'objectiu és avisar el sistema immunitari, que per alguna raó no s'ha adonat de l'existència del càncer, que és allà. Per fer-ho se solen extreure cèl·lules canceroses que es manipulen perquè les defenses puguin donar una resposta correcta al tumor. La primera vacuna d'aquest tipus es va aprovar als Estats Units el 2010 i es fa servir per a alguns tipus de càncer de pròstata que s'han escampat.

Altres tècniques passen per extreure glòbuls blancs del pacient, seleccionar els que tenen més activitat antitumoral per fer-ne un cultiu i activar-los, i implantar-los altre cop al malalt

Però com que el càncer no és una sola malaltia, sinó un paraigua que engloba molts processos, és complicat trobar una sola vacuna que pugui frenar o tractar l'avanç de tots els tipus de tumors. Cadascun requereix investigacions específiques, que tenen en compte com es propaguen les cèl·lules, les seves característiques, etc.

Las vacunes poden funcionar aturant la proliferació de cèl·lules canceroses, reduint el tumor, eliminant les que no han aconseguit ser eradicades amb altres tractaments o evitant que reapareguin. Això últim és el que està intentant d'aconseguir amb el càncer de pròstata Jay A. Berzofsky, director de la secció d'immunogenètica i vacunes de l'Institut Nacional del Càncer dels Estats Units. Els resultats de les primeres fases de la seva investigació, que ha presentat al Congrés Internacional d'Immunologia de Melbourne, han mostrat una evolució positiva en un 75% dels pacients. Es tracta, no obstant això, d'un estat molt prematur, en el qual encara no s'ha comparat l'efectivitat amb un grup de control que estigui sota un tractament placebo.

L’altra gran pregunta que cal respondre sobre la immunoteràpia és si cura definitivament el càncer o simplement el tracta

L'avantatge que té el càncer de pròstata per investigar vacunes que es puguin aplicar és que hi ha un marcador biològic que indica la seva evolució, el PSA. El que ha fet l'equip de Berzofsky és inocular la vacuna després d'eliminar el tumor i observar els nivells d'aquesta substància. En tres quartes parts dels pacients els nivells van reduir el creixement després d'administrar la immunització, cosa que dóna pistes de la seva possible efectivitat. “Si té èxit, aquesta mateixa vacuna podria ser també efectiva contra un tipus de càncer de mama, el que passa és que en aquest cas és més difícil experimentar-hi”, relata l'investigador.

Però la veritat és que el camí que queda per fer encara és llarg. En l'escenari més optimista, Cebon calcula que d'aquí a 10 anys la immunoteràpia podrà substituir els tractaments més agressius en diversos tipus de càncers, com el de pròstata, el melanoma, el d'estómac i el de mama. Però l'opinió de la majoria de la comunitat científica és que fins i tot en aquells en què aquesta teràpia sigui efectiva, s'haurà de combinar sovint amb la cirurgia, la ràdioteràpia i la quimioteràpia, segons assenyala Robert G. Ramsay, de l'Institut del Cáncer Peter MacCallum de Melbourne.

L'altra gran pregunta sobre la immunoteràpia que cal respondre és si cura definitivament el càncer o simplement el tracta. Els fàrmacs són tan nous que encara s'està observant els pacients que se n'han beneficiat per comprovar si els tumors reapareixen. Laurie H. Glimcher, presidenta de l'Institut del Càncer Dana-Farber de Boston, és raonablement optimista: “Esperem que aquests tractaments evitin que els nostres fills i els nostres néts morin de càncer. En el futur serà una malaltia crònica, i no mortal, com ja va passar amb el VIH”.

MÉS INFORMACIÓ