_
_
_
_
_

Hisenda força a ampliar els horaris comercials a set autonomies

El requeriment consta als plans d'ajust d’Andalusia, Aragó, Castella-la Manxa, Cantàbria, Catalunya, Extremadura i la Comunitat Valenciana

El Portal de l'Àngel de Barcelona, en un festiu amb botigues obertes.
El Portal de l'Àngel de Barcelona, en un festiu amb botigues obertes.Carles Ribas

Set comunitats es van comprometre amb el Ministeri d'Hisenda a ampliar els horaris comercials i els festius en els quals les botigues poden obrir per accedir al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Així consta en els plans d’ajust que es van aprovar a Andalusia, Aragó, Cantàbria, Castella-la Manxa, Catalunya, Extremadura i la Comunitat Valenciana

Más información
Catalans i extremenys, els que més pressió fiscal autonòmica suporten
Catalunya, la més beneficiada per la millora dels ingressos tributaris

Un diumenge qualsevol a les botigues de Madrid no hi cap ni una agulla i a les de Barcelona la persiana està abaixada. Són dos dels extrems de la política d’horaris comercials, que està en mans de les comunitats. El Govern del PP ha intentat que les comunitats liberalitzin els horaris, fixant, per exemple, zones de gran afluència turística, en les quals durant tot l’any els comerços tenen plena llibertat horària. Però a més d’aquesta figura, l’Executiu central ha trobat una altra porta per la qual avançar en la liberalització comercial, especialment en les comunitats menys inclinades a fer-ho. Es tracta dels plans d’ajust que aquestes han de presentar per accedir als recursos del FLA. A més de les mesures fiscals i financeres que han d’adoptar per obtenir els préstecs, aquests documents que es van aprovar el mes de maig passat inclouen un paquet de “reformes estructurals” que les comunitats han de dur a terme per “fomentar el creixement econòmic i la creació d’ocupació”. Entre elles, hi ha la “flexibilització d’horaris comercials”, en concret, l’augment de festius d’obertura i d’hores setmanals d’obertura per a tots els establiments”.

Balears i Múrcia

La mesura està contemplada en set dels nou plans que es van lliurar. Només les illes Balears i Múrcia s’han deslliurat d’aquesta mesura. En canvi, sí que estan subjectes a aquest requeriment Andalusia (que ara permet obrir 10 diumenges i festius), Aragó (11 diumenges), Cantàbria (10), Castella-la Manxa (12), Catalunya (10), Extremadura (10) i la Comunitat Valenciana (10). Fonts d’Hisenda van assegurar que es tracta d’un conjunt de “recomanacions” per afavorir la competitivitat i que no hi ha termini per complir-les. No obstant això, van afegir que en cas que no ho facin poden ser sancionades amb la llei d’Estabilitat Pressupostària.

Les comunitats autònomes consultades no se senten interpel·lades per aquestes mesures. Fonts del Govern català van explicar que aquest paquet de reformes ja es va plantejar el 2012 i que s’ha anat arrossegant fins ara. No obstant això, la Generalitat està preparant una nova llei de Comerç després que el Constitucional suspengués l’última i contempla la possibilitat d’ampliar els horaris actuals. Així ho va afirmar el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, que va proposar passar de les 72 hores actuals a 78. Fonts de la conselleria van assegurar, no obstant això, que aquesta decisió no té res a veure amb el pla d’ajust aprovat al maig.

La Junta d’Extremadura, en canvi, ha seguit el camí contrari. Encara que l’Executiu es va obrir a ampliar horaris sempre que hi hagi consens, aquest any ha entrat en vigor una nova llei comercial que elimina les quatre zones de gran afluència turística. La Comunitat Valenciana, per la seva banda, està revisant les zones de gran afluència decretades pel PP el 2013 pels errors de tràmit de l’anterior executiu.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_