Selecciona Edició
Connecta’t

L’Àrea Metropolitana acapara el 64% del nou habitatge a Catalunya

L'any passat es van atorgar 6.176 visats a nous projectes a tot Catalunya

Una obra de nova construcció a Sants-Montjuïc.
Una obra de nova construcció a Sants-Montjuïc.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ja acumula gairebé dos terços dels visats per a nou habitatge a Catalunya, segons les xifres de la Generalitat corresponents al 2015. Es tracta de la proporció més alta des de l’esclat de la bombolla immobiliària, el 2007. L’estadística, que s’elabora a partir de les dades del Col·legi d’Aparelladors, sempre ha tingut Barcelona encapçalant el llistat de permisos. Però l’any passat, per primera vegada en una dècada, cap municipi de fora de l’AMB estava entre els primers cinc llocs.

Entre el 2007 i l’any passat, el nombre de projectes visats pel Col·legi va caure un 94%, en passar de 107.834 autoritzacions a les escasses 6.176 que es van atorgar el 2015. Abans de la crisi, no obstant això, l’AMB només acaparava el 37% dels permisos, una proporció que ha anat pujant fins a arribar al 64% que es va registrar l’any anterior.

El dinamisme moderat dels voltants de Barcelona i la caiguda de les segones residències han portat un canvi en els percentatges. Es tracta d’una tendència que aquest any sembla que es mantindrà. En el primer trimestre del 2016, d’acord amb les dades oficials, set de cada deu autoritzacions per a pisos nous es van concedir en l’àmbit metropolità. L’AMB va arribar el 2015 passat a les millors xifres de visats per a habitatge nou en els últims quatre anys. En total se’n van atorgar 3.998, el 35% a la capital catalana.

Sants-Montjuïc, el districte més dinàmic

En el primer trimestre del 2007 es van visar a Barcelona tants projectes d’habitatge nou com en tot l’any passat (1.408). Aquesta dada mostra l’aturada en la construcció de pisos nous a la capital catalana. El nombre més gran d’autoritzacions atorgades el 2015 se situa al districte de Sant Andreu (285). El segueix de prop Eixample (281) i després Sant Martí (273). Ciutat Vella es va quedar a la cua de la llista, amb només quatre permisos lliurats pel Col·legi d’Aparelladors.

En el primer trimestre d’aquest any, el districte amb més permisos concedits ha estat Sants-Montjuïc, amb 187, el 57% del total dels quals s’han lliurat a tota la capital catalana. En plena bonança econòmica, el 1999, es van visar a Barcelona un total de 6.558 permisos. Un terç dels quals, llavors se situaven a Sant Martí.

L’estadística de la Generalitat està organitzada per vuit àmbits geogràfics. Entre el 2007 i el 2016, la capital catalana va presentar una caiguda del 89% en el nombre de sol·licituds de permís. Les disminucions més dramàtiques, no obstant això, es van donar al Camp de Tarragona, les comarques centrals, el Pirineu i el Penedès. Mentre que fa vuit anys a la Vall d’Aran es van concedir 2.707 permisos, l’any passat només se’n van visar 132 (-95,1%). A les comarques de Girona es va passar de 17.707 a 670 (-96,2%).

Millora interanual

L’única zona en la qual la reducció va ser menor que a la capital catalana va ser a les terres de l’Ebre, on els visats per a construcció de noves edificacions van passar de 6.935 el 2007 als 191 de l’any passat (89% menys). Malgrat això, si es comparen els dos últims exercicis, tots els àmbits territorials presenten un augment en els permisos. En total, el creixement interanual va ser del 60%.

El detall de les xifres per municipi mostren clarament el canvi en la tendència de la barreja territorial dels permisos. Des del 2006, l’estadística del Col·legi d’Aparelladors llançava que en el llistat dels cinc municipis amb més visats atorgats sempre es colava una població de fora de l’Àrea Metropolitana, usualment les capitals de província. Fins i tot, el 2013, Sitges (Garraf) va ocupar el segon lloc en visats després de Barcelona (697 i 134, respectivament). L’any passat, no obstant això, els cinc primers municipis de la llista formen part del cor metropolità: Barcelona, Badalona, Sant Cugat del Vallès, Terrassa i l’Hospitalet.

La capital catalana va reportar l’any passat 1.408 visats, gairebé el doble que el 2014. Badalona, 539 i Sant Cugat, 260, un augment del 460%. Una mostra del canvi de tendència és que les capitals de les províncies catalanes ni tan sols figuren entre els deu primers llocs del llistat. Tarragona és a la posició número 14 (amb 87 autoritzacions) i Lleida, a la 16 (65). A Girona capital només se’n van tramitar 42. La Generalitat calcula que a Catalunya hi ha uns 8.300 immobles buits d’entitats bancàries.