Selecciona Edició
Connecta’t

Les morts per suïcidi dupliquen les d’accidents de trànsit

El Departament de Salut ha desplegat al 100% del territori un dispositiu per detectar persones en risc

Una via de tren.
Una via de tren.

Més d'una persona mor cada dia a Catalunya per suïcidi. El tabú segueix patent i genera un halo de silenci al seu al voltant —aquestes morts es disfressen, per exemple, sota el títol d'accidents, com l'atropellament mortal d'aquest dijous d'una persona en les vies del tren a Barcelona—. Però les xifres són tossudes. Segons l'última anàlisi de mortalitat publicada pel Departament de Salut, 526 persones es van suïcidar a Catalunya el 2014. Encara que la xifra és lleugerament més baixa que la de l'any anterior, quan es va arribar a la dada més alta registrada, amb 537 morts, els experts alerten que encara no es pot parlar d'una tendència a la baixa. Des de l'inici de la crisi, el nombre de suïcidis va arribar a augmentar un 48% i encara es manté com la primera causa de mort prematura entre les persones de 15 a 45 anys.

Malgrat el tabú que encara generen les defuncions per aquesta causa, els suïcidis ja dupliquen folgadament les morts per accidents de trànsit (240 víctimes el 2014). “Reduir la taxa de suïcidis és una de les prioritats de Salut. És una bona notícia que aquest últim any hagi baixat, però cal ser prudents, és molt precipitat dir que la tendència va a la baixa”, apunta Cristina Molina, directora del Pla director de salut mental de Catalunya. A Espanya, l'anàlisi de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) va plasmar, per tercer any consecutiu, una xifra record de morts per suïcidi el 2014 (3.910 persones). No obstant això, tant la taxa de suïcidis espanyola com la catalana continuen per sota de la d'altres països europeus.

Les causes del suïcidi sempre són multifactorials, però la crisi econòmica, segons Salut, ha influït especialment en el repunt de suïcidis consumats. “La falta d'ocupació s'associa amb problemes de salut físics i mentals que inclouen depressió, ansietat i l'augment de les taxes de suïcidi”, recull l'últim informe del departament sobre els efectes de la crisi en la salut de la població catalana. El nombre d'hospitalitzacions per temptatives de suïcidi també s'ha incrementat en els últims anys. Segons l'Observatori de Salut de Catalunya, el 2008 es va registrar una taxa de 27,3 temptatives per cada 100.000 dones i 15,3 per cada 100.000 homes, unes xifres que van ser de 33,8 i 21,6 respectivament el 2012.

Alguns experts, no obstant això, creuen que la situació econòmica dels últims anys, no ha afectat tant com es podia preveure. “Més enllà de la influència de l'augment d'atur, no s'ha pogut demostrar que la crisi econòmica provoqui més suïcidis. No hem vist una associació gaire important, encara que sí alguns casos. A Espanya, la protecció social i el suport familiar, que és alt i molt important, ha limitat aquest increment del suïcidi per la crisi que sí que s'ha vist en altres països com el Regne Unit”, matisa el doctor Diego Palao, cap del Servei de Salut Mental de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell.

Tot i que la majoria de les temptatives de suïcidis les fan dones, un 74% de les morts consumades són homes. “Això és perquè els homes utilitzen mètodes de suïcidi més violents i contundents. Acostumen a ser persones soles, amb alguna malaltia i més grans”, explica Palao. Més del 80% de les persones que intenten suïcidar-se tenen, de base, algun trastorn mental com la depressió. “El més comú són trastorns afectius, especialment depressió. I l'associació que suposa més risc de temptativa és el consum d'alcohol amb una depressió”, afegeix el metge.

Per edats, el gruix de les defuncions es concentra en l'edat adulta: entre els 45 i els 54 anys es van notificar 114 víctimes i entre els 55 i els 64 altres 87 persones mortes. Però als experts també els preocupa la incidència en els més joves. Segons el Registre de Mortalitat, el 2014 van morir 24 persones menors de 25 anys. “En adolescents és molt infreqüent el suïcidi consumat. Són més freqüents les temptatives”, apunta Palao. En la seva àrea de referència, el psiquiatre va detectar al voltant d'una trentena de temptatives (la població menor d'edat és de 90.000 persones) i un sol suïcidi consumat. “Solen ser noies, sense cap trastorn mental, només reaccions patològiques davant d'algunes situacions. El que cal fer és una intervenció educativa precoç, ensenyar-les a reaccionar d'una altra manera per reconduir-les”, apunta el metge, que assegura que amb aquest tipus d'assistència es redueix un 5% a l'any la reincidència de temptatives.

Protocol de prevenció

Palao i el seu equip van ser, en col·laboració amb altres psiquiatres de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, els precursors d'un projecte pilot que ara ja s'ha implantat a tot el territori català: el codi risc suïcidi (CRS). Aquest protocol de prevenció del suïcidi, que va començar a desplegar Salut el 2014, fa un seguiment dels pacients en risc per evitar que les temptatives s'arribin a consumar. Els actors sanitaris implicats —Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), atenció primària i especialistes— reben les alertes de possibles casos de risc (que han comès una temptativa) i els incorporen al seu registre per monitorar-los. Després de la sortida del pacient de l'hospital, els equips del CRS s'asseguren que al cap de 10 dies —72 hores si és adolescent— aquesta persona visiti el seu metge especialista en atenció primària per controlar el seu estat. El pla preveu un seguiment intensiu durant un any.

“Estem analitzant les primeres dades perquè la implantació efectiva a tot el territori es va fer entre el gener i el febrer d'aquest any. El que sabem és que la majoria són dones i la mitjana d'edat ronda els 42 anys”, assenyala Molina. L'octubre passat, quan el CRS només estava implantat al 54% de Catalunya, Salut ja havia identificat 1.500 persones amb conductes suïcides. Segons Molina, el 83% dels ingressos registrats han tingut el seguiment posterior que indica el protocol. Palao, per la seva banda, que ja fa més temps que té el seu dispositiu en marxa, assegura que el CRS “és una estratègia que donarà molt bons resultats”. “Hi ha menys latència dels reintents en un any. De fet, es redueixen a la meitat. No obstant això, aquest indicador no baixa tant si passen els anys: mantenir l'efecte a llarg termini és en el que hem de treballar més”, matisa.