Selecciona Edició
Connecta’t

“Amb les companyies catalanes hi ha més recel”

Entrevista a Marion Betriu, codirectora del festival d'arts escèniques de Frinje

Marion Betriu, codirectora del festival d'arts escèniques de Frinje
Marion Betriu, codirectora del festival d'arts escèniques de Frinje

Marion Betriu (Lleida, 1982) és des de fa dos anys codirectora del Frinje, festival d'arts escèniques de Madrid. En fa cinc, des de la seva fundació, que hi està implicada, però anteriorment compaginava la feina amb una estada d'estudis d'escriptura creativa a la Universitat d’Iowa. El seu company al capdavant del Frinje és José Manuel Mora (Sevilla, 1978). Aquest festival és un dels referents del teatre més innovador que es fa a Espanya. El Frinje, a més, se celebra a Matadero, possiblement el centre d'arts contemporànies més punyent de l'Estat, ubicat als antics escorxadors industrials de la ciutat: 48 edificis que ocupen 165.400 metres quadrats actualment reservats per a la cultura. Matadero i el Frinje depenen de l'Ajuntament de Madrid.

Abans dels dos anys als Estats Units, Betriu va estudiar i viure deu anys a Barcelona. Betriu va rellevar un altre lleidatà, Joan Picanyol, al capdavant del Frinje. L'experiència de crear un festival del no res, en un entorn privilegiat, ha situat Betriu com un dels noms de futur en la gestió del món teatral. Des de Frinje ha tingut l'oportunitat de comissariar un festival de cinema a Qatar. Tampoc oblida les seves arrels lleidatanes: ha estat membre del jurat del festival de titelles de Lleida i ha participat al Festival de Tàrrega representant el Frinje, un esdeveniment que és un aparador de nombroses companyies catalanes.

Pregunta. A quin barri vius de Madrid?

Matadero és un somni, com una utopia. Sembla mentida que pugui existir això, i és un referent internacional.

Resposta. Visc darrere del Matadero, a Usera. Hi visc perquè és un barri que està molt a prop del centre de la ciutat, a prop de Matadero, és més perifèric, tranquil i barat. És un lloc molt còmode. És el 'barri xino', en realitat. També hi ha molts latinos. És molt a prop de Madrid Río, que ha dinamitzat molt la zona, han creat una zona verda entorn el Manzanares i moltes famílies s'hi han instal·lat. I Matadero li ha donat molta vida, va ser com l'inici del creixement del barri.

P. Amb quina zona de Barcelona ho compararies?

R. No es pot comparar amb res. La zona de Legazpi, on estava Matadero, estava molt allunyada del centre. Ara està més a prop del centre, diuen que és el futur Brooklyn de Madrid. Hi ha la comunitat xinesa que no para de créixer. Hi ha carrers on només veus cartells ens xinès.

P. El món escènic de Madrid ha estat ple de professionals catalans en les darreres dècades. Te n'has trobat més dels que t'esperaves? Destaquen més que d'altres grups?

R. No sé com són altres sectors, en aquest hi ha molts catalans perquè les arts escèniques han tingut molt pes a Catalunya, amb companyies molt bones que sorgeixen als 70 i als 80, i això a Espanya no ha passat. Bons directors, molt bons dramaturgs; hi ha una institució com l'Institut del Teatre que no es pot comparar amb cap altra escola d'Espanya perquè té un nivell molt superior.

P. Hi ha algun paral·lelisme a Barcelona amb el centre cultural de Matadero? Fabra i Coats seria el més similar però potser sense que se li tregui tant profit?

R. Matadero és un lloc que Madrid no se'l creu, i no para de créixer. És un somni, com una utopia. Sembla mentida que pugui existir això, i és un referent internacional. Durant el festival ve gent de fora i al·lucinen que això existeixi. Té una representació de totes les arts i tothom hi treballa en harmonia. I encara hi ha espais que estan per ser restaurats.

P. Marc Martí, director de producció del Teatro Español, m'apuntava que el Frinje està molt ben valorat a Catalunya. Això és així?

R. Rebem moltíssimes propostes de companyies catalanes per a la convocatòria, tenim molt bona fama a Catalunya. I és un projecte que ara mateix, d'aquestes característiques, a Barcelona no existeix. Tens el TNT de Terrassa, que podria ser l'equivalent. Però el Frinje és un espai que dura gairebé un mes, en un lloc com Matadero, amb una oferta molt gran, on s'hi pot presentar tothom, és de convocatòria pública, tothom hi pot participar i es valora el projecte de tothom. El festival també ha arrelat molt bé a la ciutat. El TNT de Terrassa potser té un públic molt concret, un sector molt concret; al Frinje intentem que sigui generalista, que tota la ciutadania s'hi acosti a veure teatre d'avantguarda, amb la idea d'un festival d'estiu molt festiu, però teatre de nous llenguatges i experimental.

P. Pel que fa a la dansa, es diferencien Madrid i Barcelona a l'hora de concedir-li rellevància, de promoure-la?

R. Crec que sempre és la gran oblidada arreu d'Espanya. A Barcelona hi ha el Mercat de les Flors, amb una programació estable de dansa, això a Madrid no hi és. El festival Madrid en danza té poca promoció, poca ressonància i una programació petita. Aquí pràcticament no hi ha dansa.

P. És un bon aparador professional el Frinje? T'han sorgit altres oportunitats de treball a partir del Frinje?

R. L'any passat, a través del Frinje, vaig ser durant tres mesos en un festival de cinema d'infància i joventut a Doha (Qatar). 500 nens de tot el món; els nens són el jurat, es donen premis, mentre veuen les pel·lícules participen en tallers i seminaris. Jo vaig comissariar aquesta part. El projecte és del Doha Film Institute. Qatar és un país molt dur i molt complicat, desigual, és moralment molt difícil ser allà. El projecte té un enfocament molt social, per ensenyar la realitat a uns nens que viuen en una bombolla de luxe. El Doha Film Institute està fent moltes coses bones per al cinema mundial.

P. El conflicte polític pel procés d'independència a Catalunya ha afectat d'alguna manera la teva feina a l'hora de seleccionar projectes catalans?

R. Sí que ha afectat, però la cosa s'ha relaxat una mica amb el canvi a l'Ajuntament de Madrid. La sensació és una altra. Abans amb el Partit Popular... Hi ha anècdotes, sí. Abans notaves que no et podies passar amb el número de companyies que portaves de Catalunya. Anaves amb més compte. La qüestió és ben present. Notes que amb les companyies catalanes hi ha més recel, més ressentiment, hi ha una cosa més hostil cap allò català. Però el nivell de les arts escèniques a Catalunya és molt alt i no ho pots obviar. Les companyies de Madrid són majoria al Frinje, però després vénen les companyies de Catalunya i finalment alguna de la resta de l'Estat. No sé què passaria si algú altre dirigís el festival, però inevitablement el focus se'n va a Catalunya perquè hi ha un panorama molt interessant.

P. Com ha evolucionat aquests anys a Madrid la discussió sobre la independència?

R. S'ha relaxat una mica respecte l'any passat perquè, entre d'altres coses, portem nou mesos sense president. Hi ha tants problemes, i tant grans, que potser l'independentisme fins i tot ha baixat en intensitat. Aquí també, òbviament. Es parla de no tenir president, i hi ha molta desafecció per la política.