Selecciona Edició
Connecta’t

Trobat el primer cor conservat en una fossa de la Guerra Civil

Els òrgans de desenes d'assassinats el 1936 en una muntanya de Burgos s'han preservat de manera insòlita

Cor preservat a la fossa comuna de La Pedraja (Burgos).

Y al fin en un océano de irremediables huesos, tu corazón y el mío naufragarán”, va escriure el poeta Miguel Hernández a la seva dona des d'una trinxera de la Guerra Civil el 1937. L'antropòleg forense Fernando Serrulla recorda perfectament aquell dia d'agost del 2010 quan va rebre una trucada, va agafar el cotxe i va conduir des de casa seva, a Ourense, fins a una muntanya de Burgos, per veure un cor naufragat en un oceà d'ossos. Allà, en l'exhumació d'una de les principals fosses comunes de la guerra, la de La Pedraja, havien aparegut cervells conservats dins dels cranis dels assassinats. I un cor que va deixar de bategar el 1936.

A la rasa s’han trobat 45 cervells conservats, dos amb els projectils amb què van ser assassinats

“Quan vaig arribar a la fossa em vaig quedar al·lucinat. Fa 30 anys que faig de forense i no havia vist mai res igual”, rememora Serrulla, de l'Institut de Medicina Legal de Galícia. En aquella rasa, entre el juliol i el novembre del 1936, els revoltats del cop d'Estat havien amagat 104 cadàvers. I almenys 31 més en una altra rasa veïna. Eren joves d'esquerres. Van ser detinguts als pobles de la zona, com Briviesca, Miranda de Ebro i Santo Domingo de la Calzada. Els camises blaves els assaltaven pel carrer i els empresonaven. Després, en les anomenades saques, els treien de la presó, els feien pujar als camions, els assassinaven a la muntanya i certificaven la seva mort amb un tret al cap.

80 anys després, 45 dels cervells i un dels cors dels crivellats es mantenen, de manera insòlita, conservats. “Són els únics casos que es coneixen”, afirma Francisco Etxeberria, el forense que va dirigir l'exhumació de la fossa de La Pedraja. L'organització que presideix, la Societat de Ciències Aranzadi, ha participat en més d'un centenar d'exhumacions a Espanya. La Pedraja, situada al camí de Sant Jaume, és excepcional. “Fins i tot hi ha dos cervells que tenien a l'interior el projectil d'arma de foc amb el qual van ser assassinats”, detalla Etxeberria.

Exhumació de la fossa de La Pedraja el 2010.
Exhumació de la fossa de La Pedraja el 2010.

La singular preservació dels cervells i el cor de La Pedraja té una explicació científica. La fossa, assenyala Serrulla, es va cavar en un terreny argilenc, impermeable i extremadament àcid. I aquell estiu del 1936 va ser fred i plujós. “La rasa era una piscina. La majoria dels cadàvers tenia un tir al clatell, així que l'aigua va entrar en els cranis. I l'aigua no permet que hi creixin els microbis que causen la putrefacció. Els cervells, amb greix, es van saponificar, es van transformar en sabó”, relata Serrulla, que col·labora com a voluntari per Aranzadi. La seva anàlisi s'ha publicat a la revista especialitzada Science and Justice.

Els òrgans, ara conservats en una cambra frigorífica de l'Hospital de Verín, a Ourense, tenen encara un tacte greixós. La seva grandària és una sisena part de l'original. Els cervells, que en vida pesen un quilo i mig, ara són com mitja poma. “Es tracta de la col·lecció de cervells saponificats més nombrosa i més ben conservada del món”, sosté Serrulla. “Els assassins van voler eliminar les víctimes, aixafar l'enemic. Però no van poder destruir les seves idees. Ni tan sols els seus cervells”, sentencia el forense.

