Selecciona Edició
Connecta’t

Lloret pugna per deixar enrere el turisme de borratxera

El municipi té en marxa un pla de cinc anys amb 1,5 milions d’euros anuals per atreure turisme cultural, familiar i esportiu

La platja de Lloret, de gom a gom aquest estiu.
La platja de Lloret, de gom a gom aquest estiu.

Turisme de sol i platja, 60 sales de lleure i gairebé 45.000 llits per allotjar 1,2 milions de visitants anuals, la majoria joves estrangers que volen fer el pas a la maduresa amb un èpic estiu de borratxera. Aquesta és la imatge de la qual Lloret de Mar (La Selva) vol allunyar-se per atraure un tipus de turisme més familiar, esportiu i cultural i aprofitar la infraestructura que ja té. L’Ajuntament té en marxa un pla de cinc anys per transformar urbanísticament el municipi, amb una inversió pública i privada de prop d’un milió i mig d’euros anual. Aquesta transformació no està exempta de dificultats, i la prova és la recent dimissió del regidor de Turisme, Joan Gou, que va renunciar perquè no es veia capaç de canviar el model turístic de la ciutat quan feia un any que s’havia començat pla.

Al seu torn, la localitat veïna de Tossa de Mar aposta per consolidar el turisme cultural amb l’obertura, dilluns, d’una masia de pescadors que allotjarà el museu de la gastronomia catalana. Si es baixa a l’estació de tren de Blanes, durant els mesos d’estiu el més habitual és trobar-se un grup de turistes perduts que no tenen gaire clar cap on volen anar. Només saben que s’ho passaran bé. De vegades pregunten pel bus a “Larette” o a “Little parrot of the sea”, induïts a l’error per un mal traductor, i de vegades simplement segueixen el ramat de turistes. Aquests turistes, juntament amb els estiuejants, fan que la població de Lloret, de 38.000 habitants fixos, passi a tenir 250.000 ànimes a l’agost.

L’alcalde de Lloret, Jaume Dulsat (CDC), que des de la renúncia de Gou s’encarrega de la regidoria de Turisme, no vol renunciar a aquesta afluència de gent: “1,2 milions de turistes a l’any no poden estar equivocats”, argumenta a la seu de Lloret Turisme. “L’anterior regidor era molt exigent amb si mateix, no és fàcil dibuixar un camí comú amb centenars d’empresaris al poble si cadascú actua per la seva banda. La voluntat de reconvertir la destinació turística ha unit els esforços de la Generalitat, l’Ajuntament, la Taula Empresarial de Turisme i la Diputació de Girona en un Pla Operatiu que va començar el 2015 i acabarà el 2020. “La gent que no pensa en el llarg abast no ens interessa”, emfatitza l’alcalde. El projecte preveu la remodelació d’hotels, canvis urbanístics de gran calat i la promoció de la marca Lloret per captar clients amb més poder adquisitiu i reorientar el perfil del públic. El pressupost surt dels fons europeus, de la Generalitat i del 30% del que recapta Lloret amb la taxa turística (després de Barcelona, és la segona ciutat amb més ingressos per aquell tribut, amb 2,6 milions el 2015). Els empresaris demanen, no obstant això, més inversió per part de la Generalitat: “No pot ser que rebem els recursos d’una població de 38.000 habitants, quan a l’estiu arribem als 250.000”, reivindica Enric Dotras, vicepresident de la Taula Empresarial de Turisme.

Canvi del perfil

Canvis urbanístics

Al gener d'aquest any, l'Ajuntament de Lloret de Mar va organitzar un seminari d'arquitectes i urbanistes internacionals, en el marc del pla operatiu per a la reconversió turística. De la reunió van sortir unes conclusions que encara no són definitives, però que la Mesa Empresarial i el consistori consideren que seran claus per a la reconversió de la ciutat. Aquestes són algunes de les propostes, algunes de gran importància, que segons el pla ajudarien a "pacificar les zones turístiques" i a canviar el model:

  • Front marítim. El projecte preveu fer del passeig marítim "una gran terrassa", eliminar el pas dels cotxes i construir sota un gran aparcament per als veïns i turistes. D'aquesta manera es "pacificaria" la zona d'oci nocturn. Aquesta proposta només és possible amb l'arribada de l'autopista i la creació de la ronda de la Costa Brava Sud, prevista per d'aquí a quatre anys.
  • 'Camí de Ronda'. La reconstrucció del camí de la costa propiciaria, segons el pla, un turisme d'excursions i una connexió més amb Blanes i Tossa.
  • Rambla i carreteres principals. Les conclusions indiquen que seria positiu crear una rambla que travessi Lloret, des de l'estació d'autobusos fins al mar. També preveu un nou disseny de les entrades al poble i de la carretera principal.
  • Ferrocarril. Com a projecte de llarg abast, els experts van recomanar l'extensió fins a Lloret del tren que arriba a Blanes.

El punt d’inflexió es va produir a l’estiu de fa cinc anys, quan el model va tocar fons amb una batalla campal entre desenes de turistes i la policia al principal carrer de lleure, l’avinguda Just Marlés, coneguda amb el sobrenom de la Riera.

