Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona, capital de l’anunci publicitari

Els carrers de la capital catalana van ser l’escenari de 3.311 rodatges l’any passat, prop d’un 8% més que el 2014, una activitat que no està exempta de friccions

Les bateries del Turó de la Rovira, escenari de rodatges.
Les bateries del Turó de la Rovira, escenari de rodatges.

Autobusos vermells de dos pisos i diversos cubs negres —els tradicionals taxis de Londres — circulant per l’esquerra. Londres? No. Barcelona Una productora de publicitat catalana va muntar fa uns anys aquest rodatge al carrer Marina a prop del Port Olímpic per a un anunci de promoció del refresc Splash, de la Coca-Cola. El rodatge es va completar en una altra localització, en un parc de Sant Martí. “No s’identificava la ciutat. Senzillament al client li era molt més rendible rodar-lo a Barcelona i muntar el decorat que fer-ho a Londres. Aquí tenim més hores de llum, jornades de feina molt llargues i un nivell professional excel·lent”, explica el productor publicitari a qui van encarregar aquell anunci. Són els mateixos motius pels quals els carrers de la ciutat, especialment davant del Fòrum i, en general, Sant Martí, són escenaris habituals de la majoria dels anuncis de cotxes que es fan a Europa. “A la publicitat internacional els és igual on es roda, volen les millors condicions”, apunta un professional de la localització.

Segons el balanç anual de la Film Comission, els carrers, places, platges i parcs de la ciutat van ser l’escenari de 3.311 rodatges i un terç d’aquests van ser espots publicitaris, videoclips i fotografia. Es van rodar 58 llargmetratges —entre ells Barcelona nit d’hivern, Secuestro, Cerca de tu casa— 562 produccions de televisió i documentals, 485 curtmetratges i 916 rodatges més de fotografia i espectacles no comercials. Unes xifres que no recullen els centenars de rodatges que es fan amb un permís general —petits equips de menys de 10 persones— i tampoc els que es fan en edificis privats.

Es tracta d’una activitat que creix any rere any i des del 2012 ha augmentat un 30%. On es roda? El ventall de localitzacions és ampli però són els districtes de Ciutat Vella, Sant Martí i Eixample els que s’enduen la palma. “Els carrers del Raval i el Gòtic responen a la idea d’interculturalitat i és una imatge molt icònica”, explica un productor. Resulta difícil sortir dels estereotips. Per exemple, els parcs on més es roda són el de la Ciutadella, el Park Güell i el Laberint d’Horta. Des de la Film Comission s’intenta descentralitzar el ventall dels rodatges. Entre altres motius per la pressió que representen sobre una ciutat ja densa. I algunes localitzacions estan començant a ser restringides. Això passa amb les bateries del Turó de la Rovira que malgrat que se segueixen anunciant com a localització a la pàgina de la Film Comission, a la pràctica ja no es donen permisos. “A un productor d’una sèrie de televisió de Corea l’hi han denegat”, explica un localitzador. Aquest turó és un esplèndid mirador de 360 graus sobre Barcelona –ja famosa per pel·lícules com Tengo ganas de ti, de Fernando González Molina i per la recent sèrie televisiva Cites– que, sobretot, concentra un nombre creixent de turistes i de joves autòctons, especialment als capvespres. “Els rodatges no molesten, el que emprenya són els turistes i els botellones”, apuntava un veí del carrer de Lavèrnia, a un pas de les bateries.

Els jardins del Parc del Laberint d'Horta, lloc de rodatges.
Els jardins del Parc del Laberint d'Horta, lloc de rodatges.

Sigui per la pressió sobre l’espai públic o pel canvi de color polític municipal, el sector de productors, especialment de publicitat, està començant a notar canvis en dos sentits: més restriccions i increment de tarifes. Unes taxes d’ocupació d’espai públic –que no s’apliquen a les produccions culturals, com els rodatges de pel·lícules de cinema, documentals o sèries de TV– que s’han disparat. “La tarifa era d’entre 600 i 650 euros per dia de rodatge i ara es cobra 600 euros per localització. Un anunci de publicitat sol tenir, mínim, dues o tres localitzacions, per tant l’augment és considerable”, explica una cap de producció d’una empresa catalana que afegeix que, precisament, el menor cost de rodar a Barcelona és un dels al·licients de les productores estrangeres.

Aquest canvi de tarifes ha estat introduït fa uns mesos per decisió del govern municipal que lidera Ada Colau que també, a ulls dels productors publicitaris, està limitant algunes zones, com el Born i determinades àrees del Poblenou.

El sector alerta de l’increment de taxes municipals i restriccions

Els mercats, objectiu internacional

Els mercats municipals de Barcelona desperten l’interès de productores internacionals. L’any passat s’hi van rodar 203 produccions i es van concedir 439 permisos. Els més sol·licitats van ser els de la Boqueria (160 permisos), Santa Caterina (59), el Ninot (41), Els Encants (39) i el de la Concepció (22). Per països, els més interessats a rodar-hi van ser el Japó, el Regne Unit, Alemanya, els Estats Units i Itàlia.

Els mercats, objectiu internacional

Els mercats municipals de Barcelona desperten l'interès de productores internacionals. En aquests espais es van rodar l'any passat 203 produccions i es van concedir 439 permisos. Els més sol·licitats van ser els de la Boqueria (160 permisos), Santa Caterina (59), el Ninot (41), els Encants (39) i el de la Concepció (22). Per països, els més interessats a filmar-hi van ser el Japó, el Regne Unit, Alemanya, els Estats Units i Itàlia.

Altres espais reclamats per a produccions audiovisuals són els centres culturals. L'any passat es van registrar 111 produccions al Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), al Dhub de la plaça de les Glòries, al Born Centre Cultural, al castell de Montjuïc i a la Fabra i Coats.

Altres espais reclamats per a produccions audiovisuals són els centres culturals. L’any passat es van registrar 111 produccions al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), el Dhub de la plaça de les Glòries, el Born Centre Cultural, el castell de Montjuïc i la Fabra i Coats.