Selecciona Edició
Connecta’t
TRIBUNA

Prevenir, cuidar, empoderar

Fins ara la salut mental no s’ha concebut com un instrument clau del benestar i de la felicitat del conjunt de ciutadans i ciutadanes

Pocs problemes han estat històricament tan comuns, i alhora tan ignorats i estigmatitzats, com els relacionats amb la salut mental, durant molts anys alimentats pel desconeixement i el silenci que s’imposava en la família i en la societat, i encara avui!

En bona part per això durant molt de temps la salut mental ha estat la Ventafocs dels sistemes d’atenció sanitària i social; és més, ha estat arraconada com una part petita i marginal d’aquests, tot i que són molts els actors amb tradició en el treball per a la millora de la salut mental a la ciutat. Fa més de 30 anys que les entitats de la societat civil donen resposta a les persones afectades i a les seves famílies, i treballen en l’àmbit de la prevenció i la promoció de la salut mental, i ho han fet amb recursos limitats i suports insuficients.

Fins ara la salut mental no s’ha concebut com un instrument clau del benestar i de la felicitat del conjunt de ciutadans i ciutadanes. Però en realitat es tracta d’una necessitat no només molt comuna, sinó també malauradament creixent en les nostres societats, al ritme que ho fan les desigualtats. Les malalties mentals poden afectar qualsevol persona, però determinats grups socials en són més vulnerables: les dones, les persones en situació d’atur o precarietat laboral, les persones sense llar, les víctimes de violència masclista, les persones immigrades, refugiades, les persones grans soles, etc. Com no ha d’afectar la teva salut mental i estat d’ànim veure com passen els mesos, els anys, i no trobes feina? Quina angoixa veure que s’apropa el dia del desnonament i que no saps on dormiran demà els teus fills. Quin estat de nervis no poder encendre el llum per por que et tallin el subministrament o haver de fer malabarismes per arribar a final de mes...

També hi ha una estreta relació entre la nostra salut mental i l’entorn urbà en què vivim. En una societat amb un creixent individualisme ens trobem cada vegada més persones aïllades i soles i que perceben la ciutat com un entorn hostil. Aquí també podem fer molt per generar instruments i espais que trenquin aquestes dinàmiques a la ciutat. També l’augment de la pressió sobre els serveis de salut, socials, educatius, ha condicionat fortament la capacitat d’acompanyar, donar suport i contenir el malestar emocional i les dificultats que estan patint molts veïns i veïnes de la ciutat.

És per això que el passat 20 de juliol es presentava el primer Pla de salut mental de Barcelona amb l’objectiu de promoure la salut mental i prevenir i atendre les malalties mentals a fi de millorar el benestar psicològic i la qualitat de vida de tota la població. Han estat vuit mesos intensos de preparació per a moltíssima gent amb il·lusió i altes expectatives, com ha de ser. Ha estat un treball en equip, coproduït entre l’Ajuntament on s’han implicat les diferents àrees, administracions i entitats socials. On les protagonistes han estat persones malaltes, les seves famílies , el teixit social i altres institucions. Són molts anys d’absència d’una política integral de salut mental en l’àmbit de la ciutat.

Però ha valgut la pena per incorporar aquest nou enfocament, més ampli, integral i basat, com tota la política d’aquest govern municipal, en la garantia de drets. Un enfoc que podem resumir en “prevenir, cuidar i empoderar”.

Prevenir, actuant sobre les condicions de la vida quotidiana de les persones, amb una perspectiva de cicle de vida i una atenció especial als grups amb més vulnerabilitat i sobre els determinants socials de la salut i els entorns de les persones. Cal una atenció i detecció precoç en el procés de desenvolupament dels infants i dotar de recursos de suport la població infantil, adolescent i adulta jove, per evitar la cronificació o l’agudització de la problemàtica.

Cuidar per garantir serveis accessibles, segurs i eficaços per satisfer les necessitats físiques, psicològiques i socials de les persones amb problemes de salut mental i de les seves famílies. Això implica ampliar els serveis d’atenció mental, sobretot allà on són més necessaris, és a dir, als barris amb més dificultats socioeconòmiques i també ampliar la intensitat de la seva atenció. Cal millorar el benestar psicològic de la població i reduir la prevalença de problemes de salut mental i promoure l’accés i el manteniment de l’ocupació així com els serveis d’habitatge per facilitar la inclusió social de les persones amb malaltia mental. Però cuidar-nos també els uns als altres, una ciutat amable, que promogui la cura i els vincles comunitaris davant la creixent solitud i aïllament.

I empoderar, garantint el respecte als drets de les persones amb problemes de salut mental, tot oferint accés a les oportunitats per aconseguir una bona qualitat de vida i lluitant contra l’estigma i la discriminació a què estan sotmeses. Hem de passar de la lògica de diagnosticar i etiquetar les persones amb malaltia mental aïllant el problema i la persona a abordar la salut mental des d’una perspectiva integral i comunitària.

És la primera vegada que es fa un pla de salut mental a Barcelona. Involucra tota la ciutat: cal fer de Barcelona una ciutat més saludable, que crea condicions facilitadores de la salut mental, situant el focus especialment en aquelles persones que viuen situacions de més vulnerabilitat social i facilitant també que les persones amb trastorns mentals puguin desenvolupar un projecte de vida el més autònom possible i amb garanties de respecte als seus drets de ciutadania i que les seves famílies trobin també el suport necessari. Un 12% dels barcelonins i barcelonines pateix o patirà algun trastorn mental al llarg de la seva vida: la salut mental és cosa de tots i totes .

Per descomptat, aquesta és una estratègia compartida que representa un compromís mutu entre l’Ajuntament, les institucions i les entitats de la ciutat per desenvolupar accions de prevenció i millora de l’atenció en salut mental i perquè les persones afectades puguin participar amb igualtat d’oportunitats i sense discriminació en una ciutat de drets. Elles són les protagonistes, no només en la definició del pla sinó també en la implementació i en el seguiment, i els coprotagonistes som la resta: les institucions, les entitats, les famílies, que també han estat determinants molt de temps, massa soles, abordant aquesta problemàtica, que s’ha viscut molt en silenci.

Així mateix, hem d’avançar per comprometre tants actors com sigui possible perquè la salut mental és un assumpte de tothom. Si volem que Barcelona sigui una ciutat promotora de drets i de benestar tenim l’obligació de tirar endavant aquest compromís i el canvi de plantejament que representa. En definitiva, on hi havia deixadesa, prioritat; on hi havia estigma, dignitat; on hi havia silenci, empoderament.

Laia Ortiz, Tinenta d’Alcaldia de Drets Socials i Gemma Tarafa, Comissionada de Salut.