Selecciona Edició
Connecta’t

El pacte de PSC i C’s tensa la política per la llengua a Lleida

L’oposició culpa Àngel Ros de mantenir l’estabilitat de govern gràcies a un pacte que perjudica el català

Àngel Ros, president de el PSC i alcalde de Lleida.
Àngel Ros, president de el PSC i alcalde de Lleida.

Avesada a les majories absolutes i a alcaldes acostumats a governar sense comptar amb l’oposició, la ciutat de Lleida acumula un any de convulsió política després del pacte que van aconseguir el 2015 els socialistes catalans amb Ciutadans. L’alcalde, Àngel Ros (PSC), ha aconseguit la seva supervivència política després d’un seriós correctiu en les eleccions municipals, però ha hagut de pagar el preu de permetre que Lleida es converteixi en un laboratori de les polítiques de Ciutadans, una formació gairebé sense bagatge en governs municipals. Qüestions com la llengua o l’exhibició de símbols, com l’estelada en espais públics, han tibat d’una forma mai vista la vida política de la ciutat.

La imatge més il·lustrativa d’aquesta discòrdia són els cartells bilingües que des de fa uns mesos senyalitzen tota la ciutat. Són els cartells que prohibeixen l’estacionament, uns dies en concret, en llocs com el pavelló Barris Nord i en diferents punts de la capital catalana. Després de dècades d’ús gairebé exclusiu del català, l’arribada de Ciutadans a posicions de poder ha motivat que l’Ajuntament s’hagi tornat bilingüe. El canvi l’ha hagut d’encapçalar ni més ni menys que el mateix alcalde que fa gairebé dos anys estava considerat el líder del sector més catalanista del PSC.

Els mals resultats electorals de Ros en les últimes eleccions municipals expliquen el canvi. El socialista va arribar a les urnes molt afeblit per les acusacions de corrupció formulades per la tinent d’alcalde Marta Camps. El resultat l’endemà de les eleccions va ser que el PSC ja no sumava. Tocava triar parella de ball. O deixar que l’oposició, encapçalada per CiU, s’unís per governar. Els nacionalistes, de fet, van arribar a cridar Ciutadans per negociar un acord. Ros, al final, va aconseguir signar amb la líder de C’s, Ángeles Ribes, un acord per aprovar el cartipàs municipal. Un acord que l’oposició titlla de “pacte de govern encobert” i que ha suposat una modificació de la normativa lingüística per adaptar-la a la cooficialitat del català i el castellà. En l’acord també es destacava que Lleida no formaria part de l’Associació de Municipis Independentistes ni es permetrien símbols ideològics (estelades) en els espais públics.

Ros assegura que no hi ha pacte de govern encara que PSC i C’s hagin votat diverses mocions en el mateix sentit. L’oposició sobiranista –CiU, ERC i la CUP– denuncia que després del pacte Àngel-Ángeles, el “castellà està fagocitant el català a la ciutat” i l’Ajuntament envia notificacions i col·loca cartells bilingües.

El líder convergent, Toni Postius, té clara la deriva de Ros. “El 2014 a iniciativa nostra i amb el vot a favor del PSC es va actualitzar el reglament d’usos lingüístics pel qual l’Ajuntament utilitzava el català en les seves comunicacions”. El líder convergent assegura que el pacte entre PSC i C’s va en detriment d’aquell reglament: “Ángeles Ribes ha dit que el seu objectiu és que al final del mandat la Paeria sigui bilingüe”.

El regidor de la CUP, Francesc Gabarrell, denuncia que “a Lleida mai hi ha hagut problemes lingüístics, hi ha un oportunisme polític en un tema que estava clar. Les administracions han de protegir la llengua catalana, si no, acabarà dominada pel castellà”.

Ros es defensa: “Postius va intentar pactar l’alcaldia amb C’s. Jo vaig aconseguir ser el paer en cap i quan vaig signar el cartipàs, Postius –que és així de demòcrata– va organitzar una manifestació en contra meva”.

“L’alcalde està obsessionat amb mi. Van ser diverses entitats les que van organitzar una protesta a favor de la llengua”, reclama el líder convergent.

El mes de gener passat, CiU, ERC i la CUP van alertar la direcció general de política lingüística que el govern de Ros estava incomplint el reglament municipal de llengua catalana. “El Consistori mai va contestar a la direcció general per això vam lliurar al síndic correus electrònics bilingües emesos per la Paeria”, recorda Postius. “Ribó ens va donar la raó i Ros ens va acusar de muntar un xou”, sentencia el nacionalista.

Àngel Ros es justifica: “Des del 2011 hem grafiat cartells en castellà perquè el jutge del contenciós, José María Magán, anul·lava totes les multes quan la cartelleria només estava en català”.

“L’Ajuntament mai va recórrer sentències de Magán, les acceptava. A més les decisions del contenciós anul·laven un cas concret però no exigien el canvi de retolació”, reclama Postius. “En tot Lleida s’han posat adhesius bilingües en els cartells de prohibit aparcar”, lamenta el convergent que assegura que tot es deu al pacte “entre PSC i C’s”.

“El que ha fet l’oposició amb la llengua em fa vergonya. A la festa major vaig llegir un paràgraf del Quixot i aquests senyors de convergència també ho van denunciar al síndic. Quina pobresa intel·lectual”, qualifica Ros. “CiU ha canviat quatre vegades de nom, era una formació de dretes i ara un partit independentista que competeix amb la CUP. Àngel Ros no ha canviat, han estat ells i, entre ells, Postius que és del sector més radical”, lamenta l’alcalde.

Postius es defensa: “Ros volia un acord de govern amb nosaltres però jo no accepto les seves formes. No vaig aconseguir l’alcaldia. Ros, en canvi, era del sector catalanista del PSC i s’ha deixat comprar per C’s. Ara té por perquè Podem els ha guanyat a la ciutat [en les eleccions generals] i nosaltres som els que representem l’alternativa a l’alcaldia”.

La líder de Ciutadans a la Paeria, Ángeles Ribes, és clara: “Qualsevol ciutadà ha de poder dirigir-se i ser contestat per l’Ajuntament en la llengua oficial que desitgi i les comunicacions d’ofici han de ser bilingües”. Ribes defensa que la seva formació té al programa “l’obligació de portar el bilingüisme a l’Administració”.

La líder de Ciutadans assegura que no és l’única de les seves exigències “en l’acord requerim que Lleida no s’adhereixi a l’Associació de Municipis per la Independència o que en l’espai públic no hi hagi estelades… cadascú a casa seva com si vol penjar la bandera d’Iron Maiden”.

Ribes adverteix: “En les properes eleccions ens presentarem amb un clar objectiu: Aconseguir l’alcaldia de la ciutat”.