Selecciona Edició
Connecta’t

Les farmacèutiques van gastar 56 milions en metges i donacions

Les empreses estan obligades des d'aquest any a difondre les seves aportacions

Les empreses farmacèutiques van gastar l'any passat 56 milions en metges i donacions.
Les empreses farmacèutiques van gastar l'any passat 56 milions en metges i donacions.

Les grans farmacèutiques catalanes (Almirall, Esteve, Ferrer, Grifols i Isdin) van gastar el 2015 al voltant de 56,4 milions d'euros en les anomenades transferències de valor. És a dir, a pagar congressos i conferències a metges, en donacions a organitzacions sanitàries i a finançar els seus projectes. La patronal Farmaindustria (a la qual pertanyen totes menys Grifols) i la seva homòloga europea (EPFIA, en les seves sigles en anglès) van instar els laboratoris associats a complir amb una nova norma de transparència incorporada al Codi de bones pràctiques de la indústria farmacèutica. L'ordre exigia fer públic, a partir del juny del 2016, la inversió de cada empresa en “col·laboracions entre la indústria farmacèutica i organitzacions i professionals sanitaris”.

Complint el que està estipulat, les empreses farmacèutiques han desglossat a la seva pàgina web el desemborsament que van fer al llarg del 2015 en donacions a organitzacions sanitàries, activitats formatives i reunions científiques, R+D i en prestació de serveis professionals com conferències o elaboració d'informes. “A la indústria ens sentim orgullosos d'aquesta col·laboració necessària amb els professionals sanitaris i les seves societats científiques, imprescindibles en l'orientació en matèria de formació i com a garants de la independència d'aquestes activitats”, va apuntar el president de Farmaindustria, Antoni Esteve.

Les companyies catalanes van gastar 11,4 milions d'euros en transferències de valor a professionals sanitaris. En aquest apartat, es concentren les quotes d'inscripció a congressos, el desplaçament i allotjament per a les jornades científiques i altres despeses i honoraris vinculats als contractes signats entre els professionals i les empreses per prestar serveis (ponències, redacció mèdica, anàlisi de dades i assessoria, entre d'altres).

Segons Farmaindustria, al voltant del 95% de les ajudes que destinen les farmacèutiques a professionals sanitaris s'ofereixen a metges. L'empresa que més va gastar va ser Esteve, que va invertir 4,2 milions. Ferrer n'hi va destinar 2,9 i Almirall, 3,31. Isdin i Grifols no van arribar al milió i van dedicar a aquesta partida 383.550 i 561.452 euros, respectivament.

Per revelar els pagaments als facultatius, que es publiquen de manera individualitzada, nom per nom, les empreses han hagut de disposar del consentiment previ dels professionals. Però els sanitaris podien negar-se a aparèixer a la llista i, en cas de no donar permís, van computar de manera agregada. Aquest any, de fet, el gruix de les transferències de valor a professionals es va presentar de manera despersonalitzada. Fins al 89% dels pagaments aportats per Almirall o el 97% dels de Ferrer es van publicar agregats. Amb tot, un informe de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades ha donat via lliure perquè, a partir del gener del 2017, n'hi hagi prou amb informar els metges a través dels contractes que signin amb els laboratoris, sense necessitat del seu consentiment exprés.

Les empreses també han presentat la suma que han invertit en donacions a organitzacions sanitàries, des d'hospitals fins a grups d'investigació, universitats i altres institucions acadèmiques relacionades amb la sanitat. El grup Esteve va donar 1,27 milions, Almirall 1,65 i Ferrer 1,29. Grifols i Isdin van dedicar-hi 790.259 i 521.731 euros respectivament.

En concepte de recerca i desenvolupament (R+D), les empreses inclouen des d'honoraris i costos relacionats amb activitats d'investigació, beques o activitats associades al disseny o execució d'estudis preclínics, entre d'altres. Ferrer va ser la farmacèutica que més diners va desemborsar (16,5 milions), seguida d'Esteve (13,6) i Grifols (8,2).

Farmaindustria insisteix que “el 70% de les activitats científiques i els congressos i reunions professionals pels quals la indústria destina ajudes, són esdeveniments de tercers organitzats per entitats científiques acreditades”. Això suposa, al seu parer, una garantia de “rigor, independència i interès científic de les activitats”.