Selecciona Edició
Connecta’t

El polièdric artista Benet Rossell mor als 78 anys

El creador, a qui el MACBA va dedicar una exposició el 2010, patia ELA

L'artista Benet Rossell el 2010, durant l'exposició que li va dedicar el Macba.
L'artista Benet Rossell el 2010, durant l'exposició que li va dedicar el Macba.

Polifacètic com pocs, Benet Rossell (Àger, 1937) va conrear el dibuix i el gravat, però també l'escultura, el cinema experimental, la poesia, el teatre i la música, entre altres manifestacions. Aquest artista, complex i atrevit, va morir ahir als 78 anys a causa de la complicació de l'esclerosi lateral amiotròfica que patia, segons els seus familiars. L'obra diversa d'aquest gran de l'art contemporani català va poder veure's recentment en la gran exposició que li va dedicar el Macba el 2010 on les seves obres i sèries desbordaven a l'espectador. “S'han quedat milions de coses fora”, va assegurar l'artista.

Economista, advocat i sociòleg, Rossell va descobrir l'art en els anys seixanta en un viatge a París, ciutat a la qual va anar en qualitat d'economista a donar una conferència sobre el Plan Badajoz franquista. Allà es va instal·lar i va començar a estudiar teatre i cinema i va realitzar els seus primers treballs de cinema. Després vindrien els seus viatges a l'Índia i al Nepal on va beure de les tècniques depurades i metòdiques de l'escriptura oriental que tant li agradava i que li van portar a ser un dels pares de l'art conceptual català. Després de passar per Estats Units es va instal·lar a la fi dels anys vuitanta a Barcelona. Per definir el seu treball el crític francès Jean-Clarence Lambert va crear un nou terme: “artor”, contracció d'artista i actor.

La seva obra està plena de personatges que protagonitzen microhistòries. En l'exposició de Barcelona van poder veure's més que obres sèries d'obres, començades en els seixanta i portades fins al segle XXI. “Sempre he fet el mateix i sempre he fet coses diferents, sempre he anat avançant per territoris a descobrir”, va dir. També que era molt tímid i que “els tímids som molt descarats. Tinc la gosadia, deguda a la meva timidesa, de portar-ho tot de tal manera al meu terreny que puc agafar-ho tot. Crec que l'art té també totes les respostes, perquè és residual i perquè en certa manera no serveix per res, perquè tot el que serveix per a alguna cosa es revela com a inoperant”.