Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat ja acumula 322 reclamacions per Vueling

Consum estudia ara les queixes que l'aerolínia no va acceptar

Passatgers fent cua a l'aeroport.
Passatgers fent cua a l'aeroport.

L’Agència Catalana de Consum ha rebut un total de 322 reclamacions relacionades amb el caos operacional que va afectar Vueling durant l’estiu. D’aquestes, 206 s’han presentat després del 15 de juliol. Aquestes queixes són les que els viatgers han posat després de veure rebutjades les que havien presentat davant l’aerolínia. La Generalitat, a més, investiga un total de quatre denúncies presentades per usuaris, una més que les que va anunciar el conseller d’Empresa i Coneixement Jordi Baiget durant una compareixença al Parlament fa un mes.

Una portaveu de la Generalitat va atribuir l’augment del nombre de reclamacions —que han duplicat les del mes anterior— al fet que ja ha passat el temps establert perquè l’aerolínia de baix cost del grup IAG tramiti i respongui les queixes presentades pels usuaris afectats. Si en un mes la resposta no és satisfactòria, el viatger pot presentar una nova al·legació a l’Agència. Vueling no ofereix dades de quantes reclamacions ha rebut.

Un retard de 62 minuts de mitjana al juliol

Totes les aerolínies són geloses amb la informació relacionada amb la puntualitat. Sense xifres oficials, pàgines especialitzades com Flightstats.com permet conèixer dades. Vueling va presentar el juliol passat retards amb una mitjana de 62 minuts. La mitjana d’altres companyies de baix cost europees va ser de 52,2 minuts. Només el 47% dels seus vols van sortir a temps. La mitjana és 66%.

Els retards continus i els problemes operatius que la companyia va experimentar a principis de la temporada estival van fer saltar totes les alarmes. Tant la Generalitat com el Ministeri de Foment van acabar intervenint davant la polèmica i l’aerolínia va haver d’adoptar un pla de contingència per assegurar-se que compliria amb els vols programats per a les vacances. Vueling es va veure obligada a augmentar el nombre de tripulacions, millorar el servei de neteja i posada a punt dels avions, i a tenir més aeronaus de recanvi. Només al Prat la companyia opera uns 500 vols diaris, el 55% de l’activitat de la terminal 1.

Baiget i el conseller de Territori, Josep Rull, van comparèixer al Parlament el 20 de juliol passat per informar de les gestions del Govern davant les ombres del servei de Vueling. Rull va dir llavors que en els primers dies de la crisi, uns 8.000 viatgers s’havien vist afectats per cancel·lacions i 56.000 més per retards. La legislació europea estableix que poden sol·licitar-se indemnitzacions en cas de cancel·lacions, pèrdues d’equipatge o a partir de la tercera hora de retard tret que hi hagi una causa de força major aliena a l’aerolínia. Els imports poden arribar fins als 250 euros per a vols de menys de 1.500 quilòmetres.

En cas d’esperes superiors a dues hores, la llei obliga que el passatger rebi informació i assistència —menjar i beguda, dues trucades telefòniques o accés a correu electrònic, per exemple—. En cas que la sortida es produeixi l’endemà, la companyia també ha d’oferir allotjament en un hotel i transport.

Enmig de la crisi, Consum va posar diversos funcionaris a l’aeroport per orientar els viatgers sobre com realitzar les seves reclamacions davant Vueling. D’acord amb la Generalitat, entre el 15 de juny i el 15 de juliol, l’Agència va rebre 116 queixes relacionades amb l’aerolínia de baix cost. D’aquesta última data fins a la setmana passada, en van arribar 206 més, per així sumar un total de 322, gairebé el doble.

Quatre denúncies

El nombre de denúncies presentades davant Consum també ha augmentat. En la seva compareixença a la Cambra, Baiget va assegurar que només se n’havia interposat una. Les noves xifres de la Generalitat eleven aquest nombre fins a quatre.

Fa més d’un mes, el secretari d’empresa de la Generalitat, Joan Aregio, va assegurar que havia exigit a Vueling que facilités la xifra total de reclamacions que havia rebut derivades dels problemes operacions i que donés compte de l’import que havia destinat a sufragar les compensacions corresponents. Rull i Baiget van assegurar llavors que l’empresa es va negar a lliurar aquesta informació a Consum al·legant que Catalunya no té competències per fer-ho.

Els problemes operacionals, no obstant això, sembla que no han fet gaire efecte en el compte de resultats de Vueling. D’acord amb un informe presentat pel holding a la Comissió Nacional del Mercats de Valors (CNMV), és la companyia d’IAG que més creix durant aquest any i fins al 31 de juliol va registrar un augment del trànsit del 17%. Només al juliol, l’augment va ser del 13%,