“Els assassins van voler eliminar les víctimes, però no van poder acabar destruir les seves idees. Ni tan sols els seus cervells”, sentencia el forense Fernando Serrulla

Rafael Martínez Moro, contractista d'obres públiques com ponts de pedra, va ser un d'aquells homes tirotejats i enterrats a La Pedraja. Va ser assassinat el 3 d'octubre del 1936. Tenia 44 anys. El seu delicte va ser ser el president de l'Agrupació Socialista de Briviesca, un poble que en aquell moment tenia uns 3.500 habitants. Ell és un dels 15 cossos als quals s'ha pogut posar nom i cognoms gràcies a les proves d'ADN. L'amo del cor no ha pogut ser identificat.

El fill de Martínez Moro, Rafael Martínez Martínez, tenia 14 anys quan van matar el seu pare. I havia fet els 90 quan va assistir a peu de fossa a l'exhumació del cadàver, amb desenes de fills i germans de la resta d'assassinats. “No és digne que et diguin que has d'oblidar que van matar el teu pare, com ha dit Mariano Rajoy”, lamenta Miguel Ángel Martínez Movilla, nét de Martínez Moro i representant de l'Agrupació de Familiars de les Persones Assassinades als Montes de Pedraja.

Martínez Movilla, que treballa com a arquitecte a Briviesca, recorda com els membres d'Aranzadi anaven traient a poc a poc objectes personals barrejats amb els ossos a la fossa: queixals d'or, ulleres, abrics, alguna cartera. “I de sobte va aparèixer el primer cervell. Van ser emocions molt intenses per als familiars que érem allà”.

Rafael Martínez Moro, un dels assassinats de La Pedraja.
Rafael Martínez Moro, un dels assassinats de La Pedraja.

L'existència dels cervells preservats no és una anècdota científica. Al microscopi, encara conserven estructures nervioses. I un estudi preliminar ha mostrat que un d'ells tenia una hemorràgia subaracnoidea, una lesió típica després d'un cop al cap en vida. “No havíem tingut mai una evidència de lesions traumàtiques abans de la mort. És un indici de tortures”, destaca Serrulla.

El forense recorda que el relator de Nacions Unides Pablo de Greiff ha instat el Govern de Mariano Rajoy a deixar sense efecte la llei d'amnistia del 1977 i a investigar judicialment els crims del franquisme. Els cervells preservats a La Pedraja podrien ser una prova en un judici.

Serrulla i Etxeberria recalquen que a Espanya s'han identificat unes 2.200 fosses comunes de la Guerra Civil, però només se n'han exhumat 300, amb les restes d'uns 7.000 assassinats. Espanya, amb més de 114.000 desapareguts, és el segon país del món amb el nombre més alt de persones víctimes de desaparicions forçades de qui encara no s'han recuperat les restes. El primer país és Cambodja.

Un dels 45 cervells conservats a La Pedraja.
Un dels 45 cervells conservats a La Pedraja.

El relator de Nacions Unides ha demanat al Govern espanyol que assumeixi com a política d'Estat la localització i obertura de les fosses de la Guerra Civil. Rajoy, en canvi, ha reduït a zero euros les ajudes als familiars de les víctimes del franquisme. El cor i les altres restes de La Pedraja van ser extrets de la rasa a partir del 2010 gràcies als diners dels familiars i a una ajuda d'uns 150.000 euros rebuda durant el Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero.

Miguel Ángel Martínez Movilla, no obstant això, recorda que la recerca del seu avi i l'altre centenar de cossos va començar molt abans. “Ens vam començar a reunir a la muntanya el 1975”, després de la mort del dictador Francisco Franco. Els familiars sabien que els cadàvers estaven enterrats per la zona, a uns 10 quilòmetres dels jaciments d'Atapuerca. Allà, en aquelles coves, el 1975 les autoritats ja aportaven recursos per desenterrar restes humanes amb centenars de milers d'anys d'antiguitat. “És curiós, la quantitat de mitjans que es destinen a Atapuerca i els pocs que es dediquen a trobar a persones assassinades fa 80 anys, amb fills i germans que encara estan vius i buscant per les cunetes”.

Rafael Martínez Martínez, amb una foto i les restes del seu pare.
Rafael Martínez Martínez, amb una foto i les restes del seu pare.