Selecciona Edició
Connecta’t

Salut prepara un registre per augmentar la cobertura vacunal

El Departament vol conèixer i controlar les dosis que s'administren

Carola és vacunada al Clínic abans de marxar de vacances a Malàsia.
Carola és vacunada al Clínic abans de marxar de vacances a Malàsia.

L'èxit de la vacunació sistemàtica com a fórmula per prevenir moltes malalties és una qüestió cada cop menys discutida. Des de la implantació del calendari vacunal en els anys 80, els casos de tosferina, xarampió i totes les altres malalties vacunables han descendit un 96 %. La cobertura vacunal entre la població supera el 90 % però el Departament de Salut vol anar un pas més enllà i controlar de forma més minuciosa les dosis que s'administren. Per a això, Salut prepara un registre vacunal en l'àmbit de tota Catalunya per perfilar les taxes de cobertura que ara controlen els experts.

"S'està estudiant per a l'any que ve. La gent hauria de donar el seu permís i cal treballar-ho bé amb la Llei de protecció de dades", apunta la doctora Carme Cabezas, sotsdirectora general de Promoció de la Salut, que reconeix que la cobertura està "infraestimada". "Hi ha dificultat a l'hora de calcular la cobertura perquè també distribuïm a pediatres privats", afegeix. La intenció és que aquest registre faciliti la feina dels professionals i permeti tenir una borsa comuna en la qual reunir les dades de vacunacions. "És un assumpte pendent a Catalunya perquè pot arribar un nen a urgències que s'ha punxat amb alguna cosa i jo no sé si està vacunat o no perquè, a part dels centres de vacunació oficials, els pediatres també poden sol·licitar ser centres vacunales i després han d'informar de qui s'administra però és un procés lent", exemplifica el pediatre Fernando Moraga Llop, vicepresident de l'Associació Espanyola de Vacunologia.

El registre serviria per a situacions d'alarma com el cas del nen d'Olot (La Garrotxa) no vacunat que l'any passat va morir per diftèria, una malaltia gairebé eradicada i de la qual no s'havien detectat casos en la comunitat des de feia 34 anys. Els tècnics de Salut Pública van haver de fer un registre de les històries clíniques dels 7.000 escolars del municipi per detectar menors no vacunats i amb el risc de contagi. Es va descobrir que mig centenar de menors no complien el calendari vacunal per expressa decisió dels seus pares i, malgrat les mesures pedagògiques que va adoptar Salut per intentar convèncer-los, només es va aconseguir vacunar a cinc d'aquests menors.

Els experts sospiten que entre l'1,5 % i el 3 % de la població escolar no està vacunada per conviccions ideològiques dels seus pares, però casos com el d'Olot són excepcionals i Salut no té mitjans per detectar on estan aquestes borses de no vacunats. "Mentre no tinguem un registre informatitzat és molt difícil saber on estan. Només les comunitats autònomes que tinguin un bon registre podran saber qui no està vacunat, per què i la zona", sentència Moragas.

Mentrestant, el Departament segueix desplegant i ampliant el seu calendari vacunal. Des d'aquest estiu, s'han incorporat a la cartera pública d'immunitzacions les vacunes contra la varicel·la i el pneumococo. També s'han reordenat els temps d'administració d'algunes dosis, entre elles la dels sis anys de la tosferina, que té problemes de subministrament a Europa. Salut ha decidit prevaler la vacunació a embarassades i endarrerir, si és necessari, la dosi de record dels sis anys perquè "no suposa cap risc per a les persones que ja estan prèviament protegides [les primeres dosis es donen als dos, quatre i sis mesos i es reforça als 18]".

Però, malgrat l'última ampliació del calendari vacunal, encara queden algunes vacunes que generen discòrdia entre els pediatres i l'administració. Els governs no les incorporen a la cartera pública per qüestions d'eficiència però els facultatius recomanen als pares comprar-les per la seva provada eficàcia. És el cas de les vacunes contra el meningococ B i el rotavirus. "Per incorporar una vacuna s'estudien uns criteris, com la freqüència i gravetat de la malaltia, si és efectiva i segura i el seu cost econòmic, entre uns altres", justifica Cabezas.

Moraga i Cabezas exemplifiquen aquestes diferències, encara que el metge participa en el consell assessor a qui consulta Salut per decidir l'aprovació de les vacunes. En concret, sobre la immunització contra el meningococ, Cabezas reconeix que "és una causa important de meningitis, encara que està disminuint". "Té efectes adversos [lleus] més ferqüents i obliga a pensar amb què la poses. A més, no protegeix de tots els serotips", agrega. Quant al rotavirus, la doctora justifica que "no és una recomanació generalitzada" pels pediatres. Moraga, per la seva banda, sosté que es tracta de "un problema de preu". "A Espanya el meningococ ha disminuït de forma notable però provoca una malaltia potencialment greu perquè produeix mortalitat i seqüeles", apunta el facultatiu, que també és membre de la Societat Catalana de Pediatria de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques. "Amb el rotavirus no es moren nens i no tenim tants casos com Regne Unit, però és una malaltia que origina moltes visites als ambulatoris i a urgències", assenyala el metge.

Altres vacunes en discòrdia, encara que amb la discussió menys activa, són la del meningococ tetravalent i la de la grip intranasal. Aquesta última és la típica vacuna de la grip però administrada per una altra via. "És una vacuna més efectiva que les parenterals", assegura Moraga. L'altra immunitza contra quatre serogrups "que estan entrant". "A Espanya epidemiològicamente hi ha molt poc, però s'observa un petit augment. És una bona forma d'avançar-se al que ve, encara que és una mica cara", reconeix.