Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern nord-americà deixarà d’usar presons privades

La mesura afecta un terç dels reus en instal·lacions subcontractades al país amb més presos

L'entrada d'una presó privada a Idaho
L'entrada d'una presó privada a Idaho AP

El Govern nord-americà va anunciar aquest dijous que deixarà d’utilitzar presons privades perquè considera que són menys efectives i segures que les instal·lacions públiques. La decisió s’aplicarà gradualment i afectarà només les presons subcontractades pel Govern federal, que acullen un terç dels reus que hi ha en presons privades als Estats Units. La mesura suposa un cop al suculent negoci de la privatització carcerària al país amb més reus del món, arriba en un moment de debat creixent sobre la severitat del model penitenciari i pot encoratjar que alguns Estats segueixin el pas fet per l’Administració de Barack Obama.

En un text intern del Departament de Justícia, la fiscal general adjunta, Sally Yates, insta els seus subordinats que no renovin els contractes actuals quan expirin o a reduir l’abast dels contractes abans que expirin. L’objectiu és “reduir i posar fi al nostre ús de presons operades de forma privada”, assenyala.

La decisió arriba després de les creixents queixes d’irregularitats en presons privades i després de la publicació, la setmana passada, d’una investigació del Departament de Justícia que conclou que les presons privades són pitjors que les públiques: es registren més baralles, robatoris i atacs. “Simplement no proporcionen el mateix nivell de serveis, programes i recursos correccionals; no suposen un estalvi substantiu en costos”, argumenta Yates.

L’impacte de la mesura és limitat. El 2014, un 8,4% dels presos als EUA estaven en presons privades (131.261 sobre un total d’1,5 milions). D’aquests 131.261, 40.017 estaven en presons subcontractades pel Govern federal (suposaven un 19% del total de reus federals) i els 91.244 restants en estatals (un 6,8% del total de reus estatals).

Però la prohibició impulsa el debat, alimentat per l’esquerra i grups socials, sobre la privatització carcerària en un moment de descens del nombre de presos als EUA per l’aplicació de penes menys severes.

La privatització de les presons es va iniciar als anys vuitanta, però el seu ús es va disparar en l’última dècada en paral·lel a l’auge de la població penitenciària. Entre el 1999 i el 2014, la població en presons privades va créixer un 84% enfront del 10% del conjunt de presons. A les presons privades del Govern federal, l’augment va ser astronòmic: del 945%. En els Estats, va ser molt menor: del 35%.

En plena sobrepoblació de les instal·lacions públiques, les presons privades oferien a les autoritats federals i estatals l’espai i els funcionaris que els faltaven. Moltes de les empreses que operen les presons es garanteixen uns ingressos mínims (pacten amb les autoritats algun tipus de garantia mínima de nombre de reclusos o compensació per llits buits) i tracten d’esprémer al màxim la reducció de costos. Segons algunes organitzacions, l’afany d’estalvi ha propiciat incidents a les presons per la falta de personal o d’un manteniment adequat.