El Banc Expropiat, una ocupació a càmera lenta a Barcelona
Els activistes van esperar més de 72 hores a donar a conèixer el local que havien pres per evitar un desnonament exprés
Tot just dos mesos després de trepitjar per última vegada el Banc Expropiat, el moviment okupa ha tornat a prendre una altra antiga sucursal bancària a només 50 metres de l'immoble anterior. Ho van comunicar dimecres passat, en plenes festes del barri barceloní de Gràcia, i una vegada transcorregudes les 72 hores durant les quals es podria haver practicat un desnonament exprés. L'Ajuntament de Barcelona s'ha desentès de l'assumpte, cosa que ha provocat dures crítiques de l'oposició, i el propietari haurà de denunciar l'ocupació per recuperar l'immoble. La nova acció del col·lectiu okupa ha provocat que altres propietaris del barri hagin decidit tapiar els seus immobles davant del temor que els ocupin.
Els okupes de l'anomenat Banc Expropiat van ser desallotjats del 181 de la travessera de Gràcia de Barcelona el 23 de maig passat. El 2011 van accedir a aquest antic local de Caixa Catalunya i el van convertir no només en el seu habitatge, sinó també en un centre on duien a terme activitats socials i culturals. Aquest espai, tanmateix, estava amenaçat per una ordre de desallotjament, per la qual cosa l'exalcalde Xavier Trias va acordar a començaments del 2015 assumir-ne el cost del lloguer. L'objectiu era evitar un nou Can Vies, un centre autogestionat de Sants el desallotjament del qual es va veure frustrat i va posar el govern de Trias contra les cordes.
L'actual alcaldessa, Ada Colau, va decidir no renovar aquest contracte que tenia per objectiu comprar la pau social i el 23 de maig els Mossos van desallotjar el local de Gràcia. Llavors tot va canviar. El barri va ser l'escenari d'una batalla campal entre els activistes i els Mossos fins al 7 de juny, quan va començar una treva que es va trencar la setmana passada, quan van ocupar un nou immoble a 50 metres del primer local blindat.
Durant els aldarulls hi va haver veïns que van donar suport al col·lectiu, però d'altres no ho van fer i fins i tot van denunciar destrosses en diversos comerços. Alguns propietaris inclús van decidir protegir els seus immobles davant de possibles ocupacions, ja que estaven convençuts que si els activistes no tornaven a ocupar l'immoble buscarien un altre local. De fet, cinc activistes van tornar a entrar al Banc Expropiat el 4 de juny, però només van poder quedar-s'hi nou hores. Els propietaris d'una antiga sucursal de la plaça del Nord de Gràcia, per exemple, van témer pel seu local i el van tapiar. Aquesta febre per tancar amb pany i clau no es va quedar al barri i es va estendre a altres zones de la ciutat. A començaments de juny el moviment okupa de Sants va fer públic un mapa de les oficines bancàries abandonades i que podrien ser objecte d'ocupació.
Juan Carlos Parra és comercial de STM Seguridad Integrada, una empresa especialitzada en les portes antiokupes. “La majoria dels nostres clients són particulars que han rebut un pis en herència o han aconseguit fer fora okupes dels seus habitatges i no volen que s'hi tornin a instal·lar”, explica. Parra assegura que per als habitatges, la solució més viable és la col·locació de les portes cuirassades que se superposen sobre l'original. “En els negocis és una mica diferent, no només cal col·locar aquest tipus de portes sinó reforços i tancaments... Hi ha propietaris que consideren que és molt més barat tapiar amb maons els locals”, afegeix. Parra afirma que el negoci està en alça: “Jo com a treballador ho trobo molt positiu per a la meva empresa, però com a ciutadà considero que la situació és molt greu”.
Dimecres passat a la nit els okupes del Banc Expropiat van anunciar que havien accedit a un nou local, ubicat a només 50 metres del primer: una antiga sucursal Caixa Penedès. Els propietaris d'aquesta no l’havien tapiat ni protegit dels okupes. Els activistes van accedir-hi divendres passat, però van esperar a comunicar-ho un cop van haver passat més de 72 hores per evitar el desnonament exprés. Per això no ho van comunicar fins dimecres. En paraules de l'advocat expert en desnonaments, Xavier Prats, el col·lectiu va evitar el “desnonament en calent”. “Ara el propietari té l'opció de denunciar l'ocupació, ja sigui pel procediment civil o penal, però els okupes saben que el jutge tardarà a ordenar el desnonament”, afirma el lletrat.
El resultat va ser que dijous passat un comercial d'una immobiliària es va dirigir al local i fins i tot va cridar a un manyà perquè canviés el pany, però l'operari que hi va anar es va negar a fer-ho sense tenir una ordre judicial. EL PAÍS ha contactat amb el comercial, que ha assegurat que desconeix si el propietari ha interposat la denúncia o no. “L'actuació del comercial i el manyà no poden constituir cap tipus d'il·lícit perquè en realitat no van obrir la porta. Si haguessin canviat el pany i els okupes els haguessin denunciat tots dos per coaccions dependria molt de la interpretació que en fes el jutge que instruís la denúncia. S'haurien buscat un problema, de tota manera”, assegura Prats.
Els activistes del Banc Expropiat han fet pública una fotografia del comercial de la immobiliària a les xarxes socials per denunciar que “va intentar desallotjar il·legalment el nou espai ocupat... Volia canviar el pany de la porta, obviant que legalment no pot fer-ho si un jutge no autoritza el desallotjament de l'espai”. L'individu, en veure's retratat, ha conclòs que "a partir d'aquest mateix moment" es mantindrà totalment al marge de l'ocupació.
