Selecciona Edició
Connecta’t

Itàlia declara l’estat d’emergència després del terratrèmol a Amatrice

Els dubtes creixen respecte a negligències en la construcció o rehabilitació d'alguns edificis, com va passar després de la catàstrofe de L’Aquila el 2009

Terremoto en Italia
L'escola d'Amatrice havia estat rehabilitada el 2012, però no va resistir el tremolor. Getty Images

Se segueixen produint rèpliques. I el nombre de morts no para d'augmentar. Però també els dubtes sobre si una part de les terribles conseqüències del terratrèmol que va sacsejar el centre d'Itàlia dimecres a la matinada es deu a negligències en la construcció o la rehabilitació d'alguns edificis en una zona coneguda per la seva gran activitat sísmica. El Govern de Matteo Renzi es troba ara davant del desafiament de reconstruir amb rapidesa, transparència i eficàcia els pobles afectats —alguns gairebé esborrats del mapa—i no repetir el fiasco de Silvio Berlusconi després del terratrèmol que va colpejar el 2009 la localitat veïna de L’Aquila: set anys després, un bon nombre d'afectats segueix vivint en barracons prefabricats i una part dels fons destinats a la reconstrucció es va perdre per l'embornal de la burocràcia i la corrupció. De moment, el primer ministre ha anunciat una ajuda de 50 milions d'euros i ha declarat l'estat d'emergència.

El fantasma de L’Aquila està cada vegada més present entre els veïns de les quatre localitats més afectades, Arquata del Tronto i Pescara del Tronto, totes dues a la província d'Ascoli, i Amatrice i Accumoli (província de Rieti). Ja no només per la intensitat del sisme —de 6,0 graus en l'escala Richter ara i de 6,3 llavors— o el nombre de víctimes mortals —308 el 2009 i 250 ara, en un balanç que encara és provisional—, sinó pel temor de què pot passar a partir de demà, quan els morts rebin sepultura, les càmeres de televisió se n'hagin anat i ja no quedin ni llàgrimes.

L'experiència no dóna peu a tenir esperança. Després de milers de milions invertits en la reconstrucció de L’Aquila, procés contaminat per corrupció en les contractes de les obres de reconstrucció i condemnes per la falta de prevenció, el centre de la capital dels Abruços —d'uns 73.000 habitants— segueix tancat, amb la majoria dels edificis apuntalats i centenars dels antics veïns condemnats a viure en barracons situats a l'extraradi. Per aquest motiu, veient a venir el panorama, Aleandro Petrucci, l'alcalde d'Arquata, ja ha advertit a qui correspongui: “La gent vol reconstruir les cases allà on eren. Arquata és un monument històric amb les seves cases del Cinquecento (segle XV) i que haurà de ser el símbol del renaixement. També Pescara del Tronto té la seva història. La gent vol quedar-se aquí”.

I a qui li correspon actuar és a Matteo Renzi, que s'ha afanyat a declarar: "Volem una reconstrucció de debò perquè els habitants d'aquests pobles puguin seguir mantenint la seva comunitat i conservin el passat d'aquestes localitats, un passat meravellós que no pot quedar perdut". El terratrèmol s'ha produït en el moment de la seva màxima feblesa política des que va entrar al Govern ara fa dos anys i mig. Les reformes constitucionals amb les quals pretén fer d'Itàlia un país governable –amb la supressió del bicameralisme perfecte i instaurant un sistema electoral de doble volta– seran sotmeses a referèndum la tardor que ve. El líder del Partit Democràtic (PD) no les té totes per l'oposició d'una part del centreequerra i els mals resultats obtinguts a les passades eleccions municipals, en les quals el Moviment 5 Estrelles (M5S) va obtenir les alcaldies de Roma i Torí i es va consolidar com una opció de govern davant la debilitat dels partits tradicionals. Matteo Renzi té ara l'oportunitat de demostrar la seva capacitat de gestió i lideratge més enllà de promeses i declaracions. Amb foc real.

Itàlia declara l’estat d’emergència després del terratrèmol a Amatrice

Perquè, com va titular ahir a la portada el diari La Repubblica, la imatge aèria del centre històric d'Amatrice després del terratrèmol s'assembla a la que deixa un conflicte bèl·lic: “Com una guerra”. I les imatges que, arran del sisme, està projectant Itàlia al món no són ni molt menys les que correspondrien a la quarta economia més potent de la Unió Europea, per davant d'Espanya i per darrere del Regne Unit. El terratrèmol ha tornat a posar en relleu la incapacitat dels successius governs italians —després de la caiguda de Silvio Berlusconi va arribar Mario Monti, que va ser substituït per Enrico Letta i ara per Matteo Renzi— per sobreposar-se a la vella xacra de la corrupció.

La Fiscalia de Rieti ja ha obert una investigació amb la hipòtesi de desastre dolós després de constatar que alguns dels edificis que s'han enfonsat o han sofert grans danys havien estat reestructurats recentment. La premsa italiana informa que el fiscal en cap de Rieti, Giuseppe Saieva, està fent escorcolls per obtenir documentació sobre les últimes reestructuracions. Investiga, per exemple, els importants danys que ha patit l'escola d'Amatrice, que havia estat reestructurada el 2012 perquè respectés les normes sísmiques després d'un terratrèmol registrat el 2009. També s'investiga sobre el campanar d'Accumoli, que va ser sotmès a intervencions antisísmiques i que es va esfondrar completament. El diari La Repubblica informa que Protecció Civil havia posat a disposició dos milions d'euros més perquè alguns edificis, com l'hospital, respectessin les indicacions antisísmiques, però que no es van arribar a utilitzar.