Selecciona Edició
Connecta’t

Les muralles de Tarragona busquen la fermesa perduda

La Generalitat i l’Ajuntament emprenen un pla de consolidació del monument per frenar els despreniments de la roca

Les bastides col·locades el 2013 per intentar evitar la deterioració de la muralla.
Les bastides col·locades el 2013 per intentar evitar la deterioració de la muralla.

La muralla va ser la primera obra que van emprendre els romans quan van fundar la ciutat de Tarraco. Data de l’any 200 abans de Crist. Cartaginesos i romans lluitaven llavors amb totes les forces per cada platja de la Hispània mediterrània. Per protegir les tropes en aquest cap de pont que suposava el campament tarragoní, els arquitectes de l’Imperi van projectar murs de sis metres d’altura i quatre metres i mig d’ample. El baluard recorria un perímetre de 3,5 quilòmetres i envolta en l’actualitat el nucli antic de la ciutat. Les muralles de Tarragona, declarades el 2000 Patrimoni de la Humanitat dins de la denominació Conjunt Arqueològic de Tarraco, reduïdes avui a una tercera part de la seva llargada original, són la construcció arquitectònica romana més antiga de totes les que es conserven fora d’Itàlia. El temps i l’acció de l’home els han fet perdre la solidesa que les feia inconquistables fa segles.

Els esvorancs i les esquerdes han afeblit els carreus i l’Ajuntament ha hagut d’intervenir-hi per detenir els despreniments de pedres que queien sobre el carrer. El departament de Cultura de la Generalitat, l’Institut Català del Sòl (Incasol) i el consistori de Tarragona emprenen els treballs de consolidació i restitució de les parts més malmeses del conjunt monumental. L’obra, que té un pressupost de 318.000 euros, busca reforçar l’estructura de la muralla i intervé sobre la protecció i afermament de la seva armadura exterior.

La Baixada del Roser, junt amb la coqueta plaça Sant Joan, centra les tasques, que s’allargaran per un temps de sis mesos. Després de les obres, la muralla s’alliberarà dels puntals d’acer que va fer falta instal·lar amb caràcter d’emergència l’any 2013.

La reforma de les muralles ha estat una assignatura pendent a Tarragona. El 2005, i després d’un episodi de pluges intenses, un tram sencer de mur es va esfondrar dins dels jardins del Palau Arquebisbal. El mateix Ajuntament reconeix que durant anys “les intervencions realitzades en la muralla han estat solucions puntuals i heterogènies”, sense tenir criteris d’actuació unitaris i generals.

El Departament de Cultura de la Generalitat, a través de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, va impulsar la redacció d’un Pla Director. Sota els criteris de l’arquitecte Carles Brull i amb la col·laboració d’arqueòlegs, historiadors i restauradors de la pedra, així com amb l’assessorament d’una Comissió Tècnica de Seguiment, formada per representants de Cultura, de l’Ajuntament, de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i de la Universitat Rovira i Virgili, es busca dotar les muralles de la seva fortalesa primitiva.