Des d’aquests aldarulls, l’Ajuntament ha ideat estratègies per “afavorir l’arribada d’un altre perfil de visitant”. El turista mitjà de Lloret, segons les dades del consistori, és una persona jove (la mitjana d’edat a l’estiu és de 33 anys, i el 42,9% té menys de 25 anys), que viatja en parella o amb amics, i que opta pel viatge organitzat (43,9%). Els motius principals del viatge són aconseguir un bon bronzejat (70%) i el lleure nocturn (25%). Dulsat assegura que les primeres remodelacions d’hotels, així com l’oferta que va més enllà del lleure nocturn, han donat els seus fruits. Les dades del 2015 mostren que en tres anys els viatges en família han augmentat deu punts, i que ja són el 18% del total. Per intentar solucionar el problema de l’estacionalitat del turisme, el consistori també vol potenciar els viatges de congressos i d’estades esportives, i per això disposa d’àmplies instal·lacions i hotels especialitzats. No obstant això, el turisme de congressos (20.000 visitants el 2015) i l’esportiu (50.000) no donen per canviar el model de turisme de la ciutat, perquè no omplen el total de places hoteleres.

A l’esforç per atreure viatgers més rics cal afegir-hi que el 65% dels hotels de cinc estrelles de la Costa Brava estan en aquest municipi. Però sembla difícil canviar el perfil del turista, jove i amb ganes de festa, tenint en compte la quantitat de sales de lleure nocturn que hi ha o les sortides organitzades en catamarans que són discoteques mòbils i omplen de música les cales dels voltants. Tot i que l’alcalde insisteix que “aquest no és el camí per on es vol continuar”, Enric Dotras, que també és el president del Gremi d’Hostaleria, creu que no es pot prescindir del públic jove. “Si deixen de venir, molts locals hauran de tancar, i són els millors de la zona”, aclareix Dotras, i matisa: “Per solucionar les molèsties que produeix el turisme jove hem de ser capaços de gestionar la via pública”, una cosa que assegura que serà possible gràcies als canvis urbanístics. El consultor de gestió cultural de l’Ajuntament i professor de la Universitat de Barcelona, Jordi Tresserras, creu que la clau és “creure’s” i aprofitar l’oferta de lleure nocturn de Lloret, per on aquest estiu van passar, entre d’altres, Paris Hilton i Steve Aoki. “Cal convertir Lloret en un lloc semblant a Eivissa, on el públic ve expressament per les discoteques”, destaca Tresserras, que a més està assessorant els municipis del sud de la Costa Brava per crear una ruta europea de jardins històrics.

Tossa de Mar aposta pel turisme cultural

A només onze quilòmetres de distància de Lloret apareix una imatge ben diferent, amb el castell de la Vila Vella de Tossa i les cases blanques al costat. El poble està molt més ben conservat perquè durant el boom turístic dels anys seixanta per arribar a aquesta localitat era necessari fer una llarga carretera de revolts tancats. A més, la regidora de Turisme, Maria Àngels Pujals, explica que la població de Tossa sempre ha tingut ganes de conservar el patrimoni i que “la identitat és clau per al turisme del poble”. La regidora explica que els dos models són compatibles i que els consistoris col·laboren entre ells. Tossa té una mica més de 18.000 places d’allotjament, i la majoria corresponen a hostals familiars o apartaments turístics. El turisme en família està, doncs, molt consolidat en aquesta localitat.

Dos turistes, a la muralla de Tossa de Mar.
Dos turistes, a la muralla de Tossa de Mar.

“El model de Tossa és semblant al de Cadaqués”, explica el professor Jordi Tresserras, que forma part d’un conveni entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament per potenciar el turisme cultural al poble. El projecte central d’aquest conveni és l’obertura de la masia de pescadors Can Ganga, que se situa fora de les muralles, i que al segle XVII era un dels pocs edificis sòlids que podien resistir els atacs constants de pirates a la Costa Brava. L’Administració va comprar la casa durant l’època del primer tripartit, i hi va fer una inversió de dos milions d’euros per crear-hi un museu etnològic que no va funcionar. Després de deu anys tancada -“l’olor d’humitat era insuportable”, explica Tresserras al costat d’un bussi, un vaixell de pescadors típic, ple de xarxes i artefactes de pesca-. Can Ganga tornarà a obrir dilluns, i per a la primavera està previst que s’hi instal·li el museu de la Cuina Catalana.

L’equip de Tresserras prepara un recorregut on s’explicarà la gastronomia tradicional de la costa, amb plats com el cim i tomba i recursos com la fresquera, un gran espai on es guardaven el gel i els aliments. També hi haurà un espai d’investigació sobre la cuina del futur, fet per Pere Castells, del grup d’investigació gastronòmica UB-Bullipèdia. L’objectiu de l’impuls del turisme cultural és oferir activitats fora de la temporada d’estiu sense haver de recórrer al “turisme d’Imserso”, diu Pujals. Per això, estan promocionant la marca Tossa Dolça i els tallers amb la cuina de Can Simón, que té una estrella sacsó. Tresserra explica que el poble ofereix altres opcions, com l’estada en hotels boutique com l’Hotel Magraners o la Casa Diana, que combina decoracions del modernisme i del noucentisme. Encara així, reconeix que tot es pot millorar, per exemple la poca oferta de lleure nocturn, que fa que si vols sortir de festa, hagis d’anar a Lloret.