Selecciona Edició
Connecta’t

Aturat un desallotjament sense ordre judicial

Un grup de veïns impedeix que cinc homes d'una empresa privada expulsin d'un habitatge una família amb dos nens de tres i vuit anys

Diversos veïns tracten d'evitar el desallotjament
Diversos veïns tracten d'evitar el desallotjament

Una cinquantena de veïns van paralitzar dijous passat un desallotjament sense ordre judicial d'un habitatge okupat per vuit persones al districte del Raval. Els fets van començar al voltant de les dues de la tarda, quan cinc homes corpulents, amb el cap rapat i samarretes negres es van presentar al portal número 15 del carrer de la Cera, segons expliquen diversos veïns. “Ens van dir que teníem fins a les 22.00 per treure totes les coses”, explica Olimpia Carangal, de nacionalitat filipina i mare de dos nens de tres i vuit anys.

Després dels advertiments i a causa de l'aspecte “intimidatori”, segons expliquen els testimonis, els okupes van iniciar el desallotjament, la qual cosa va provocar les protestes de diversos veïns del barri. Al voltant de les set de la tarda diversos efectius dels Mossos d'Esquadra van acudir a l'habitatge després d'una trucada del 112. L'intent de desallotjament, segons confirma la policia catalana, va ser dut a terme per l'empresa Desokupa, “especialitzada en el desallotjament de pisos ocupat”, tal com es promociona a la seva pàgina web. Sobre el pis recau una ordre judicial de desallotjament al setembre.

“Van tocar el timbre i em van dir que venien de part del jutge”, explica Lourdes B., una de les veïnes del bloc de cases. Un dels homes que van participar en l'intent de desallotjament il·legal va impedir el pas a tots els veïns i activistes que es van mobilitzar enfront de l'habitatge des de primera hora de la tarda. A l'interior de l'immoble, la resta dels homes que van tractar de desallotjar la família van instal·lar una alarma de seguretat i una porta blindada, que segueix allà tot i que el desallotjament va ser paralitzat després de la intervenció dels Mossos de Esquadra, la Guàrdia Urbana i Jordi Rabassa, conseller tècnic del districte.

“Vam veure com els homes començaven a deixar els mobles enmig del carrer”, explica Antoni Salas, un dels veïns que van participar en la protesta. A través de xarxes socials i el boca boca al carrer, la concentració va anar guanyant força. “No van voler identificar-se, però vam reconèixer a Daniel Esteve, de l'empresa Desokupa”, apunta una activista antidesallotjaments present en la protesta, que va acabar sense incidents. Aquesta empresa ja ha dut a terme 70 desallotjaments d'aquest tipus a Espanya. Un d'ells va ser el del passat 14 d'abril de 2016 en el número 20 del carrer Josep Torres, a Gràcia: “El que fem és totalment legal. No hem rebut cap tipus de denúncia”, va afirmar Esteve, gestor del negoci, a aquest diari. L'empresa no va revelar qui va contractar els seus serveis per procedir al desallotjament ni tampoc qui és el propietari de l'immoble.

Els okupes també desconeixen qui és el titular de la propietat. “Vivíem de lloguer fins fa mesos. Vam deixar de pagar perquè o podíem, ens van desallotjar i vam decidir okupar l'habitatge”, explica nerviós Caringal. “Quan els vaig veure em vaig espantar. Els vaig dir que no baixaria, no volia quedar-me al carrer amb els meus dos fills”, afegeix la mare, de 44 anys. També denuncia que estan patint assetjaments des de fa mesos: “Cridem a la policia. Venia un home i ens deia que ens farien fora, però mai es va voler identificar”, diu Caringal. 

Els veïns tampoc saben qui és el propietari de l'immoble, qui suposadament hauria contractat els serveis per procedir al desallotjament. “Teníem una propietària, però des que vam deixar de pagar i vam okupar el pis no sabem a qui pertany”, afegeix Caringal. Una altra de les veïnes afegeix que no es tracta del primer desallotjament que sofreix aquest immoble. “Des de fa anys molts bancs han adquirit habitatges desnonats i okupats del bloc”, explica Lourdes B. Fonts de l'Ajuntament de Barcelona asseguren que fins dijous desconeixien el cas, però que en haver-hi menors en l'habitatge han activat els serveis socials per buscar una sortida a la família en cas que s'executi el desallotjament judicial previst per a setembre.