Selecciona Edició
Connecta’t

La cessió d’Iglesias en integrar Podem en la marea gallega dóna ales als seus aliats

A Catalunya, Ada Colau impulsa un nou partit on pretén que es dissolguin altres formacions

Els candidats de En Marea a les eleccions gallegues posen junt amb Luis Villares (centre), aspirant de la coalició a liderar la Xunta.
Els candidats de En Marea a les eleccions gallegues posen junt amb Luis Villares (centre), aspirant de la coalició a liderar la Xunta. EFE

Els aliats territorials de Podem han pres nota de la cessió de Pablo Iglesias: a Galícia, per concórrer a les eleccions del 25-S, Podem ha acabat integrant-se en el partit instrumental En Marea després d’una pugna amb els seus socis gallecs. És el primer cas en el qual Podem perd davant els seus aliats, i podrà ser esgrimit com a precedent en la resta de territoris on va en coalició. A Catalunya, Ada Colau participa en un nou partit en el qual pretén que es dissolguin altres formacions. Podem diu que no revisarà la seva política de pactes.

Per primera vegada, Podem ha vist com els seus aliats territorials li torçaven el braç. Galícia ha estat el primer cas, però en altres regions, com Catalunya, Podem haurà d’afrontar un debat similar i fins i tot més profund. La coalició En Comú Podem (ECP) va guanyar les eleccions de desembre del 2015 i les del 26-J amb una coalició entre Podem, Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Equo i Barcelona en Comú, liderat per Colau. Els protagonistes d’aquella confluència coincideixen ara en la necessitat de crear un partit que vagi més enllà de la dinàmica electoral.

Xavier Domènech, cap de llista a Barcelona d’ECP, i Ernest Urtasun, portaveu d’ICV i eurodiputat, afirmen que al setembre es posaran a treballar per crear aquest nou “subjecte polític”, però discrepen en què ha de passar amb els partits que entrin en la nova formació.

Domènech, molt proper a Colau, defensa la integració total amb el temps: “Inicialment no s’han de dissoldre les organitzacions, però si es consolida aquest nou espai polític caldria valorar-ho”, diu a EL PAÍS. El diputat al Congrés recorda el cas del PSUC, l’històric partit dels comunistes catalans, nascut el 1936 amb la unificació de quatre formacions que sumaven 3.000 militants. “Un any després, el PSUC en tenia 50.000. Es tracta de multiplicar, no de sumar”, opina Domènech.

Iniciativa, un altre dels aliats, no comparteix la vocació superadora. “Les formacions que participin en la creació d’aquest projecte no haurien de dissoldre’s”, sosté Urtasun. El portaveu d’ICV creu que l’ocorregut amb En Marea i Podem a Galícia —que van portar la pugna fins a l’últim dia de termini— ha de servir de lliçó per evitar “les tensions de les presses electorals”.

Joan Giner, secretari d’acció política de Podem a Catalunya (Podem), tampoc advoca per la dissolució. “En Comú Podem és una coalició i estem bé així, però la fórmula que adoptem per a les eleccions és una qüestió tècnica que no li interessa a gairebé ningú”, afirma.

Peus de plom de Colau

Conscients que el debat és delicat, entorn de Colau avancen amb peus de plom. Gerardo Pisarello, el seu primer tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Barcelona (i un dels impulsors de Barcelona en Comú), considera que aquesta experiència sorgida per a les municipals del 2015 pot ser un model a seguir, però tranquil·litza la resta de formacions: “Cal respectar les diferents sensibilitats ideològiques i biogràfiques de cadascun; l’important és consolidar aquest espai”.

La direcció nacional de Podem defensa la seva decisió en el cas gallec com un “símptoma de generositat”, no de debilitat. “Vam percebre que si no cedíem no hi hauria un acord, i vam posar per damunt els interessos de Galícia”, defensa Pablo Echenique, secretari d’Organització, que separa el cas gallec de la resta. “És difícil traslladar els debats d’un territori a un altre. Jo entenc això com una particularitat de Galícia”. El partit no pren postura sobre la nova formació catalana: “Encara no s’ha obert aquest debat a Podem Catalunya, que és on s’ha d’obrir”.

Echenique reconeix la “complexitat organitzativa” en la qual es mou la formació. Però no hi ha intenció, de moment, de revisar els pactes.